Daniela Feixas

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Nom

Filtres

2010 - 201912020 - 20211
Restablir filtres

Configuració

Data d'inici: 2010 × Paraules clau: Solitud ×

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 2 de 2
  • Miniatura
    Obra
    Sandra
    Feixas, Daniela
    L'Home viu sol en una casa unifamiliar apartada. Una nit, mentre descansa a l'hamaca del seu porxo, sent el soroll d'algú que ha entrat d'amagat al seu jardí. És la Sandra, una noia que li explica que té divuit anys i que ha hagut de fugir de casa del seu cosí, amb el qual viu, perquè ell li ha clavat una pallissa. L'Home i la Sandra, malgrat les reticències inicials d'ell, acorden que la noia es quedarà un temps a viure a la caseta del jardí. A mesura que avancen les setmanes, l'Home desenvolupa un sentiment paternal cap a la Sandra. La noia, però, tot i que aprecia l'Home, manté molt més les distàncies. Una nit, després de setmanes de no dormir al jardí, la Sandra apareix dient que creu que ha mort un home. L'home en qüestió és el seu padrastre, una persona maltractadora i controladora que li feia la vida impossible, sobretot des que la seva mare havia fugit amb un altre. L'Home decideix ajudar la Sandra i tots dos enterren el cadàver al jardí. Finalment, malgrat les súpliques de l'Home, la Sandra decideix marxar.
  • Miniatura
    Obra
    El bosc
    (2010) Feixas, Daniela
    És negra nit enmig del bosc. La Judith pica a la porta de la seva germana Adela, després de molts anys sense saber l’una de l’altra. L’Adela cedeix, encara que es mostra reticent a la seva visita, i la Judith mira de recordar coses boniques de la seva infantesa, però totes fan mal a l’Adela. Perquè un bon dia tot va canviar. Un estiu, quan més la necessitava, la Judith es va enamorar d’una noia i va marxar de casa, i l’Adela va haver d’aguantar tota sola. El seu germà, en Ritxi, la violava. Però l’Adela va ordir un pla: va fer que el seu pare li ensenyés a disparar i va entrenar el seu gos perquè trobés el seu germà. I va arribar el dia: li va encertar un tret a la cara i el pare el va fer fora de casa. Passat el temps, un cop morts els pares, en Ritxi la va trobar, i ella va marxar ben lluny. Però fa poc va tornar a rebre la seva visita: s’havia casat i deia que no li guardava rancor, que la perdonava. Ella, instintivament, li va posar unes pastilles per dormir al sopar; però ell no parava de moure’s i cridar, de manera que el matar i el va enterrar fora de casa. La Judith confessa que la seva companya es va suïcidar, i que es va adonar que necessitava estar a la vora d’algú estimat i per això havia vingut. Ara les dues estan juntes, s’ho han dit tot i estan felices de poder aferrar-se a l’esperança d’aquesta nova vida en companyia.