Patrícia Pardo
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
València, 1975. Dramaturga, directora d’escena i pallassa. Diplomada en magisteri per la Universitat de València, la seva formació teatral i circense ve de la mà de pallassos i directors com Sergi Claramunt, Jorge Picó o Hernán Gené, i de les trapezistes Pili Serrat i Fefa Borrego. Com a directora treballa per companyies com La Finestra, Colectivo 9.8., La Círtrica, Arritmados i la companyia que pren el seu nom. D'altra banda, texerceix com a docent a la Universitat de València.
Nom
19 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 10 de 19
Obra Comissura(2010) Pardo, PatríciaEl circ de la comissura és un espai fronterer que esdevé frontera i frontissa entre la tendresa i el fàstic, el desamor i la bellesa, l’impuls i la derrota, l’instint maternal i l’assassí, el maltractament i l’humor. Així, a través de set números de circ, una pallassa explora aquests límits convertint-se en comensal famèlica que devora mobles i objectes d’un restaurant, en trapezista que es gronxa i que cau, en dona que prefereix devorar un bebè que el seu entrepà, en clarinetista gelosa que s’autolesiona per fer front a un desamor inventat, en borratxa que percep imatges d’horror on tothom veu bellesa, i en aquella qui -depilant-se intentant seguir els dictàmens estètics- acaba tota coberta de cera generant una estampa grotesca.Obra Ètica, tatoos i saldos(2011) González, Chon; González, ChonSobre la taula d’un restaurant de luxe, un cap sense cos comparteix àpat amb el seu cos sense cap, que l’alimenta. A través d’un viatge per les teories de diversos pensadors, el cap reflexiona al voltant dels conceptes “ètica” i “moral”, aquest “sil•logisme en el qual la conclusió no es dedueix de les premisses”. Després d’aquesta reflexió, l’actriu que interpretava el cap ix de sota la taula i es presenta a ella mateixa com l’actriu que és. Tot seguit, explica el concepte “oxímoron” mitjançant diversos exemples com “líder anarquista” o “presumir d’humilitat”, mentre un tatuador la tatua en directe. I, mentre demana al públic que proposi altres exemples d’oxímoron, ofereix als espectadors de passar per les mans del tatuador.Obra El meu nom és María José Guisado(2014) Pardo, PatríciaL’actriu María José Guisado, intèrpret del monòleg, parla en nom propi, però al mateix temps en boca de Patrícia Pardo, autora del text -i la seva ventríloc. Mitjançant aquest equívoc perenne d’emissors en què mai se sap del cert qui parla, l’actriu reflexiona sobre el gènere, la maternitat i la família. I desitja ser actriu porno per viure, sense clixés, el sexe i l’amor de forma veritable. L’amor d’aquell qui t’estima sense jutjar-te. L’amor que escapa de tota moral. L’amor materno-filial en què es pot estimar, fins i tot, un fill homicida. O potser no.Obra Augusta(2007) Pardo, PatríciaUna tristesa tan gran que és força centrífuga; una nit d’encontre sexual en què la felicitat s’escriu en majúscules; la desesperança adulta que porta a pensar en un suïcidi bevent suavitzant blanc; restar en el novembre més melancòlic; la prostituta a qui espanten els homes però que apallissa una dona; la impunitat infantil de plorar agafant de la mà una mare que no és teva; fugir del desamor i de la correcció com d’una guerra; l’il·lús en una relació de tres mesos i l’escèptic que celebra les bodes d’or; la impossibilitat de mostrar-se simplement singular; els preservatius de sabors múltiples que mai tenen sabor de penis; el mos a la fulla dels cucs de seda que mai seran papallona; la complementarietat d’allò que es contradiu; viure la vida sense pressupòsits... Ingenuïtat, malenconia i desamor fets poemari.Obra Escurar després