Enric Nolla Gual

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Caracas (Veneçuela), 1966. Periodista. Estudis de Periodisme, Filologia Hispànica, Teatre i Dramatúrgia. Ha publicat i estrenat diverses obres teatrals.
Nom

Filtres

Mostrar més
2003 - 20092
Restablir filtres

Configuració

Paraules clau: Solitud ×

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 2 de 2
  • Miniatura
    Obra
    Còlera
    (2006) Nolla Gual, Enric
    Enmig d'una conferència sobre física quàntica, un professor atura la Clara per comunicar-li que el seu marit i els seus fills han estat víctimes mortals d'un atemptat. Sentim el missatge deixat al seu mòbil just abans de l'atemptat. El professor va a veure la tieta de la Clara, molt preocupada perquè fa uns dies que aquesta no apareix, i li du un diccionari àrab-català. La pressió mediàtica i la injustícia reflectida en la falsa commoció dels mitjans fa que la Clara trontolli i arribi beguda a l’hospital, on s’han endut la tieta i on l’espera de fa hores el professor. Aquest acaba recriminant-li el seu comportament. Llavors la Clara explica com el dolor la va fer caminar per l’autopista sense parar durant tres dies, i com, en una cafeteria, va desdoblar-se. Reprenent la conferència sobre l’atomització i la teoria de Schrodinger, desubicada i perduda, la Clara torna a aquella cafeteria i comença a tenir cura de si mateixa, a retrobar-se.
  • Miniatura
    Obra
    Tractat de blanques
    Nolla Gual, Enric
    Una dona estrangera fa hores extres amb la fotocopiadora mentre tots els altres treballadors de l’empresa ja han plegat. Parla amb una altra persona, sembla que imaginària, la seva substituta, i li diu tot el que ha de fer per passar inadvertida i esdevenir una més del país i del lloc on li ha tocat viure. Ella afirma que ha aconseguit transformar-se i oblidar la seva raça (negra) i la seva memòria (el poble africà on va néixer i el tracte vexatori que va rebre en arribar a aquest país), però quan la feina a la fàbrica comença de nou, ella esdevé de nou aquella altra dona que havia aconseguit oblidar i es despulla. Es resisteix a vestir-se tot i la imminent arribada d’altra gent perquè per primer cop amb molt de temps se sent còmoda amb aquesta nova aparença, és a dir, amb ella mateixa.