Pablo Ley

Foto de perfil
AdreƧa de correu electrĆ²nic
Data de naixement
Pablo Ley Fancelli (Barcelona, 1961). Ɖs llicenciat en HistĆ²ria de l'Art per la Universitat de Barcelona, dramaturg, autor teatral, director i professor de Literatura DramĆ tica als ESAD d'EĆ²lia i de l'Institut del Teatre. Ha estat crĆ­tic de teatre a l'ABC CataluƱa (1990-1992) i a El PaĆ­s (1995-2004). El 2008 va fundar amb Josep Galindo la companyia Projecte Galilei, amb la qual ha fet diverses dramatĆŗrgies, com 'La maternitat d'Elna', 'La Ruta Blava', 'La bella dorment del bosc (El malson del segle XX)' o 'AlĆ­cia ja no viu aquĆ­', entre d'altres. Ɖs autor d'una vintena d'obres de creaciĆ³, entre les quals cal destacar 'El llindar dels estels', 'La increĆ­ble desapariciĆ³n de AndrĆ©s Zahara', 'Joana 2015 Batalla Campal', 'Digue'm la veritat', 'La memĆ²ria perduda', 'Es fa tard' (Primer Premi Sant MartĆ­ de Teatre 1989) o 'Paisaje sin casas' (Primer Premio MarquĆ©s de BradomĆ­n de Textos Teatrales, 1990). Com a dramaturg, ha adaptat per a l'escena o versionat una vintena de textos (de tots els gĆØneres: narratius, teatrals, poĆØtics...), com 'F@ust versiĆ³ 3.0', 'Homage to Catalonia', 'La Celestina', 'CelebraciĆ³', '2666', 'Don Quixote', 'CosmĆØtica de lā€™enemic', 'AlĆ­cia al PaĆ­s de les meravelles', 'El diable enamorat' o 'Les Metamorfosis', entre moltes d'altres. Des del 1989 ha guanyat una dotzena de premis, entre els quals figura el Premio Max, el Premi Serra d'Or o el Premi de la CrĆ­tica Teatral de Barcelona.
Nom

Filtres

Restablir filtres

ConfiguraciĆ³

AccĆ©s obert: false Ɨ Paraules clau: Existencialisme Ɨ

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 2 de 2
  • Miniatura
    Obra
    La extraƱa pero verĆ­dica confesiĆ³n de un hombre bueno en su lecho de muerte
    (1994) Ley, Pablo
    Un home de cent quatre anys seu al seu escriptori reflexionant. De cop i volta se li apareix un boig graciĆ³s amb una pistola que comenƧa a increpar-lo, a qĆ¼estionar-lo i a demanar-li amb insistĆØncia que li digui qui Ć©s, si Ć©s que realment sap qui Ć©s. Com que l'home no sap contestar, el boig se l'emporta davant d'un capellĆ  que comenƧa a interrogar-lo com si fos un jutge i li demana que confessi quins pecats ha comĆØs. L'home no Ć©s conscient d'haver comĆØs cap pecat. A partir d'aquest moment comencen a aparĆØixer altres personatges, com per exemple un cavaller del passat que demana que executin l'home immediatament o un treballador del metro que l'acusa d'haver-se passat quaranta anys llegint el diari cada matĆ­ al metro sense adonar-se del que passava al seu voltant. TambĆ© apareix una dona amb qui l'home havia tingut una relaciĆ³ durant l'Alemanya de la 2a Guerra Mundial, o una noia jove que qĆ¼estiona el capellĆ  en el seu dogma. D'alguna manera entenem que l'home Ć©s al seu llit de mort i que se l'acusa d'haver estat indiferent, inactiu o impassible davant dels fets de la vida.
  • Miniatura
    Obra
    El llindar dels estels
    (1991) Ley, Pablo
    En una nit molt fosca, de pluja i tempesta, un home de gran envergadura que ha fet un llarg camĆ­ arriba a un espai ple dā€™objectes inquietants i sense sentit. De seguida comenƧa a parlar, dirigint-se a un Ā«senyorĀ» que no veiem i que no respon mai amb paraules. Com a resposta, lā€™home nomĆ©s rep trons violents. Lā€™home, sempre dirigint-se a aquesta estranya presĆØncia, explica que el mĆ³n sā€™ha sumit en el caos i repeteix que no hi ha camins segurs, nomĆ©s hi ha desconfianƧa, i per aixĆ² ha vingut a entaforar-se en un lloc tan fosc i misteriĆ³s. Com que lā€™altre no respon, li exigeix que surti i doni la cara, vol saber quĆØ li tĆ© preparat, alhora que es pregunta si el Ā«senyorĀ» Ć©s un drac, un follet, una nimfa o un esperit -maligne, dĆØbil o foll-. Quan finalment la presĆØncia, en forma de llum, se li acosta, lā€™home treu uns daus i proposa una juguesca: si guanya el Ā«senyorĀ», posarĆ  la seva vida a les seves mans i, a mĆ©s, el Ā«senyorĀ» podrĆ  casar-se amb la filla del rei; si guanya ell, lā€™altre haurĆ  de deslliurar lā€™espai dā€™encanteris i serĆ  ell qui es podrĆ  casar amb la princesa. En lā€™epĆ­leg, seā€™ns explica que la juguesca va esdevenir eterna, i tants cops com lā€™home va guanyar, tambĆ© va perdre.