Josep Maria Miró

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Nom

Filtres

Mostrar més
2006 - 200932010 - 2019152020 - 20244
Restablir filtres

Configuració

Accés obert: false ×

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 10 de 22
  • Miniatura
    Obra
    Obac
    (2014-09) Miró, Josep Maria
    Algú ha entrat a casa la Júlia i el Roger, però no s'ha endut res. Estan espantats i netegen a fons tota la casa, sobretot l'habitació de la nena. Passen els dies i intenten retornar a la calma. Un dia es presenta en Toni, que diu que és un ex-company del Roger de quan l’empresa va entrar en un altre país. Malgrat sàpiga coses molt concretes de la seva vida, la Júlia no n’ha sentit a parlar mai, i en Roger li nega conèixer-lo. Una nit, l'Olga, una veïna que fa de cangur de la seva filla, obre la porta a en Toni, que aconsegueix sortir-se amb la seva i fer-li un petó a la nena mentre dorm. A en Roger li inquieta veure un noiet mirar sovint cap a la seva finestra. Un bon dia hi parla: és un ex-alumne de la Júlia. Ella es mostra molt reticent amb la relació que en Roger manté amb el noi. En Roger sap que havien estat amants, però no ho diu. Així justifica el seu propi secret: la seva relació amb el Toni ve de lluny, i no s'acabarà.
  • Miniatura
    Obra
    Estripar la terra
    (2014-08) Miró, Josep Maria
    En Lluís i en Raül treballen des de tota la vida a la casa de cultura del seu poble. La seva amistat, però, s’ha anat esquerdant per la seva relació laboral i els nombrosos canvis a què han anat sobrevivint. Ara mateix la situació no és gens fàcil i els fa estar constantment en estat d’alerta l’un vers l’altre. Arriba en Miquel, un nou veí del poble que en Lluís coneix, i li ofereixen que col·labori desinteressadament en aquest espai per ajudar-los amb el festival. El poble n’està encantat i ell hi posa moltes ganes. Apareix un paper que conté una notícia de fa uns dotze anys sobre un noiet de quinze que es diu igual que en Miquel. Això fa que acabin desconfiant absolutament d’ell i es retreguin que l’hagin incorporat a l’equip, alhora que s’evidencia la fragilitat del seu vincle i afloren misèries pròpies, recels i traïcions mútues. En Miquel els acusa d’inculpar-lo sense saber-ne res, i de no deixar espai a algú en la seva situació per refer-se, viure la seva vida i fer un camí propi, allunyat d’un passat que segurament el turmenta.
  • Miniatura
    Obra
    Quan encara no sabíem res. Poema dramàtic per a sis veus urbanes i un músic
    (2007) Miró, Josep Maria
    La ciutat es lleva, i també ho fan tots els elements que es repeteixen cada matí i la fan existir. Però, ara mateix, ningú no sap res del que l’espera. D’aquí a una estona, les vides de sis personatges s’entrecreuaran: un administratiu es prepara per a la seva cursa diària cap a la feina, amb la intenció de millorar la seva marca de temps; una ex-actriu es prepara pel primer càsting des de fa molts anys; un funcionari matina més que mai per marcar territori a la feina; un marit se’n va de casa sense fer soroll ni acomiadar-se de la seva dona, mentre ella somia i no pot retenir-lo; un sense sostre fuig del tren on és perquè no el vegi la seva filla... I, de fons, un músic de carrer acompanya la partitura verbal d’aquests personatges, la vida dels quals quedarà fortuïtament lligada.
  • Miniatura
    Obra
    El cos més bonic que s'haurà trobat mai en aquest lloc
    (2020-05) Miró, Josep Maria
    El cos de l'Albert, un jove de disset anys, ha aparegut mutilat enmig d'un camp de blat, prop del poble on vivia. La seva mare, que fa deu anys va veure com el seu marit apareixia penjat d'un arbre també als afores del poble, visita la casa de l'alcalde buscant consol. La Júlia, la professora de l'Albert, assaja com li explicarà al seu marit que ha estat tenint relacions sexuals amb l'Albert cada dia de forma clandestina des de fa vuit mesos. En Ricard, l'amo de la serradora, recorda entre plors com ha vist créixer i morir abans d'hora tant l'Albert com el seu pare, i deixa intuir que alguna cosa semblant a un remordiment o un sentiment de culpa el rosega per dins. I l'Eli, una dona trans amiga d'infància del pare de l'Albert que ha hagut de fugir després de l'aparició del cos del jove, explica les dinàmiques fosques que es vivien al poble i com l'ombra de l'abús infantil plana per damunt d'aquestes morts sense resoldre.
  • Miniatura
    Obra
    El col·laborador
    (2014-08) Miró, Josep Maria
