Jordi Casado i Olivas

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Graduat en Direcció Escènica i Dramatúrgia a Eòlia ESAD (2018). Ha escrit peces com Aquí no ha passat res (IV Premi de Teatre Vila de Santanyí 2025), Tot Arriba (Teatre Tantarantana, 2025), Allò blanc de la llimona (Teatre Auditori de Granollers, 2025), Passaran coses fantàstiques (Sala Flyhard, 2024), AlexandrIA (Teatre Tantarantana, 2024), Temps Mort (II Premi de Teatre Vila de Sanyanyí 2023), El mateix, però millor (Festival Píndoles 2023), Passar Revista (LAminimAL Teatre – Festival Grec ’21 – Arnau Itinerant ’20), (in)Útil, (Beca Odisseu eòlia i+d 2020), Wasteland (Beca Carme Montoriol 2020), VIVA, (Festival Píndoles, 2020), Correspondència, (Teatre Eòlia/Casa Elizalde, 2018. Escenari Joan Brossa 2020), Entre (Teatre Eòlia 2017), en-Cadena (Espai 104, 2017), o els espectacles de creació internacional i col·lectiva a-Gig-a-Byte (The Barn, Londres, 2017), i Point Zero (The Rose Theatre, 2016). El 2019 creà, coordinà i dirigí els Encontres Absurds dins del marc Escena Germinal a la Nau Ivanow.
Nom

Filtres

20231
Restablir filtres

Configuració

Paraules clau: Teatre postdramàtic ×

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 2 de 2
  • Miniatura
    Obra
    Temps mort
    (2023) Casado i Olivas, Jordi
    L'obra està construïda a partir de l'alternança entre escenes centrades en la idea d'espera i en com s'omple aquest temps d'espera i escenes associades als cinc sentits on s'enumeren elements relacionats amb cada sentit. A l’última escena, sona un telèfon que ha estat present tota l’estona a escena, però ningú no l’agafa.
  • Miniatura
    Obra
    Correspondència
    (2018) Casado i Olivas, Jordi
    Ell i Ella, cadascú al seu espai i sense dialogar, reflexionen sobre si la immediatesa de les noves formes de comunicació ha devaluat el missatge entre emissor i receptor. A través de diverses escenes, repassen la història de l’evolució dels mitjans interpersonals, des de la correspondència i la carta manuscrita fins a la carta a màquina, el correu electrònic i la missatgeria instantània. Es pregunten si l’amor pot sobreviure a aquestes noves formes de comunicació, on el missatge a la pantalla deixa de mostrar l’altre i esdevé només un mirall de nosaltres mateixos.