Un capvespre de juliol, Àngels i Joan s'esmercen en els preparatius d'un sopar informal al jardí de casa seva. La parella ha convidat tres col·legues que iniciaren la carrera científica amb el Joan: el Marc, el Mateu i el Lluc. L'arribada dels amics ve precedida per la intromissió d'un personatge misteriós: un corb garlaire de l'Índia que la parella suposa un regal desafortunat i que ni els convidats sabran qui l'ha enviat.
Han passat nou anys sense veure's, però tots els amics han continuat, de maneres diverses, la seva relació amb la ciència: Mateu, positivista i pragmàtic, treballa en un laboratori de la Washington University; Lluc, discret i idealista, ha abandonat la ciència per dedicar-se a la traducció; Joan, enamoradís i possibilista, ha continuat a Catalunya.
A mesura que el capvespre avança i augmenta l'efecte engrescador del vi o el contrapunt que ofereix Àngels sobre el misteri que amaga el jardí, els amics descabdellen una conversa sobre l'ètica científica, els seus inicis al laboratori amb el mestre Susei, el valor de la recerca o la força de l'inconscient i l'irracional. El record del professor Susei i de la seva mort accidentada, motiva una discussió sobre la validesa de les seves teories i un encès debat al voltant de la drogadicció, la SIDA i l'homosexualitat, en el qual la posició reaccionària de Mateu contrasta amb la dels seus col·legues i indigna profundament l'Àngels.
Mateu, acompanyat d'una pistola, acaba d'arrodonir la vetllada amb un discurs amarat de valors ianquis racistes, a propòsit de la legitimitat de la violència.
