Josep Maria Miró
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
3 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 3 de 3
Obra Telegrama(2018) Miró, Josep MariaLa Lourdes (al voltant dels setanta-cinc anys) i en Carles (d'uns quaranta) són en una habitació del supermercat del seu barri, on ell treballa. Els dos ja es coneixien, perquè havien estat professora i alumne a l'escola. En Carles sospita que la Lourdes es volia endur algun producte sense pagar, i per això li demana que li mostri què porta a la bossa de mà. S'estableix un diàleg tens entre els dos en què ella, fent ús de la dialèctica, es resisteix a obrir-li la bossa.Obra Transhumància(2022-01) Miró, Josep MariaL'Alícia ha marxat de la ciutat i ha anat a viure a la muntanya per desconnectar i viure una vida més tranquil·la. Fa dues setmanes, mentre era de viatge a Florència, va connectar els auriculars a l'audioguia i, en comptes de sentir les explicacions del museu, va començar a sentir una conversa entre un home i una dona. Des de llavors, cada vegada que vol escoltar música amb els auriculars o que encén la ràdio o el televisor de casa seva, sent les converses que tenen aquestes dues persones. Avui ha sortit a córrer per la muntanya, ha connectat els auriculars per escoltar música i altra vegada ha aparegut el matrimoni parlant. L'home i la dona van en una furgoneta i la dona parla tota l'estona amb el seu marit. Pel que explica, l'Alícia entén que la dona és la filla d'un polític important que últimament s'ha vist involucrat en algun cas de corrupció i que el que estan fent l'home i la dona amb la furgoneta és anar a amagar proves, ara que el polític està a punt de morir. La dona està molt nerviosa i s'ha posat al volant. En un revolt senten un cop i s'adonen que han atropellat algú. Quan baixen de la furgoneta veuen una noia estesa a terra. Pels auriculars que duia la noia se sent la mateixa cançó que sonava a la ràdio de la furgoneta.Obra La petita princesa Divina que no era divina, ni petita, ni volia ser princesa(2006-09) Miró, Josep MariaUna princesa porta 300 anys adormida al bosc, esperant que el príncep la trobi i li faci un petó; i el príncep porta molt de temps buscant-la. Tots dos estan cansats d'aquesta manera de fer, però, quan per fi es troben, s'enamoren i es converteixen en rei i reina, i tenen una filla preciosa, divina, amb les dents brillants i mirada penetrant del pare, i els cabells d'or i la pell blanca i fina de la mare. Però la princesa no és ni divina, ni petita, i resulta que tampoc no vol ser princesa, sinó que té mil somnis per complir. De cop, apareix el temible drac, i el rei i la reina expressen la necessitat d'un príncep que li faci front. Però el drac està deprimit i exhaust de fer el paper de drac i fa temps que ja no treu foc: ell voldria ser princesa. I la princesa s'adona que, sense la necessitat de fer front al drac, ja no cal ni príncep, ni princesa, i decideix ser jugadora professional de bàsquet. El rei formularà un decret per abolir tots els decrets, i tothom podrà ser qui vulgui ser.