Romà Comamala Valls

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Barcelona, 1921- Vilabella (Alt Camp), 2000. Rector. També s'ha dedicat a l'escenografia i a l'ensenyament. Estudis de Dret, Belles Arts i Teologia. Ha publicat diversos llibres de teatre, poesia i assaig.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 10 de 22
  • Obra
    Biblis
    Comamala Valls, Romà
    Enfadada pel continu menyspreu que rep de Biblis, filla del rei Milet, Gea, la deessa de la terra, decideix venjar-se'n, i amb l'ajuda d'Eros fa que Biblis s'enamori del seu propi germà Caune. En un principi Biblis no s'atreveix a confessar-li aquest sentiment, però quan finalment ho fa, Caune, horroritzat, decideix fugir i passar la resta de la seva vida a alta mar. Gea, ofesa pel menyspreu que això representa, també decideix venjar-se, i castiga els dos germans amb la mort: un escurçó pica Caune abans d'embarcar, i el beuratge que havia de guarir Biblis de l'amor pel seu germà es converteix en verí. Al final del llibre, el rei Milet retorna després de molts anys d'absència, troba els cadàvers dels seus dos fills, i es plany amargament de la seva dissort.
  • Obra
    Manto
    Comamala Valls, Romà
    Arió, fill del rei de Sicília, va ser enviat a Epidaure per veure si Esculapi, semi-déu mestre de les arts mèdiques, podia aturar una epidèmia que afectava l'illa. Els sacerdots d'Esculapi no van permetre que aquest abandonés l'illa i enviaren Arió a Delfos a consultar l'oracle. Quan aquest torna, tothom entén que l’oracle demana a Arió que torni a Sicília amb la filla d'Esculapi, Manto. Aquesta, en veure el jove, queda follament enamorada i decideix utilitzar un ungüent per despertar-li el foc de la passió. Però la noia s'excedeix en la quantitat i Arió, que també se sentia atret cap a Manto, morirà consumit per un excés de desig amorós.
  • Obra
    Dido i Eneas
    Comamala Valls, Romà
    Després de la destrucció de la seva ciutat, el troià Eneas rep l'encàrrec dels déus d'anar a Itàlia i fundar una nova ciutat. Pel camí, però, un naufragi el duu a Cartago, al palau de la reina Dido, de qui s'enamora. Eneas es debat llavors entre la seva passió per Dido i el deure encomanat pels déus. Després que Mercuri li recordi la seva missió, Eneas decideix fugir i intentar arribar a Itàlia. Davant la desesperació de Dido, la seva germana va a veure una bruixa, la qual aconsella que facin una foguera per cremar-hi objectes que havien pertangut a Eneas. D'aquesta forma aconseguiran que aquest es quedi. Però Eneas ja ha marxat quan encenen la foguera, i Dido se suïcida.
  • Obra
    La tornada
    (1981) Comamala Valls, Romà
    Protesilau va morir a la Guerra de Troia. La seva dona, Laodamia, el troba tan a faltar, que ha fabricat un ninot a imatge del seu marit, del qual té cura i amb el que fins i tot dorm. Hermes, emocionat per aquesta mostra d’enyorança, decideix fer tornar Protesilau de l’Hades durant tres hores. Quan el marit arriba a casa reprotxa a la seva esposa no haver-li ofert prou cerimònies fúnebres i pretén destrossar el grotesc ninot. Laodamia intenta impedir-ho, però Protesilau, irat, la mata.
  • Obra
    Àiax
    Comamala Valls, Romà
    Després de la mort d’Aquil·les, el rei atrida Menelau decideix concedir a Ulisses l’armadura del difunt, de la qual Àiax n’havia de ser mereixedor per ser el més valent dels cabdills grecs. Àiax enfolleix per la injustícia, i després de matar un ramat de xais pensant-se que són soldats atrides, se suïcida. Quan el seu cosí Teucre ja prepara les seves exèquies, Menelau prohibeix el seu enterrament i ordena que el seu cos sigui abandonat a la platja. Davant d’aquesta violació de les lleis naturals, Teucre i els soldats d’Àiax abandonen l’exèrcit de Menelau.
  • Obra
    Perseu i Medusa
    Comamala Valls, Romà
    La deessa Atena ordena a Perseu que mati la Medusa, ja que converteix en pedra tot aquell a qui mira. Perseu desembarca amb uns companys a l’illa de les gorgones, però no troben la Medusa, que s’ha amagat en veure un noi tan bell. Ella intenta evitar l’encontre, però el desig que sent pel noi, l’impulsa a sortir a conèixer-lo, intentant però, de no mirar-lo. Perseu la mata, però tot seguit descobreix que les ordres d’Atena només responien a l’enveja que la deessa sentia envers la Medusa, perquè la mortal era capaç d’estimar. Atena havia convertit temps enrera la mortal en un monstre i l’havia maleït, però no satisfeta, desitjava el seu cap com a trofeu. La maledicció que hi havia sobre la Medusa -convertir en pedra a aquells a qui ella estimava- ha passat ara a Perseu, que petrifica, sense pretendre-ho, tots els seus companys.
  • Obra
    Bel·lerofont -2
    (1989) Comamala Valls, Romà
    Bel·lerofont es lamenta d'haver mort Quimera, un monstre que aterroritzava la ciutat de Cària, ja que la seva existència donava sentit a les seves vides.
  • Obra
    Níobe
    (1984) Comamala Valls, Romà
    La deessa Latona decideix castigar l’altiva Níobe per afirmar que ella ha infantat dotze fills, mentre que la deessa només n’ha tingut un parell. Latona crida els seus dos fills, Apol·lo i Diana, perquè matin els dotze fills de Níobe. Un cop morts, Latona decideix finalitzar la seva venjança convertint Níobe en pedra.
  • Obra
    Orestes
    (1975) Comamala Valls, Romà
    Després de matar la seva mare Clitemnestra per suposada voluntat d’Apol·lo, Orestes està pendent de ser jutjat per l’assemblea de Micenes. El seu oncle Menelau es nega a ajudar-lo i l’únic suport que rep és el d’Electra, la seva germana també instigadora del crim, i el del seu amic Pílades que acabarà patint el mateix càstig que Orestes: la condemna a morir per lapidació pública.
  • Obra
    Antígona
    (1985) Comamala Valls, Romà
    Creont, rei de Tebes, prohibeix sota pena de mort enterrar Polinices, qui ha mort atacant la ciutat. Antígona, germana d'aquest i que ha estat detinguda mentre l'enterrava, justifica el seu acte apel·lant al dret de qualsevol ànima a descansar en pau. Creont s'adona que aquest acte qüestiona la seva autoritat i, per intentar convèncer-la que es retracti, envia Hemó, promès d'Antígona, Eurídice, mare d'aquest, i Tirèsias, antic endeví que ha perdut els poders, a parlar amb ella. Després d'uns moments de dubte, Antígona no es fa enrere i és enviada a la mort.