Juli Disla Sanz

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
València (1976). Autor de textos teatrals i actor. Funda la companyia Combinats i comença a escriure el 1998. Algunes de les seues obres: "La sort" (2020), "Godot" (2020), "Brindis" (2019), "Carinyo" (2016), "Chicas Cocodrilo" (2016) Guanyadora I Torneig de Dramatúrgia Valenciana, "El hombre menguante" (2014), "La gent" (2012) finalista Premis Max Millor Autoria Revelació 2014, "Expuestos" (2011), "La ràbia que em fas" (2008), "Swimming pool" (2000) XXXVI Premi de Teatre Ciutat d’Alcoi i nominada als Premis Max 2005 com a millor text en català, "Conxín, l'elegida" (2002) Premi de Teatre Ciutat de València 2002, "A poqueta nit" (1998) Premi Micalet i Premio Ciudad de la Laguna, i la peça de teatre infantil "Castigats" (2000) Premi Xaro Vidal de Teatre Infantil. Participa de l'escriptura d'obres teatrals amb diversos autors, de la realització de peces curtes, adaptacions i versions. Participa a The Royal Court Residency de Londres l’any 2000, a Panorama Sur l’any 2010, obté una beca Iberescena a Mèxic l’any 2012 i realitza una residència artística a Valparaíso (Xile) l’any 2013.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 5 de 5
  • Obra
    La ràbia que em fas
    (2008) Disla Sanz, Juli
    Després d'un sopar d'empresa, un grup de companys de feina se'n van a prendre alguna cosa a un local de copes i aprofiten els lavabos del bar per sincerar-se entre ells i amb ells mateixos. Amb l'angoixa de fons d'un nou projecte empresarial, Ramon, Samuel, Eva, Maria i Víctor reflexionaran sobre les seves vides privades i la mediocritat professional en què s'han instal·lat mentre la nit avança i, de retruc, també la beguda.
  • Obra
    A poqueta nit
    (1998) Disla Sanz, Juli
    Un home i una dona joves es troben als vespres quan baixen al carrer per llançar la bossa de deixalles al contenidor. El primer encontre és propiciat per l'home que vol conéixer la jove que ha estat espiant tantes vegades. Als segúents encontres, un dels dos - ara ella, ara ell - sorprén l'altre, que sembla defugir la trobada, per recuperar un moment breu d'intimitat ben especial i una xarrada sense cap compromís. Fins i tot els dies que no passa el camió de les escombraries tots dos es busquen. Però mai no passa res que faci avançar la seva relació i es per això que un vespre posen fi a les trobades.
  • Obra
    Estem tan bronzejats que fem una mica de fàstic
    (2003-01) Disla Sanz, Juli; Disla Sanz, Juli; Jornet, Alejandro
    Un espot televisiu es repeteix, de fa mesos, una vegada i una altra. “UTOPIA: THE REVOLUTION OF YOUR LIFE”, pregona, sense que ningú no entengui què anuncia. “The human body has a deadline” va repetint mentre empeny a milers de joves a viure a un alt rendiment, i a trobar permanentment respostes sobre el sentit de la vida en una societat en què la velocitat els impedeix trobar el temps per fer-se les preguntes pertinents. I, així, en un exterior que els desconcerta, amb un amor que els confon i sota un cel ennuvolat, aquests joves segueixen perduts, esclaus dels preceptes rigorosos de l’ordre establert, i incapaços de resoldre mai la contradicció que senten entre la por i el desig.
  • Obra
    Dormir
    Disla Sanz, Juli
    En Miquel s’ha pres unes pastilles per dormir cansat d’esperar quelcom -no sap què- que no arriba mai i fart de la rutina de sempre. Quan arriba en Raül per sortir de marxa, en Miquel no es desperta, i en Raül s’emprenya perquè si no surten, no podrà veure la xiqueta que li agrada. Una estona més tard, però, arriba l’Isaïes, qui suggereix que en Miquel, més que adormit, està mort. S’espanten i es planyen en adonar-se d’allò que degut a la mort de l’amic no podran fer. Desesperat, l’Isaïes comença a sacsejar en Miquel, qui finalment es desperta tot esverat demanant-los que no cridin tant.
  • Obra
    L'imbècil
    (1998) Disla Sanz, Juli
    Una parella jove conversa dins d'un cotxe. Ell ho fa d'una manera obsessiva, contradient o censurant tot allò que ella replica. Així, després de fer-li por, aconsegueix que la noia esclati i l'insulti. L'insult, però, provoca en ell una reflexió pedant sobre l'etimologia d' "imbècil" que acaba descontrolant, encara més, la seva amiga.