de dinar(2009) Pardo, PatríciaDes del que ella anomena “la quarta dimensió”, una jove sota els efectes d’aguna droga, parla amb la seva mare qui, preocupada per la seva salut, vol que la filla surti del llit i s’ocupi d’alguna cosa, així que li mana rentar els plats. Ella, però, només pensa en Xuso, el noi amb qui comparteix la vida al carrer i a la perifèria, en aquesta quarta dimensió peculiar que els ofereixen les drogues i que els permet escapar de l’alienació i la mediocritat a què –segons ells- està sotmesa la nostra societat.Obra A trossos(2004) Pardo, Patrícia; Rosselló, Ramon X.Diverses veus femenines denuncien com l’heteropatriarcat –a través dels dictàmens de la indústria estètica- imposa un model únic de bellesa que sotmet les dones i esdevé, per a elles, la cruel cotilla del nostre temps. Aquestes veus reivindiquen, d’aquesta manera, la negació de tot cànon estètic per tal de conformar una societat de dones lliures i diverses on no hi hagi un únic model a seguir, i on cap dona se senti exclosa o menystinguda per la seva imatge o aparença.Obra Aristòtil ha mort o com ser un esnob gilipolles moralista de merda(2011) Pardo, PatríciaEn una Espanya presidida per Mariano Rajoy, una senadora per València al Senat, conscient que la Cambra Alta ha perdut el seu sentit i funcions originals, i s’ha convertit en un circ per a l’entreteniment i en un mer instrument per a l’ascensió a l’escala social dels polítics, s’alça del seu escó amb una proposta. D’aquesta manera, proposa a la resta de senadors dirigir-se al Congrés dels Diputats i jugar, tots junts, a intercanviar-se glaçons amb la boca. Els diputats primer reben la proposta amb sorpresa i estupefacció, però aviat s’avenen al joc orgiàstic.Obra Ací!(2015) Pardo, PatríciaEn una Europa utòpica en què els immigrants són rebuts amb rams de flors recollits per guàrdies civils, pastissets elaborats per ministres d’exteriors i mocadors brodats per periodistes sensacionalistes, una valenciana, una búlgara, una francesa i una alemanya reben un grup que arriba amb una pastera a través del mar. Tanmateix, l’hospitalitat que els mostren és tan exagerada que esdevé a voltes caritat i a voltes, simplement, xovinisme. I, mentre es pregunten si els immigrants que ara arriben voldran mantenir relacions sexuals amb elles, la barca on aquests viatgen s’afona.Obra La incomprensió(2012) Pardo, PatríciaEn una societat distòpica en què han prohibit fins el teatre i el cant, on les dones són obligades a ser mares i en què els poderosos cada cop fan més abús del seu poder, una dona –d’uns cinquanta-cinc anys- fuig pels carrers d’una ciutat. És de nit, i un home –força més jove que ella- l’intercepta. Sembla estranger i busca la seva mare, una prostituta amb qui el seu pare –actual vicepresident- va mantenir relacions trenta anys enrere, i a qui va robar-li el fill. Quan la dona li diu que ella no és la dona que busca, l’home utilitza la força per tal de comprovar-ho i, quan ella s’hi rebel•la, l’acaba matant.Obra Yaël(2011) Pardo, PatríciaYaël, aquella heroïna bíblica oblidada que va ser determinant en l’alliberament del poble d’Israel matant a Sísara –comandant de les tropes del rei Canaan-, es pregunta si mai hi ha hagut cap grup armat amb l’objectiu de matar cineastes, estilistes, periodistes i tots els qui participen de l’engranatge de l'heteropatriarcat. Un engranatge que sotmet la dona mitjançant l’amor romàntic i la indústria estètica. I mentre s’ho pregunta, admet tanmateix que sempre viurà l’abandó com una condemna i que, per tal de no restar sola, acceptarà sempre els imperatius del seu amant. Un amant que, -com l’home amb qui comparteix escena-, sempre fa i desfà amb total impunitat.