Juli Disla Sanz

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
València (1976). Autor de textos teatrals i actor. Funda la companyia Combinats i comença a escriure el 1998. Algunes de les seues obres: "La sort" (2020), "Godot" (2020), "Brindis" (2019), "Carinyo" (2016), "Chicas Cocodrilo" (2016) Guanyadora I Torneig de Dramatúrgia Valenciana, "El hombre menguante" (2014), "La gent" (2012) finalista Premis Max Millor Autoria Revelació 2014, "Expuestos" (2011), "La ràbia que em fas" (2008), "Swimming pool" (2000) XXXVI Premi de Teatre Ciutat d’Alcoi i nominada als Premis Max 2005 com a millor text en català, "Conxín, l'elegida" (2002) Premi de Teatre Ciutat de València 2002, "A poqueta nit" (1998) Premi Micalet i Premio Ciudad de la Laguna, i la peça de teatre infantil "Castigats" (2000) Premi Xaro Vidal de Teatre Infantil. Participa de l'escriptura d'obres teatrals amb diversos autors, de la realització de peces curtes, adaptacions i versions. Participa a The Royal Court Residency de Londres l’any 2000, a Panorama Sur l’any 2010, obté una beca Iberescena a Mèxic l’any 2012 i realitza una residència artística a Valparaíso (Xile) l’any 2013.
Nom

Filtres

2016 - 201912020 - 20211
Restablir filtres

Configuració

Autoría: Pérez, Jaume × Data d'inici: 2016 ×

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 2 de 2
  • Miniatura
    Obra
    La gent
    (2012) Disla Sanz, Juli; Pérez, Jaume
    Un grup de persones, que en general no es coneixen entre elles si bé formen part d'un mateix col·lectiu, assisteix a una reunió en la qual cal consensuar una postura comuna com a delegació territorial davant d'una nova normativa que s'imposa des del servei central. Durant la llarga trobada, en la qual hi haurà moments de distensió i de crispació, cada assistent evidenciarà les seves reticències i les seves filiacions, fins al punt d'acusar-se d'infiltrats, de revolucionaris o d'haver de reconèixer que s'han equivocat de reunió.
  • Miniatura
    Obra
    Godot
    (2020-02-04) Disla Sanz, Juli; Pérez, Jaume
    Al teatre la representació de "Tot Esperant Godot" està a punt de començar. Alguns espectadors parlen entre ells, d'altres callen. La megafonia avisa de l'inici imminent, però l'obra no comença. El públic s'inquieta i a la platea comencen a passar coses. Una parella discuteix cada vegada més fort per alguna cosa que acaba de passar, alguns espectadors comenten l'obra inquiets perquè no comença, a algú li sona el telèfon, dos amics parlen de la cita que ha tingut un d'ells, hi ha gent que surt i torna a entrar, gent que pregunta al personal de sala, persones que tussen, que riuen, que aplaudeixen per veure si passa alguna cosa. A l'escenari, sense que hi aparegui ningú, l'espai evoluciona tímidament. Un teló que s'obre i n'apareix un altre darrere, una llum encegadora que fa aparèixer una tela. Sempre sembla que alguna cosa estigui a punt de començar, però no passa res. A la platea les converses dels espectadors van creixent. Alguns demanen silenci, però no fan més que provocar un augment del xivarri. La indignació comença a créixer entre la major part del públic, tot i que alguns espectadors defensen la proposta. La discussió puja de to, tothom sembla incòmode enmig del caos que s'està apoderant de la platea. Un espectador puja a l'escenari i comença a recitar fragments de l'obra original, però el personal de sala el convida a baixar. Finalment un pèndol apareix a l'escenari. La gent comença a marxar.