Josep Maria Miró

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Nom

Filtres

Mostrar més
2010 - 201915
Restablir filtres

Configuració

Data de finalització: 2019 × Data d'inici: 2010 ×

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 10 de 15
  • Miniatura
    Obra
    Fum
    (2012-11) Miró, Josep Maria
    L’Àlex i l’Eva són una parella jove que ha arribat al país per tramitar, per fi, l’adopció de la seva filla. Però es troben amb un munt de revoltes incendiàries i un estat d’alarma total: no els deixen moure de l’hotel. L’Eva decideix anar-se’n tota sola al carrer, viure-ho en primera persona, i aconsegueix sortir. Mentrestant l’Àlex pateix molt i està enfadat, i la Laura, refugiada amb el seu marit a l'hotel, el provoca descaradament i li demana sexe. Quan l’Eva torna, es comença a endevinar una esquerda en la parella. L’Eva i la Laura conversen durant molta estona, i aquesta li acaba dient que s'ha embolicat amb l’Àlex i li proposa que vagi a parlar amb el seu marit, en Jaume, un escriptor famós que l'Eva admira. A fora hi ha crits i disturbis constants, i de nit la revolta empitjora. En Jaume s’ho mira fascinat, mentre l’Àlex s’adorm i espera que tot passi. En Jaume acaba confessant quin és l’estat del seu matrimoni.
  • Miniatura
    Obra
    Temps salvatge
    (2017-10) Miró, Josep Maria
    Una tranquil·la urbanització fronterera, que té el bosc a tocar, es lleva amb unes pintades amenaçadores. Això, juntament amb el fet que fa molts dies que no plou i fa molta calor, destarota els habitants. Amb les pintades, arriba també la Ivana, la neta de la Mercè. La Ivana és una noia provocadora que té la intenció d'incomodar tot el veïnat. Un noi del bosc entra i surt de la urbanització quan vol, i això fa que el veïnat estigui constantment en alerta i se senti atacat: el temor s’apoderarà d’ells, sortiran baixes passions a la llum i la seva convivència quedarà per sempre més trastocada.
  • Miniatura
    Obra
    Obac
    (2014-09) Miró, Josep Maria
    Algú ha entrat a casa la Júlia i el Roger, però no s'ha endut res. Estan espantats i netegen a fons tota la casa, sobretot l'habitació de la nena. Passen els dies i intenten retornar a la calma. Un dia es presenta en Toni, que diu que és un ex-company del Roger de quan l’empresa va entrar en un altre país. Malgrat sàpiga coses molt concretes de la seva vida, la Júlia no n’ha sentit a parlar mai, i en Roger li nega conèixer-lo. Una nit, l'Olga, una veïna que fa de cangur de la seva filla, obre la porta a en Toni, que aconsegueix sortir-se amb la seva i fer-li un petó a la nena mentre dorm. A en Roger li inquieta veure un noiet mirar sovint cap a la seva finestra. Un bon dia hi parla: és un ex-alumne de la Júlia. Ella es mostra molt reticent amb la relació que en Roger manté amb el noi. En Roger sap que havien estat amants, però no ho diu. Així justifica el seu propi secret: la seva relació amb el Toni ve de lluny, i no s'acabarà.
  • Miniatura
    Obra
    Estripar la terra
    (2014-08) Miró, Josep Maria
    En Lluís i en Raül treballen des de tota la vida a la casa de cultura del seu poble. La seva amistat, però, s’ha anat esquerdant per la seva relació laboral i els nombrosos canvis a què han anat sobrevivint. Ara mateix la situació no és gens fàcil i els fa estar constantment en estat d’alerta l’un vers l’altre. Arriba en Miquel, un nou veí del poble que en Lluís coneix, i li ofereixen que col·labori desinteressadament en aquest espai per ajudar-los amb el festival. El poble n’està encantat i ell hi posa moltes ganes. Apareix un paper que conté una notícia de fa uns dotze anys sobre un noiet de quinze que es diu igual que en Miquel. Això fa que acabin desconfiant absolutament d’ell i es retreguin que l’hagin incorporat a l’equip, alhora que s’evidencia la fragilitat del seu vincle i afloren misèries pròpies, recels i traïcions mútues. En Miquel els acusa d’inculpar-lo sense saber-ne res, i de no deixar espai a algú en la seva situació per refer-se, viure la seva vida i fer un camí propi, allunyat d’un passat que segurament el turmenta.
  • Miniatura
    Obra
    El col·laborador
    (2014-08) Miró, Josep Maria
    Un home vol entrevistar un personatge rellevant i va a visitar-lo al seu domicili. Es troba, però, amb un altre home que li impedeix accedir a la sala on és ell. Així doncs, tots dos dialoguen al rebedor: l’interessat insisteix en entrar i l’altre li diu que ja no rep visites i que si vol parlar amb algú haurà de ser amb ell, que és com si fos la seva pròpia memòria.
  • Miniatura
    Obra
    El principi d’Arquimedes
