Jordi Sala Lleal

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Jordi Sala i Lleal és nascut a Barcelona l'any 1967. Doctor en filologia catalana, és professor de Teoria de la Literatura i Teoria del Teatre a la Universitat de Girona. És autor de diversos llibres d’assaig i articles sobre teoria literària, literatura catalana, teoria del teatre i teatre català. A més, ha escrit un llibre de poemes i ha fet diverses traduccions de poesia, de literatura juvenil i de textos teatrals (Oscar Wilde, Charlotte Keatley, Eve Ensler, Donald Margulies). També conrea la direcció d’escena amb Didascàlia Companyia de Teatre, que va cofundar el 2004. Les seves peces més conegudes són 'Quan arriba el migdia', 'Un somni d'abril', 'Estranyes en un tren', 'Variacions sobre el sentit de la vida', 'Despulla't, germana', 'Interior amb intrusa', 'Puzle' i 'Tot sobre l'Edgar'.
Nom

Filtres

Restablir filtres

Configuració

Accés obert: true × Paraules clau: Teatre breu ×

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 2 de 2
  • Miniatura
    Obra
    Sis formes a la recerca d'autor
    (2003) Sala Lleal, Jordi
    Els elements que componen algunes de les pintures de Xavier Escribà ‒la Filagarsa verda, l'Ull groc, el Llistó cian, la Cèl·lula vermella, l'Esquitx magenta i la Clivella taronja‒, discuteixen entre si sobre qüestions relacionades amb la creació artística; el paper de l'artista, el compromís amb els espectadors, el procés de creació del sentit de les peces, o la funció i la independència de l'art en el món contemporani.
  • Miniatura
    Obra
    Dilluns a les cinc, al cel
    (2009) Sala Lleal, Jordi
    Cada dilluns a les cinc de la tarda, Sant Pere deixa de fer de guardià de les portes de cel i se'n va a escoltar Josep Carner, que recita poemes al més enllà. L'encarregat d'ocupar el seu lloc durant aquestes absències és Sant Pau, que també és un enamorat de la poesia de Carner. Tots dos reciten versos del poeta amb emoció i es lamenten que les seves obres de teatre estiguin tan oblidades pels directors. Aquesta vegada, Pau ha arribat una mica tard i Pere se'n va sense perdre temps, preocupat per si els àngels hauran ocupat els millors seients. Tot i així, abans li dona indicacions al substitut: el crític literari que ha d'arribar, se l'ha d'enviar al purgatori, i el fonamentalista religiós, ha de fer via cap a l'infern.