Ramon Gomis de Barbarà

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Reus, 1946. Metge. Ha publicat diversos llibres de teatre i assaig, i ha guanyat alguns premis literaris.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 9 de 9
  • Obra
    Capvespre al jardí
    (1987) Gomis de Barbarà, Ramon
    Un capvespre de juliol, Àngels i Joan s'esmercen en els preparatius d'un sopar informal al jardí de casa seva. La parella ha convidat tres col·legues que iniciaren la carrera científica amb el Joan: el Marc, el Mateu i el Lluc. L'arribada dels amics ve precedida per la intromissió d'un personatge misteriós: un corb garlaire de l'Índia que la parella suposa un regal desafortunat i que ni els convidats sabran qui l'ha enviat. Han passat nou anys sense veure's, però tots els amics han continuat, de maneres diverses, la seva relació amb la ciència: Mateu, positivista i pragmàtic, treballa en un laboratori de la Washington University; Lluc, discret i idealista, ha abandonat la ciència per dedicar-se a la traducció; Joan, enamoradís i possibilista, ha continuat a Catalunya. A mesura que el capvespre avança i augmenta l'efecte engrescador del vi o el contrapunt que ofereix Àngels sobre el misteri que amaga el jardí, els amics descabdellen una conversa sobre l'ètica científica, els seus inicis al laboratori amb el mestre Susei, el valor de la recerca o la força de l'inconscient i l'irracional. El record del professor Susei i de la seva mort accidentada, motiva una discussió sobre la validesa de les seves teories i un encès debat al voltant de la drogadicció, la SIDA i l'homosexualitat, en el qual la posició reaccionària de Mateu contrasta amb la dels seus col·legues i indigna profundament l'Àngels. Mateu, acompanyat d'una pistola, acaba d'arrodonir la vetllada amb un discurs amarat de valors ianquis racistes, a propòsit de la legitimitat de la violència.
  • Obra
    Llumí d'or
    (1975) Gomis de Barbarà, Ramon
    El Gori i el Martí són dos treballadors d’una fàbrica industrial d’instal·lacions i material deficient, i a pesar d’això els caps de l’empresa exigeixen el màxim rendiment. Per fugir de les dificultats laborals, en Gori festeja la Maria, però aquesta s’enamora d’un venedor de calces. Així que, capficat per les dificultats laborals i sense cap entreteniment més que les estones al bar amb els companys, la seua existència es fa cada vegada més angoixant. Però les pressions laborals li arriben també dels propis companys de la fàbrica, que es revolten contra l’empresa i l’inciten a participar. Gori, que no té ganes d’embolicar-se en problemes, acaba implicant-se accidentalment en una tràgica baralla amb el Martí.
  • Obra
    Vermell de xaloc : textos per representar
    (1971) Gomis de Barbarà, Ramon
    A un poble de la costa arriben rumors de la detenció de Perot Rovira, un suposat bandoler fill del poble. Quan aquests rumors esdevenen certesa, el Pep pescador, que admira aquest bandoler, s'indigna contra els seus companys perquè relaciona la indiferència que mostren respecte a la detenció amb la conformitat per la vida apacible però mísera que porten, contra la qual ell també vol revoltar-se. Més enllà de l’anècdota, però, “Vermell de Xaloc” és la recreació d’un ambient, una tipologia de personatges molt concreta: els pescadors de la Costa Daurada, i totes les dificultats que envolten aquest ofici.
  • Obra
    Al fil de la mar
    (1992) Gomis de Barbarà, Ramon
    Un home lluita contra el càncer envoltat d'una vella amiga, de la seva companya actual i d'un amic i la seva dona. És arquitecte i amb l'ajut de l'amic intenta finalitzar el seu últim projecte, alhora que, conscient del seu progressiu afebliment, intenta trobar el sentit de les coses immediates. Misterioses trucades i mals averanys acabaran d'enterbolir aquests últims dies.
  • Obra
    La petita història d'un home qualsevol
    Gomis de Barbarà, Ramon
    En Ramon i la Maria són un matrimoni que viuen en un poble agrícola. Com que és una mala anyada per als pagesos, com que la Maria està embarassada del primer fill i com que a més a més ha de carregar amb les despeses que genera la sogra vella i malaltissa, el Ramon viu amb l’angoixa de no tindre diners suficients per a subsistir. Enmig d’aquesta situació desesperada, sense trobar ningú que pugui ajudar-lo, un infart acabarà sobtadament amb la seua vida, deixant la Maria vídua, sense recursos econòmics i amb un fill a punt de nàixer.
