La peça ens acosta la vida d’un actor i professor de teatre precari a Barcelona. A través de múltiples monòlegs, el públic s’endinsa en el seu dia a dia: els esforços per pagar el pis, els records d’infantesa, les relacions amoroses i, finalment, el relat de la seva mort. Aquestes escenes, independents entre si, juguen amb recursos dramatúrgics com la repetició de la paraula “misèria” o l’ús recurrent d’un mateix leitmotiv: una nota de comiat.
