Juli Disla Sanz

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
València (1976). Autor de textos teatrals i actor. Funda la companyia Combinats i comença a escriure el 1998. Algunes de les seues obres: "La sort" (2020), "Godot" (2020), "Brindis" (2019), "Carinyo" (2016), "Chicas Cocodrilo" (2016) Guanyadora I Torneig de Dramatúrgia Valenciana, "El hombre menguante" (2014), "La gent" (2012) finalista Premis Max Millor Autoria Revelació 2014, "Expuestos" (2011), "La ràbia que em fas" (2008), "Swimming pool" (2000) XXXVI Premi de Teatre Ciutat d’Alcoi i nominada als Premis Max 2005 com a millor text en català, "Conxín, l'elegida" (2002) Premi de Teatre Ciutat de València 2002, "A poqueta nit" (1998) Premi Micalet i Premio Ciudad de la Laguna, i la peça de teatre infantil "Castigats" (2000) Premi Xaro Vidal de Teatre Infantil. Participa de l'escriptura d'obres teatrals amb diversos autors, de la realització de peces curtes, adaptacions i versions. Participa a The Royal Court Residency de Londres l’any 2000, a Panorama Sur l’any 2010, obté una beca Iberescena a Mèxic l’any 2012 i realitza una residència artística a Valparaíso (Xile) l’any 2013.
Nom

Filtres

2016 - 20193
Restablir filtres

Configuració

Data de finalització: 2019 × Data d'inici: 2010 ×

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 3 de 3
  • Miniatura
    Obra
    La gent
    (2012) Disla Sanz, Juli; Pérez, Jaume
    Un grup de persones, que en general no es coneixen entre elles si bé formen part d'un mateix col·lectiu, assisteix a una reunió en la qual cal consensuar una postura comuna com a delegació territorial davant d'una nova normativa que s'imposa des del servei central. Durant la llarga trobada, en la qual hi haurà moments de distensió i de crispació, cada assistent evidenciarà les seves reticències i les seves filiacions, fins al punt d'acusar-se d'infiltrats, de revolucionaris o d'haver de reconèixer que s'han equivocat de reunió.
  • Miniatura
    Obra
    Els nostres
    (2018) Disla Sanz, Juli; Tena, Begoña; Pardo, Patrícia; Puchades, Xavier
    Una dona contempla com una bomba li destrossa la casa i mata la seva filla. Decideix tornar a Europa fent un llarg camí on coneixerà una fotògrafa francesa que vol retratar la misèria. Quan arriben a la Costa de Líbia han de pagar a uns traficants sense escrúpols que els han promès a elles i a molts migrants més una barca. De nit, la barca arriba i tots els migrants hi pugen, però la fotògrafa és descoberta i retinguda pels traficants. Paral·lelament, un temporer explotat carrega contenidors en un vaixell que el durà a l'altra punta del món. El viatge comença i és obligat a fer tota mena de feines dins el gran vaixell. El temporer i la resta de mariners hi sobreviuen en condicions infrahumanes i fa mesos que no cobren, però hi han de continuar treballant. La barca on viatja la dona està a punt de naufragar i just en aquell moment es creua amb el vaixell on viatja el temporer, però el capità del vaixell no vol perdre temps i decideix no ajudar-los. La dona i l'adolescent sobreviuen i arriben al camp de refugiats de Grècia. La noia decideix emprendre un viatge perquè vol arribar a França, però a la primera frontera que vol travessar és assassinada per un home que vol impedir que els migrants entrin al seu país. La dona emprèn la llarga ruta dels Balcans i vol arribar a Alemanya, però acaba morint pel tret d'un soldat.
  • Miniatura
    Obra
    Carinyo
    (2016) Disla Sanz, Juli
    La Mireia i en Sergio són parella i fa temps que viuen junts. Aquest temps que fa que dura la relació els ha dut a viure en un món de quotidianitat on ja no els sorprèn res l'un de l'altre. Sembla que la relació s'està acabant i tots dos discuteixen sobre aquest final. Apareixen els retrets d'en Sergio cap a la Mireia i el seu pessimisme. La Mireia intenta rebatre els arguments d'en Sergio, però aquest, com sempre, no l'escolta. I així la discussió avança en una barreja de tensió i manca d'esperança fins que, finalment, s'adonen que aquest saber-ho tot l'un de l'altre és precisament el que els pot salvar.