Vicenç Calonge Gustà
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
3 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 3 de 3
Obra Els paraigües(1983) Calonge Gustà, VicençUn pare fa sortir els seus dos fills d’un cotxet i se’n va. Els nens, en quedar-se sols, parlen d’aquell món passat ja desaparegut que, tot i ser causa de dolor i sofriment, era preferible a l’actual i discuteixen sobre antics amors. Quan sembla que són a punt d’arribar a les mans, torna el pare i els fum quatre clatellots. Tot seguit se’n va de nou perseguint una sorollosa vespa vermella i els nens comencen a discutir sobre qui és més valent. Un d’ells s’imagina que va en moto però no es posen d’acord en el color. Quan sembla que tornaran a arribar a les mans, el pare torna a aparèixer i els fum més clatellots. Llavors, però, comencen a sentir-se uns udols de llops que s’acosten. El pare fuig corrents i els nois es queden sols mentre els udols se senten més i més a prop.Obra Dos, un, zero.(1980) Calonge Gustà, VicençA i B es troben, de sobte, en un espai desconegut. A coneix les seves pròpies pors i inseguretats i es pregunta constantment sobre on són i què han de fer. B, per contra, és un panxacontent i un prepotent que només es queixa tot recordant allò de què gaudia abans. A intenta sempre animar-se i mirar el costat positiu de les coses, mentre que B només pensa en els gaudis gratuïts del passat. De cop, B comença a transformar-se en rata i lentament pateix una metamorfosi que l’impedeix caminar dret i, fins i tot, parlar. A es mostra confiat d’arribar a un final, i finalment arriben a una taula amb dos gots d’aigua. B, convertit en rata, fuig corrents, però A beu els dos gots i pateix un procés de purificació que li fa guanyar una il·lusió i una força que li permetran superar tots els futurs obstacles.Obra Paròdia marina(1984) Calonge Gustà, VicençUn guàrdia situat en una plataforma vigila que no pugin les rates. Aquestes rates no són res més que quatre éssers humans que viuen en la pobresa més absoluta sense ni un mos per posar-se a la boca. Només de tant en tant apareixen uns pescadors d’allò més rics i feliços que els tiren una mica de menjar. Els pescadors noten com els pobres es posen més i més nerviosos, tot i que això els afecta relativament poc perquè saben que mai no podran arribar on són ells. Els pobres, d’altra banda, intenten foradar els ciments que aguanten la plataforma, tot i que no ho aconsegueixen. El mar, però, els anima a no perdre l’esperança.