Manuel Veiga Giménez
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
1964. Actor i dramaturg. Comença a escriure a la dècada dels 90. Ha estrenat i publicat a Espanya, Cuba i Uruguay. Guanyador del Premi Nacional SGAE, entre d'altres.
Nom
4 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 4 de 4
Obra Cine(2008) Veiga Giménez, ManuelUn home es presenta a un càsting per fer cinema. Es queixa de com ha canviat tot. Ja no hi ha la màgia que recorda de quan era petit i anava a veure el seu avi com treballava, tallant les bovines de les pel·lis del cine del seu barri. Sap que té als gens la passió i el saber fer que es necessita. S'ha preparat molt pel càsting, s'ha depilat sencer i tot. El seu nom artístic d'estrella porno serà Charly Twomuch. Està preparat.Obra A la Bim, a la Bam, a la Bim - Bom - Bam...!(2006) Veiga Giménez, ManuelL'Ori ha de dibuixar, per l'escola, com s'imagina a si mateix de gran. El resultat és l'Oriol, que, mentre va essent creat, va donant ordres a l'Ori sobre com l'ha de pintar. Per fi, l'Ori es rebel·la contra tant color gris i negre, la corbata i el desig incessant de diners: combat la fòbia als colors del seu jo futur i l'esborra, se'n desdiu. Dibuixarà un senyor Oriol tacat de verd, que s'asseu als bancs del parcs a pintar llangardaixos, que no té por dels colors vius i que es deixa pintar un cor enorme de color vermell. Així vol ser ell, i ningú no el doblegarà, ni li matarà aquesta imaginació tan lliure.Obra Turisme(2007) Veiga Giménez, ManuelUna dona rica i elegant compra el ronyó d'una altra dona, que el ven per necessitat. Aquesta ja du un ull tapat per haver venut la còrnia; és el recurs que ha trobat per poder fer créixer els seus fills. La transacció s'ha dut a terme a la Xina, per tal de mantenir total discreció: la dona rica ha pagat el viatge de les dues, i diuen, irònicament, que fan turisme de trasplantament. Parlant, la receptora fa gala de ser de ment més oberta que el seu marit, que és declaradament xenòfob, però, a mesura que avança la conversa, la dona de l'ull tapat veu de quin peu calça i li diu, orgullosa, que és gitana i que li ha passat una malaltia tan infecciosa com ella. Com a donant no altruista, no tenia per què declarar cap malaltia. Una somriu, l'altra plora.Obra 16.000 pessetesVeiga Giménez, ManuelMan va a veure la seva àvia, la Soledat, el dia del seu aniversari, i li du com a regal el rellotge de Manuel, el seu home, que va desaparèixer fa molt de temps. Durant la vetllada la Soledat anirà revivint, sempre dins les mateixes parets del seu quart de pis de la Barceloneta, els moments que més l’han marcada de la seva vida, a la vora de la seva família: com la seva filla, la Fina, marxa de casa per començar una nova vida juntament amb el fill que espera, en Man; com se sent responsable que la Dolors, una noieta del Somorrostro que ha cuidat sempre, acabi empresonada a Can Brians. Amb el rellotge a les mans, Soledat demana a Man que li canti, pensant-se que és en Manuel. Aquest senyal era l’esperança que la mantenia amb vida, i ara ja pot descansar. Man seguirà lluitant per la memòria del seu avi i la de tantes altres persones, afusellades en fosses comunes en època franquista, i sumits en el silenci de la transició.