Jordi Sala Lleal
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Jordi Sala i Lleal és nascut a Barcelona l'any 1967. Doctor en filologia catalana, és professor de Teoria de la Literatura i Teoria del Teatre a la Universitat de Girona. És autor de diversos llibres d’assaig i articles sobre teoria literària, literatura catalana, teoria del teatre i teatre català. A més, ha escrit un llibre de poemes i ha fet diverses traduccions de poesia, de literatura juvenil i de textos teatrals (Oscar Wilde, Charlotte Keatley, Eve Ensler, Donald Margulies). També conrea la direcció d’escena amb Didascàlia Companyia de Teatre, que va cofundar el 2004. Les seves peces més conegudes són 'Quan arriba el migdia', 'Un somni d'abril', 'Estranyes en un tren', 'Variacions sobre el sentit de la vida', 'Despulla't, germana', 'Interior amb intrusa', 'Puzle' i 'Tot sobre l'Edgar'.
Nom
11 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 10 de 11
Obra Quan arriba el migdia(1994) Sala Lleal, JordiUn home i dues dones en dos moments de les seves vides: el primer als vint anys i el segon als trenta-cinc, es relacionen per explicar a través de paradigmes com la mort i el sexe (la mort del pare i la primera relació sexual) els aspectes que els han condicionat per a ser qui són quan arriba el migdia.Obra La ciutat es desperta radiant(2005) Sala Lleal, JordiRicard Masseguer és secretari general del Partit Liberal Democràtic i Primer Ministre del govern. És un líder carismàtic, però que recentment s'ha vist esquitxat per casos de corrupció. Eduard Bertran representa el sector renovador del partit i ocupa la cartera de Ciència i Tecnologia. L'home fort del govern és Antoni Capdevila, ministre de Seguretat. Dinou dies abans de la celebració del congrés del Partit Liberal Democràtic, les calúmnies, les conxorxes i les traïcions es disparen. La secretària d'en Ricard, Irene Font, que no suporta com la tracta el seu cap, que també és el seu amant, decideix venjar-se. Explica a Bertran, ministre de Ciència, que el Primer Ministre ha intentat subornar-la a canvi de favors sexuals. Capdevila, ministre de Seguretat, grava il·legalment aquesta conversa i decideix treure'n profit. Encarrega al seu equip que assassini Irene Font a casa del Primer Ministre, incriminant-lo, així, del crim de sang. Quan es fa pública la conversa entre Bertran i Font, el primer també es veu obligat a apartar-se de la política. D'aquesta manera, Capdevila serà escollit nou secretari general. I hi haurà eleccions anticipades al cap de poc. Dinou dies en què el país està en un estat d'alerta màxima. Paral·lelament, assistim a la història de desamor de la locutora de ràdio, que en tot moment explica com es viuen i interpreten els esdeveniments des de l'exterior.Obra Dilluns a les cinc, al cel(2009) Sala Lleal, JordiCada dilluns a les cinc de la tarda, Sant Pere deixa de fer de guardià de les portes de cel i se'n va a escoltar Josep Carner, que recita poemes al més enllà. L'encarregat d'ocupar el seu lloc durant aquestes absències és Sant Pau, que també és un enamorat de la poesia de Carner. Tots dos reciten versos del poeta amb emoció i es lamenten que les seves obres de teatre estiguin tan oblidades pels directors. Aquesta vegada, Pau ha arribat una mica tard i Pere se'n va sense perdre temps, preocupat per si els àngels hauran ocupat els millors seients. Tot i així, abans li dona indicacions al substitut: el crític literari que ha d'arribar, se l'ha d'enviar al purgatori, i el fonamentalista religiós, ha de fer via cap a l'infern.Obra Estranyes en un tren(2000) Sala Lleal, JordiLa Dona 1 i la Dona 2 es coneixen en un tren. Mantenen una conversa formal fins que mica a mica la Dona 2 comença a convèncer la Dona 1 de cometre un crim. Diu que tot home que hi ha a la vida d’una dona estaria millor mort. La Dona 1 no sembla fer-li cas, però la Dona 2 insisteix que amb la seva ajuda, es desfaci del seu ex-nòvio. Poc després un home entra al seu compartiment. La Dona 2 parla amablement amb ell, mentre la Dona 1 l’avisa del perill que corre si segueix el joc a la Dona 2. Aquest, però, no li fa cas i acaba assassinatObra Sis formes a la recerca d'autor(2003) Sala Lleal, JordiEls elements que componen algunes de les pintures de Xavier Escribà ‒la Filagarsa verda, l'Ull groc, el Llistó cian, la Cèl·lula vermella, l'Esquitx magenta i la Clivella taronja‒, discuteixen entre si sobre qüestions relacionades amb la creació artística; el paper de l'artista, el compromís amb els espectadors, el procés de creació del sentit de les peces, o la funció i la independència de l'art en el món contemporani.Obra Tot sobre l'Edgar(2010) Sala Lleal, JordiLa Núria té quaranta anys i treballa en un oficina bancària i la Laia en té vint-i-cinc i estudia per ser interiorista. Un dia es queden atrapades dins un ascensor i mentre maten el temps xerrant descobreixen que totes dues coneixen l'Edgar Permanguer, de cinquanta anys, propietari de l'empresa L. Disseny i Llar. La Núria, que mostra interès pel tema, aviat aconsegueix que la Laia confessi que està enamorada de l'Edgar, i que mantenen una relació des de fa temps, tot i que en