  • Obra
    Què hi fa tota aquesta gent al bell mig de la plaça
    Gomis de Barbarà, Ramon
    Un home explica com els estrangers que han envaït i destruït el seu país per fer fora el tirà que els governava han saquejat la seva casa i l’han amenaçat a ell i la seva família. Els diuen que no han de tenir por, que ara destrueixen el país però que després ja els ajudaran a reconstruir-lo, però ell es pregunta que fa tota aquesta gent al bell mig de la plaça.
  • Obra
    L'espiadimonis
    (2010) Gomis de Barbarà, Ramon
    L'espiadimonis és un insecte de vida breu i intensa que es caracteritza pels seus colors llampants. Aquest insecte serveix d'al·legoria del comportament dels personatges de l'obra. Una jove científica hongaresa es presenta en un centre d'investigació científic català i demana poder treballar amb un professor. Diu que té referències d'un antic company del professor. L'administrativa del centre no se'n refia, i tampoc se'n refia la parella de la jove, també hongaresa, que viu des de fa anys a Barcelona. A partir d'aquí s'estableixen una sèrie de triangles amorosos, mentides i veritats explicades a mitges, que inclouen una relació entre la parella de la jove i l'administrativa, i el professor amb la jove científica.
  • Obra
    Només els corbs van tips
    (2022) Gomis de Barbarà, Ramon
    La Cecília i en Pere són un matrimoni de quaranta-pocs anys que viuen amb la seva filla Aurora, de dinou, en un mas a prop de Mollerussa. Ens trobem a principis de l'any 1938, en plena Guerra Civil, i en Joan, l'altre fill de la parella, fa tres mesos que va marxar al front. Un matí que es troba sola a casa, la Cecília rep la visita d'un grup de membres del Servei d'Informació Militar, que busquen en Joan perquè, segons diuen, ha desertat del front republicà. Aquest fet preocupa la Cecília i en Pere, que ja pateixen per la situació que es viu al poble, on se sospita que l'Evarist, un veí amic d'en Joan i l'Aurora, passa informació al bàndol franquista. Quan finalment l'Evarist és denunciat, l'Aurora confessa que en Joan s'amaga a casa del veí i que és cert que havia desertat.
  • Obra
    El mercat de les delícies
    (1993) Gomis de Barbarà, Ramon
    La matinada d' un dia de juliol, Haran i Haïssa arriben a una platja desèrtica enduts per les onades. El llagut que els transportava ha volcat i han perdut l'equipatge. Tenen fred. Intenten fer foc. Haïssa proposa sortir de la platja i anar cap a la ciutat. Haran és partidari d'esperar que claregi o que algú els vingui a buscar. Haïssa, impacient, li recorda que els qui es resignaven s'havien quedat a la seva terra, Asilah, en la misèria. La trobada fortuïta del fardell d'un company de viatge, que conté roba, menjar i altres andròmines -una pinta, un mirall, una navalla...-, els permet de canviar-se la roba mullada i satisfer la set o la fam. Haïssa recorda la condició a què estava predestinada, com a dona, dins de la seva família i prefereix d'oblidar i de confiar en el futur. Les seves expectatives -vol fugir de l'infern en què vivia i conquerir la seva llibertat- contrasten amb les d'Haran que, si bé no renuncia a l'aventura, s'ha embarcat per amor i no està disposat a perdre-la. Una pluja d'estels els convida a arriscar-se... Amb tot, Haïssa proposa que, quan claregi, cadascú emprengui el seu camí per tal que puguin retrobar-se més tard. Haran s'hi oposa. Haïssa li agraeix que l'hagi salvada del naufragi i insinua un compromís. Amb la confidència, Haran crema de desig, però ella creu que és prioritària la fugida. El perill que siguin atrapats pels guàrdies i la descoberta de les restes humanes del naufragi els empeny a abandonar la platja. Davant de l'obcecació d'Haran d'evitar la separació i de l'intent enfollit de posseir-la, Haïssa li clava una navalla i s'escapa terra endins. El sol de primeríssima hora del matí brilla a l'horitzó.