Jordi Casado i Olivas

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Graduat en Direcció Escènica i Dramatúrgia a Eòlia ESAD (2018). Ha escrit peces com Aquí no ha passat res (IV Premi de Teatre Vila de Santanyí 2025), Tot Arriba (Teatre Tantarantana, 2025), Allò blanc de la llimona (Teatre Auditori de Granollers, 2025), Passaran coses fantàstiques (Sala Flyhard, 2024), AlexandrIA (Teatre Tantarantana, 2024), Temps Mort (II Premi de Teatre Vila de Sanyanyí 2023), El mateix, però millor (Festival Píndoles 2023), Passar Revista (LAminimAL Teatre – Festival Grec ’21 – Arnau Itinerant ’20), (in)Útil, (Beca Odisseu eòlia i+d 2020), Wasteland (Beca Carme Montoriol 2020), VIVA, (Festival Píndoles, 2020), Correspondència, (Teatre Eòlia/Casa Elizalde, 2018. Escenari Joan Brossa 2020), Entre (Teatre Eòlia 2017), en-Cadena (Espai 104, 2017), o els espectacles de creació internacional i col·lectiva a-Gig-a-Byte (The Barn, Londres, 2017), i Point Zero (The Rose Theatre, 2016). El 2019 creà, coordinà i dirigí els Encontres Absurds dins del marc Escena Germinal a la Nau Ivanow.
Nom

Filtres

20251
Restablir filtres

Configuració

Accés obert: true × Paraules clau: Amor ×

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 2 de 2
  • Miniatura
    Obra
    Correspondència
    (2018) Casado i Olivas, Jordi
    Ell i Ella, cadascú al seu espai i sense dialogar, reflexionen sobre si la immediatesa de les noves formes de comunicació ha devaluat el missatge entre emissor i receptor. A través de diverses escenes, repassen la història de l’evolució dels mitjans interpersonals, des de la correspondència i la carta manuscrita fins a la carta a màquina, el correu electrònic i la missatgeria instantània. Es pregunten si l’amor pot sobreviure a aquestes noves formes de comunicació, on el missatge a la pantalla deixa de mostrar l’altre i esdevé només un mirall de nosaltres mateixos.
  • No hi ha miniatura disponible
    Obra
    Aquí no ha passat res
    (2025) Casado i Olivas, Jordi
    L’Àlex ha de deixar la casa on viu i replantejar-se el seu futur immediat perquè la seva parella l’acaba de deixar. El personatge mític Sísif apareix a casa seva preguntant per què va deixar d’escriure-li cartes i li demana de quedar-s’hi uns dies; ha deixat enrere la seva condemna d’empènyer la roca eternament. L’Àlex li diu a Sísif que va deixar d’escriure-li perquè era feliç i ja no tenia por de viure, i Sísif respon que potser és allà perquè l’Àlex torna a tenir por. L’Àlex vol saber què va passar quan Sísif va deixar d’empènyer la roca i aquest li diu que no va passar res. L’Àlex explica que ell no pot rebel·lar-se contra les normes de la societat, contra els déus de l’algoritme, contra la necessitat de fer i ser productiu. Sísif demana el mòbil a l’Àlex per vèncer els déus de l’algoritme i comença a interactuar amb personatges que representen les diferents aplicacions del telèfon. L’Àlex li pregunta a Sísif quan tornarà a l’inframon per buscar la roca i aquest li diu que va abandonar el càstig perquè s’havia enamorat d’ell. Passen la nit junts i, cada vegada que desfan el llit, Sísif no pot evitar tornar-lo a fer. L’Àlex acaba de preparar les caixes per al trasllat: ha arribat l’hora que Sísif se’n vagi, i ha d’enfrontar-se finalment, sol, al canvi. Sísif li demana que li torni a escriure. Sísif marxa i l’Àlex li escriu una última carta.