Romà Comamala Valls
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Barcelona, 1921- Vilabella (Alt Camp), 2000. Rector. També s'ha dedicat a l'escenografia i a l'ensenyament. Estudis de Dret, Belles Arts i Teologia. Ha publicat diversos llibres de teatre, poesia i assaig.
Nom
44 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 10 de 44
Obra Dido i EneasComamala Valls, RomàDesprés de la destrucció de la seva ciutat, el troià Eneas rep l'encàrrec dels déus d'anar a Itàlia i fundar una nova ciutat. Pel camí, però, un naufragi el duu a Cartago, al palau de la reina Dido, de qui s'enamora. Eneas es debat llavors entre la seva passió per Dido i el deure encomanat pels déus. Després que Mercuri li recordi la seva missió, Eneas decideix fugir i intentar arribar a Itàlia. Davant la desesperació de Dido, la seva germana va a veure una bruixa, la qual aconsella que facin una foguera per cremar-hi objectes que havien pertangut a Eneas. D'aquesta forma aconseguiran que aquest es quedi. Però Eneas ja ha marxat quan encenen la foguera, i Dido se suïcida.Obra El punyal d'Herodes(1989) Comamala Valls, RomàMarianna explica al seu marit Herodes el fatal destí que li ha pronosticat un home que interpreta les constel·lacions. Herodes no en fa cas i es burla de les prediccions, i el destí, molest per la reacció d'Herodes, promet fer complir punt per punt tot el que indiquen les estrelles. I així és com Herodes mata la seva dona i després se suïcida, tal com assenyalava el seu destí.Obra La tornada(1981) Comamala Valls, RomàProtesilau va morir a la Guerra de Troia. La seva dona, Laodamia, el troba tan a faltar, que ha fabricat un ninot a imatge del seu marit, del qual té cura i amb el que fins i tot dorm. Hermes, emocionat per aquesta mostra d’enyorança, decideix fer tornar Protesilau de l’Hades durant tres hores. Quan el marit arriba a casa reprotxa a la seva esposa no haver-li ofert prou cerimònies fúnebres i pretén destrossar el grotesc ninot. Laodamia intenta impedir-ho, però Protesilau, irat, la mata.Obra ÀiaxComamala Valls, RomàDesprés de la mort d’Aquil·les, el rei atrida Menelau decideix concedir a Ulisses l’armadura del difunt, de la qual Àiax n’havia de ser mereixedor per ser el més valent dels cabdills grecs. Àiax enfolleix per la injustícia, i després de matar un ramat de xais pensant-se que són soldats atrides, se suïcida. Quan el seu cosí Teucre ja prepara les seves exèquies, Menelau prohibeix el seu enterrament i ordena que el seu cos sigui abandonat a la platja. Davant d’aquesta violació de les lleis naturals, Teucre i els soldats d’Àiax abandonen l’exèrcit de Menelau.Obra Alí Babà(1989) Comamala Valls, RomàAlí Babà es troba davant la Roca i diu les paraules màgiques perquè s’obri, però la roca no es mou. Ell li implora, li suplica i intenta fer-li pena fins que acaba morint d’esgotament. Moments abans de morir, els lladres, amos de la Cova, arriben i contemplen l’escena. Comproven que Alí Babà sigui mort i se l’enduen al bosc per esquarterar-lo.Obra BiblisComamala Valls, RomàEnfadada pel continu menyspreu que rep de Biblis, filla del rei Milet, Gea, la deessa de la terra, decideix venjar-se'n, i amb l'ajuda d'Eros fa que Biblis s'enamori del seu propi germà Caune. En un principi Biblis no s'atreveix a confessar-li aquest sentiment, però quan finalment ho fa, Caune, horroritzat, decideix fugir i passar la resta de la seva vida a alta mar. Gea, ofesa pel menyspreu que això representa, també decideix venjar-se, i castiga els dos germans amb la mort: un escurçó pica Caune abans d'embarcar, i el beuratge que havia de guarir Biblis de l'amor pel seu germà es converteix en verí. Al final del llibre, el rei Milet retorna després de molts anys d'absència, troba els cadàvers dels seus dos fills, i es plany amargament de la seva dissort.Obra MantoComamala Valls, RomàArió, fill del rei de Sicília, va ser enviat a Epidaure per veure si Esculapi, semi-déu mestre de les arts mèdiques, podia aturar una epidèmia que afectava l'illa. Els sacerdots d'Esculapi no van permetre que aquest abandonés l'illa i enviaren Arió a Delfos a consultar l'oracle. Quan aquest torna, tothom entén que l’oracle demana a Arió que torni a Sicília amb la filla d'Esculapi, Manto. Aquesta, en veure el jove, queda follament enamorada i decideix utilitzar un ungüent per despertar-li el foc de la passió. Però la noia s'excedeix en la quantitat i Arió, que també se sentia atret cap a Manto, morirà consumit per un excés de desig amorós.Obra AtamantComamala Valls, RomàAtamant, rei d'Orcomena, pren la deessa Nefelea per muller, amb qui té Frixus. Aviat, però, Atamant l'abandona: s'ha enamorat de la mortal Ino, amb qui tindrà un altre fill, Learc, i una filla. Els déus, ofesos pel menyspreu que l'abandó de Nefelea representa, envien la deessa Ate a venjar-se. Ino, per tal que el seu fill Learc arribi a ser rei, provoca amb un engany que se sacrifiqui Frixus. Quan Atamant descobreix l'engany d'Ino, enfollit per Ate, mata Learc, i Ino i la seva filla moren en la fugida. Després d'adonar-se que tot plegat ha sigut un càstig dels déus, Atamant és condemat per Ate a vagar i acabar morint en la foscor.Obra Perseu i MedusaComamala Valls, RomàLa deessa Atena ordena a Perseu que mati la Medusa, ja que converteix en pedra tot aquell a qui mira. Perseu desembarca amb uns companys a l’illa de les gorgones, però no troben la Medusa, que s’ha amagat en veure un noi tan bell. Ella intenta evitar l’encontre, però el desig que sent pel noi, l’impulsa a sortir a conèixer-lo, intentant però, de no mirar-lo. Perseu la mata, però tot seguit descobreix que les ordres d’Atena només responien a l’enveja que la deessa sentia envers la Medusa, perquè la mortal era capaç d’estimar. Atena havia convertit temps enrera la mortal en un monstre i l’havia maleït, però no satisfeta, desitjava el seu cap com a trofeu. La maledicció que hi havia sobre la Medusa -convertir en pedra a aquells a qui ella estimava- ha passat ara a Perseu, que petrifica, sense pretendre-ho, tots els seus companys.Obra Bel·lerofont -2(1989) Comamala Valls, RomàBel·lerofont es lamenta d'haver mort Quimera, un monstre que aterroritzava la ciutat de Cària, ja que la seva existència donava sentit a les seves vides.