secret, perquè ell està casat amb la Lídia, una dona molt rica. Pocs dies després es tornen a trobar, per casualitat, en un tren. A través dels diàlegs inconnexos que mantenen es descobreix que la Núria fa molts anys que és amant de l'Edgar, encara que en els darrers temps se sent oblidada i arraconada. Dues dones misterioses de diferent edat i condició captivades per un empresari atent, complaent, amb molt bones aptituds sexuals, i força narcisista, que les manipula.Obra Un somni d'abril(2001) Sala Lleal, JordiEls alumnes de l'aula de teatre d'una universitat estan preparant el Somni d'una nit d'estiu. El dia de l'estrena és a prop i les relacions entre els actors de l'aula semblen afectar el funcionament dels assaigs: el director vol que tot surti bé perquè aquest any l'aula viatjarà a Londres. L'Oriol i la Laia són parella. Ell representa el paper de Lisandre i ella fa d'Hèrmia. L'Oriol s'està desenamorant de la Laia i per culpa d'aquest fet l'escena entre ells dos no funciona. L'Oriol se sent atret per la Sònia (que fa d'Helena) i la Laia sembla adonar-se'n. Per la seva banda, en Sergi interpreta el paper de Demetri i, de la mateixa manera que aquest personatge estima Helena, ell estima la Sònia. Però la Sònia no se l'estima, i li deixa ben clar una nit que surten tots de festa. Aquest fet dificultarà a partir de llavors les escenes entre tots dos. La Sònia a qui vol realment és a l'Oriol. Dies més tard l'Oriol tallarà la seva relació amb la Laia i tant ell com la Sònia deixaran d'anar a Londres. Mentre que en una estació de trens, just abans de marxar cap a Londres, la relació entre en Sergi i la Laia comença a ser alguna cosa més que una simple amistat.Obra Despulla't, germana(2004) Sala Lleal, JordiLa Juliana, la Joana, la Jordina i en Jaume són quatre germans a qui va unir la mort prematura dels pares. La Juliana és dissenyadora i viu en un àtic de l'Eixample de Barcelona. La Jordina viu amb ella, estudia Belles Arts, i treballa com a 'stripper' per pagar-se la carrera. Un dia, de manera inesperada, la Joana, la més estricta i formal de les germanes, arriba a casa de la Juliana i els explica que el seu marit li ha posat les banyes. Aviat rebran la visita d'en Jaume, actor, que en saber els detalls de la situació familiar, ha decidit agafar un avió cap a Barcelona per tancar ferides del passat. Abans de morir, el pare li va confessar a ell, el germà gran, que la Joana no era filla seva, sinó que va néixer arran d'una aventura de la mare. Durant un sopar distès, en Jaume explicarà aquesta història a la Joana. Per contra, ella li donarà detalls de la violació múltiple que va patir quan tenia dinou anys. Finalment, en Jaume agafarà un avió per anar-se'n de gira, i les tres germanes es passaran la nit bevent, fumant, i despullant-se ‒físicament i anímica‒ tot imitant les 'strippers'. La sinceritat i les confidències curaran les ferides, enfortiran la relació, i les ajudaran a prendre decisions clau.Obra Interior amb intrusa(2007) Sala Lleal, JordiEn Miquel i la Neus acaben de comprar una casa vella als afores amb la intenció de començar una nova etapa vital. La Neus, que és farmacèutica, passa per un mal moment i s'ha enganxat a les amfetamines. Un vespre, mentre fan l'amor, a l'habitació apareix la Clara, el fantasma d'una dona que va morir més de cent anys enrere, i que només pot veure el Miquel. D'amagat de la Neus, els altres dos habitants de la casa tenen llargues converses sobre el seu estat psicològic, i és que la missió de la Clara és aconseguir que la dona surti de la depressió en què ha caigut. Per fer-ho, l'esperit escriu falsos dietaris i modifica fotografies antigues per intentar que la Neus faci les paus amb el passat. Resulta que la Clara és una avantpassada seva i vol trencar amb la cadena de suïcidis de les dones de la família, que es reprodueix generació rere generació. Al final, transfigurada en Emma Bovary, la Neus es pren més pastilles del compte i mor. Mentrestant, la Clara s'hi acosta i decideix ocupar l'energia vital de l'altra. Quan en Miquel torna a casa es reconcilia amb la Neus ‒que en realitat és la Clara‒ i té relacions amb ella sense adonar-se del que ha passat.Obra Variacions sobre el sentit de la vida(2001) Sala Lleal, JordiL’obra es compon de deu variacions d’una mateixa escena. Un matí una Dona, un Home i una Noia fan cua davant d’una sucursal de l’INEM mentre contemplen com un home violenta la seva dona. Cap d'ells intervé en la situació. Després arriba un noi amb moto i demana passar el primer perquè ha d'anar a acompanyar la seva nòvia a treballar. L'Home no el deixa passar, la Dona no es posiciona i la Noia -per fotre l’Home, que poc abans se li ha colat- diu que passi. El Noi acaba marxant enfadat i en marxar pateix un accident mortal. Al final de cada escena els protagonistes comenten el què ha succeït amb un personatge ara metge, ara locutor, ara advocat... Aquestes entrevistes encetaran una sèrie d'intrigues que es resoldran en l'escena final, una escena que recull el contingut de cadascuna de les variacions. Aquesta suma descobreix nous significats sobre el que s’ha plantejat anteriorment.