    Un home vol entrevistar un personatge rellevant i va a visitar-lo al seu domicili. Es troba, però, amb un altre home que li impedeix accedir a la sala on és ell. Així doncs, tots dos dialoguen al rebedor: l’interessat insisteix en entrar i l’altre li diu que ja no rep visites i que si vol parlar amb algú haurà de ser amb ell, que és com si fos la seva pròpia memòria.
  • Miniatura
    Obra
    Telegrama
    (2018) Miró, Josep Maria
    La Lourdes (al voltant dels setanta-cinc anys) i en Carles (d'uns quaranta) són en una habitació del supermercat del seu barri, on ell treballa. Els dos ja es coneixien, perquè havien estat professora i alumne a l'escola. En Carles sospita que la Lourdes es volia endur algun producte sense pagar, i per això li demana que li mostri què porta a la bossa de mà. S'estableix un diàleg tens entre els dos en què ella, fent ús de la dialèctica, es resisteix a obrir-li la bossa.
  • Miniatura
    Obra
    El principi d’Arquimedes
    (2011-06) Miró, Josep Maria
    L’Anna, la directora del club de natació, demana explicacions a en Jordi, l’entrenador del grup dels Cavallets, després que alguns pares s’hagin queixat de com el noi ha gestionat la negativa de llançar-se a l’aigua d’un nen, que estava espantat. En Jordi, però, assegura que ha actuat amb tacte i que ha procurat no espantar-lo ni renyar-lo. Però les queixes dels pares van en una altra direcció: estan alarmats perquè, per tranquil·litzar-lo, ha abraçat el nen i li ha fet un petó. Aquest fet i les consegüents interpretacions desencadenaran una allau de desconfiances en tots sentits.
  • Miniatura
    Obra
    Nerium Park
    (2012-10) Miró, Josep Maria
    En Gerard i la Marta estrenen llar: han comprat un piset en una urbanització acabada de construir, als afores de la ciutat. Són una parella jove, amb feina i amb ganes d’escalar socialment. El pis els permetrà pensar en fer més gran la família. Com més temps passa, però, s’adonen que res és com esperaven que fos. El Gerard perd la feina i es va abandonant progressivament, i la Marta treballa molt i queda embarassada. Però, els dies passen i ningú no arriba a la urbanització: són els únics que l’habiten, i a la Marta la fa estar molt intranquil·la. En Gerard, però, celebra el dia que arriba en Sergi, un noi que ocuparà un traster i amb qui farà activitats. La Marta, però, mai no el veu, i acaba pensant que són imaginacions seves. La parella es va desfent i la il·lusió inicial es converteix en una mena de remordiment que els va consumint, juntament amb una extrema soledat.
  • Miniatura
    Obra
    La dona i el debutant
    (2008) Miró, Josep Maria
    L'Albert va a veure l'Àngela, una dona ja gran que fa molt que va prendre la decisió de no sortir del seu pis, i que rep ben poques visites i molt triades. Ja d'entrada li diu que no la convencerà per sortir. Van xerrant, i l'Àngela el pertorba amb preguntes i afirmacions, i encamina ella tota sola la conversa. Li explica com el seu marit la va abandonar un dia: va fer la maleta i se'n va anar. Ell s'incomoda de saber la seva vida íntima. Després li diu que tenien un joc amb el seu marit: ell li explicava les trobades sexuals que tenia casualment amb nois i, per jugar, ella sortia al carrer i els triava, els deia fil per randa el que havien de fer. Però quan es va retirar dels escenaris, sentint-se incapaç d’actuar de debò, de dir més que paraules, va fer que aquests jocs es tornessin en contra del seu marit i li fessin mal. Llavors ell va marxar. L'Àngela li diu a l'Albert que sap que l'ha enviat el seu marit, per retornar-li aquest mal i recordar-li que s'ha apagat com a actriu i, per tant, ella mateixa. L'Albert li explica el final de la seva obra que, com el començament del seu diàleg, remet a una dona que no se sap si és viva o morta.
  • Miniatura
    Obra
    Fum
    (2012-11) Miró, Josep Maria
    L’Àlex i l’Eva són una parella jove que ha arribat al país per tramitar, per fi, l’adopció de la seva filla. Però es troben amb un munt de revoltes incendiàries i un estat d’alarma total: no els deixen moure de l’hotel. L’Eva decideix anar-se’n tota sola al carrer, viure-ho en primera persona, i aconsegueix sortir. Mentrestant l’Àlex pateix molt i està enfadat, i la Laura, refugiada amb el seu marit a l'hotel, el provoca descaradament i li demana sexe. Quan l’Eva torna, es comença a endevinar una esquerda en la parella. L’Eva i la Laura conversen durant molta estona, i aquesta li acaba dient que s'ha embolicat amb l’Àlex i li proposa que vagi a parlar amb el seu marit, en Jaume, un escriptor famós que l'Eva admira. A fora hi ha crits i disturbis constants, i de nit la revolta empitjora. En Jaume s’ho mira fascinat, mentre l’Àlex s’adorm i espera que tot passi. En Jaume acaba confessant quin és l’estat del seu matrimoni.