Manuel Veiga Giménez
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
1964. Actor i dramaturg. Comença a escriure a la dècada dels 90. Ha estrenat i publicat a Espanya, Cuba i Uruguay. Guanyador del Premi Nacional SGAE, entre d'altres.
Nom
13 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 10 de 13
Obra Cine(2008) Veiga Giménez, ManuelUn home es presenta a un càsting per fer cinema. Es queixa de com ha canviat tot. Ja no hi ha la màgia que recorda de quan era petit i anava a veure el seu avi com treballava, tallant les bovines de les pel·lis del cine del seu barri. Sap que té als gens la passió i el saber fer que es necessita. S'ha preparat molt pel càsting, s'ha depilat sencer i tot. El seu nom artístic d'estrella porno serà Charly Twomuch. Està preparat.Obra Tempesta de neu(2002) Veiga Giménez, ManuelUna tempesta de neu transporta Pepita al futur. Veu tota la seva vida passar-li per davant dels ulls i es desperta vint anys més vella, casada i vivint a Londres. Agafa un avió i viatja al bar de la seva adolescència on es troba amb la seva amiga Eulàlia que encara està vivint al passat. La conversa entre les dues amigues les durà a revelar secrets i a descobrir una amistat traïda. Eulàlia sortirà al carrer on la tempesta de neu la transportarà a ella també al futur. Altre cop retrobades al bar, les dues dones descobriran que les seves vides han estat unides per la infidelitat mútua.Obra Noche de blanco corsé(1995) Veiga Giménez, ManuelLeocàdia, davant del seu vestit de núvia fa com si conversés amb la seva mare, que va morir quan ella acabava de néixer. Li explica anècdotes de la seva vida: la relació amb una cosina que odia, la mort del pare i, sobretot, el seu gran amor desgraciat. Al final, quan Leocàdia es posarà el vestit de núvia descobrirem que, en realitat, no s'està vestint per al seu casament sinó per a fer un número porno.Obra Jar : Carmen Amaya en el recuerdo(1992) Veiga Giménez, ManuelEn un paller del barri de Somorrostro, Maria i Manuel es retroben després de deu anys de no veure's. Manuel s'ha enriquit i s'ha ajuntat amb una 'paia' milionària, ha fugit de la pobresa i del barri i s'ha dedicat al cinema. Maria, en canvi, ha hagut de suportar les dificultats de la vida a l'extrarradi. Obligats a quedar-se durant unes hores al paller per culpa d'una tempesta, apareixeran els retrets i els remordiments. L'absència de Manuel a l'enterrament de Carmen Amaya l'ha separat irremisiblement de la seva gent, l'ha convertit en un traidor sense identitat que no podrà tornar a recuperar els orígens dels quals ha renegat.Obra Recreo(1997) Veiga Giménez, ManuelNarcís torna a l'escola on va passar la seva adolescència per assistir a una festa amb els antics companys. Allà es retrobarà amb dos personatges fonamentals del seu passat: l'amic invisible que ell mateix s'havia inventat i la noia dels seus somnis a qui mai no va gosar parlar. Aquests dos personatges del seu imaginari el porten a reviure situacions del passat i a replantejar-se la seva situació actual.Obra La mort dins una baralla de naips : Tragèdia suburbana en un acte(1994) Veiga Giménez, ManuelLa Kiki, una ionqui que acaba de sortir de la presó, arriba a un parc públic on hi ha instal·lades unes atraccions de fira. Fuig de la policia perquè ha participat en un atracament on hi ha hagut un mort. Joe, amb el qui té una relació ambigua, provarà d'ajudar-la a escapar i a aconseguir la seva dosi d'heroïna. Ella però, preferirà anar-se'n amb El Perla, un company de l'atracament, amb qui l'uneix l'adicció a les drogues. Al final, quan la Kiki és a punt d'escapar, arriba la policia. Abans que l'agafin ella decideix prendre's l'última dosi que li resultarà letal.Obra A la Bim, a la Bam, a la Bim - Bom - Bam...!(2006) Veiga Giménez, ManuelL'Ori ha de dibuixar, per l'escola, com s'imagina a si mateix de gran. El resultat és l'Oriol, que, mentre va essent creat, va donant ordres a l'Ori sobre com l'ha de pintar. Per fi, l'Ori es rebel·la contra tant color gris i negre, la corbata i el desig incessant de diners: combat la fòbia als colors del seu jo futur i l'esborra, se'n desdiu. Dibuixarà un senyor Oriol tacat de verd, que s'asseu als bancs del parcs a pintar llangardaixos, que no té por dels colors vius i que es deixa pintar un cor enorme de color vermell. Així vol ser ell, i ningú no el doblegarà, ni li matarà aquesta imaginació tan lliure.Obra Nacidas para el humor / La Faraona : Sketchs CòmicsVeiga Giménez, ManuelObra Turisme(2007) Veiga Giménez, ManuelUna dona rica i elegant compra el ronyó d'una altra dona, que el ven per necessitat. Aquesta ja du un ull tapat per haver venut la còrnia; és el recurs que ha trobat per poder fer créixer els seus fills. La transacció s'ha dut a terme a la Xina, per tal de mantenir total discreció: la dona rica ha pagat el viatge de les dues, i diuen, irònicament, que fan turisme de trasplantament. Parlant, la receptora fa gala de ser de ment més oberta que el seu marit, que és declaradament xenòfob, però, a mesura que avança la conversa, la dona de l'ull tapat veu de quin peu calça i li diu, orgullosa, que és gitana i que li ha passat una malaltia tan infecciosa com ella. Com a donant no altruista, no tenia per què declarar cap malaltia. Una somriu, l'altra plora.Obra 16.000 pessetesVeiga Giménez, ManuelMan va a veure la seva àvia, la Soledat, el dia del seu aniversari, i li du com a regal el rellotge de Manuel, el seu home, que va desaparèixer fa molt de temps. Durant la vetllada la Soledat anirà revivint, sempre dins les mateixes parets del seu quart de pis de la Barceloneta, els moments que més l’han marcada de la seva vida, a la vora de la seva família: com la seva filla, la Fina, marxa de casa per començar una nova vida juntament amb el fill que espera, en Man; com se sent responsable que la Dolors, una noieta del Somorrostro que ha cuidat sempre, acabi empresonada a Can Brians. Amb el rellotge a les mans, Soledat demana a Man que li canti, pensant-se que és en Manuel. Aquest senyal era l’esperança que la mantenia amb vida, i ara ja pot descansar. Man seguirà lluitant per la memòria del seu avi i la de tantes altres persones, afusellades en fosses comunes en època franquista, i sumits en el silenci de la transició.