    (2011-06) Miró, Josep Maria
    L’Anna, la directora del club de natació, demana explicacions a en Jordi, l’entrenador del grup dels Cavallets, després que alguns pares s’hagin queixat de com el noi ha gestionat la negativa de llançar-se a l’aigua d’un nen, que estava espantat. En Jordi, però, assegura que ha actuat amb tacte i que ha procurat no espantar-lo ni renyar-lo. Però les queixes dels pares van en una altra direcció: estan alarmats perquè, per tranquil·litzar-lo, ha abraçat el nen i li ha fet un petó. Aquest fet i les consegüents interpretacions desencadenaran una allau de desconfiances en tots sentits.
  • Miniatura
    Obra
    Nerium Park
    (2012-10) Miró, Josep Maria
    En Gerard i la Marta estrenen llar: han comprat un piset en una urbanització acabada de construir, als afores de la ciutat. Són una parella jove, amb feina i amb ganes d’escalar socialment. El pis els permetrà pensar en fer més gran la família. Com més temps passa, però, s’adonen que res és com esperaven que fos. El Gerard perd la feina i es va abandonant progressivament, i la Marta treballa molt i queda embarassada. Però, els dies passen i ningú no arriba a la urbanització: són els únics que l’habiten, i a la Marta la fa estar molt intranquil·la. En Gerard, però, celebra el dia que arriba en Sergi, un noi que ocuparà un traster i amb qui farà activitats. La Marta, però, mai no el veu, i acaba pensant que són imaginacions seves. La parella es va desfent i la il·lusió inicial es converteix en una mena de remordiment que els va consumint, juntament amb una extrema soledat.
  • Miniatura
    Obra
    Cúbit
    (2016-05) Miró, Josep Maria
    En Lluc i en Bernat tornen a casa de la Paula, la seva mare, per passar uns dies. Cap dels dos no sabia que es trobarien, de fet ni ella, ja que no hi van amb molta freqüència ni parlen massa. Es troben, però, amb una altra sorpresa: a casa seva hi ha instal·lat l’Oriol, un noi una mica més gran que ells que coneixien de petits i a qui li tenien -i encara li tenen- certa ràbia. L’Oriol ajuda la Paula a escriure un lliure commemoratiu de l’aniversari de la Fundació que van crear amb l’Octavi, el pare, fa 25 anys. Als germans no els agrada que l’hagi escollit a ell per ajudar-la, ja que els seus pares havien tingut problemes amb el pare del noi, que va ajudar a crear el projecte. Per tant, el consideren un intrús. Finalment l’Oriol farà veure a la Paula que entén què va passar quan el seu pare va morir, i que si l’ajuda amb el llibre és perquè també li interessa.
  • Miniatura
    Obra
    No és ben bé això
    (2014-10) Miró, Josep Maria
    El noi fa estona que tria llibres de les estanteries i els apila uns sobre els altres. La noia, finalment s'hi acosta i demana si pot ajudar-lo. Ell, però, creu que li està cridant l'atenció i, prenent-s'ho com una cosa personal, li demana si és per la seva condició d'homosexual. Ella queda trastocada pel gir de la conversa i ell li diu que és endohomòfoba (una homosexual homòfoba), però que no es preocupi, que tothom té les seves pròpies psicorigideses. Però, tot seguit, mentre ella intenta desfer-se de les etiquetes que ell li va posant a sobre, ell l'acusa de feminazi. Recondueix la conversa i li demana si el problema és que ell és negre. Finalment ella esclata i li diu que és lesbiana i la seva parella és una dona, i que no té cap mena de problema amb cap col·lectiu ni origen de procedència de les persones. Llavors li diu que potser és flexisexual, però ella ho desmenteix. Passat aquest vertigen, decideixen que s'han entès i que estaven dient el mateix.
  • Miniatura
    Obra
    La dona que perdia tots els avions
    (2009-06) Miró, Josep Maria
    La Sara és una turista professional: visita tots els hotels i restaurants d’un lloc i redacta informes per a empreses turístiques i asseguradores del primer món. Poques hores abans d’agafar el vol per tornar al seu país, espera asseguda al porxo d’una vella casa colonial a l’illa tropical on ha estat enviada per l’empresa. Prop seu té dues maletes, en una hi ha el seu equipatge i a l’altra alguns objectes personals, que ha tret de casa del seu difunt marit, mort fa temps i en estranyes circumstàncies. La Sara ha perdut sobtadament la visió després d’haver vist algunes de les fotografies que va fer el seu marit. Se li acosten un home i una dona, ambdós autòctons, amb inquietants i dubtoses intencions. Tots dos coneixien el seu marit, i, d’alguna manera, amb una màgia pròpia, l’hi fan proper. Finalment decideix apropiar-se de la maleta amb els seus objectes i quedar-se a l’illa. Ara ja podrà perdre tots els avions que vulgui.