Juli Disla Sanz

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
València (1976). Autor de textos teatrals i actor. Funda la companyia Combinats i comença a escriure el 1998. Algunes de les seues obres: "La sort" (2020), "Godot" (2020), "Brindis" (2019), "Carinyo" (2016), "Chicas Cocodrilo" (2016) Guanyadora I Torneig de Dramatúrgia Valenciana, "El hombre menguante" (2014), "La gent" (2012) finalista Premis Max Millor Autoria Revelació 2014, "Expuestos" (2011), "La ràbia que em fas" (2008), "Swimming pool" (2000) XXXVI Premi de Teatre Ciutat d’Alcoi i nominada als Premis Max 2005 com a millor text en català, "Conxín, l'elegida" (2002) Premi de Teatre Ciutat de València 2002, "A poqueta nit" (1998) Premi Micalet i Premio Ciudad de la Laguna, i la peça de teatre infantil "Castigats" (2000) Premi Xaro Vidal de Teatre Infantil. Participa de l'escriptura d'obres teatrals amb diversos autors, de la realització de peces curtes, adaptacions i versions. Participa a The Royal Court Residency de Londres l’any 2000, a Panorama Sur l’any 2010, obté una beca Iberescena a Mèxic l’any 2012 i realitza una residència artística a Valparaíso (Xile) l’any 2013.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 3 de 3
  • Obra
    La suerte
    (2020) Disla Sanz, Juli
    A partir de la llei aprovada pel govern espanyol de Zapatero que permet el matrimoni entre persones del mateix sexe, una parella homosexual es planteja la possibilitat d'adoptar una criatura. Explicant-ho en primera persona, Juli i Jaume repassen els fets i les implicacions emocionals d'un procés burocràtic llarg i complex en el qual no només hauran de fer front als estereotips de gènere i d'identitat sexual més reaccionaris, sinó que hauran d'aprendre a esperar i a estimar sota la pressió d'una política canviant i d'un aparell funcionarial atent a les seves paraules.
  • Obra
    Godot
    (2020-02-04) Disla Sanz, Juli; Pérez, Jaume
    Al teatre la representació de "Tot Esperant Godot" està a punt de començar. Alguns espectadors parlen entre ells, d'altres callen. La megafonia avisa de l'inici imminent, però l'obra no comença. El públic s'inquieta i a la platea comencen a passar coses. Una parella discuteix cada vegada més fort per alguna cosa que acaba de passar, alguns espectadors comenten l'obra inquiets perquè no comença, a algú li sona el telèfon, dos amics parlen de la cita que ha tingut un d'ells, hi ha gent que surt i torna a entrar, gent que pregunta al personal de sala, persones que tussen, que riuen, que aplaudeixen per veure si passa alguna cosa. A l'escenari, sense que hi aparegui ningú, l'espai evoluciona tímidament. Un teló que s'obre i n'apareix un altre darrere, una llum encegadora que fa aparèixer una tela. Sempre sembla que alguna cosa estigui a punt de començar, però no passa res. A la platea les converses dels espectadors van creixent. Alguns demanen silenci, però no fan més que provocar un augment del xivarri. La indignació comença a créixer entre la major part del públic, tot i que alguns espectadors defensen la proposta. La discussió puja de to, tothom sembla incòmode enmig del caos que s'està apoderant de la platea. Un espectador puja a l'escenari i comença a recitar fragments de l'obra original, però el personal de sala el convida a baixar. Finalment un pèndol apareix a l'escenari. La gent comença a marxar.
  • Obra
    La sort
    (2020) Disla Sanz, Juli
    En Juli i en Jaume són parella i pares d'una criatura que han adoptat. Han vingut a explicar-nos el seu procés d'adopció, des del primer tràmit fins al dia d'avui. I ens parlen de la burocràcia, dels cursos de preparació, de la paperassa. I ens parlen també de les pors, de com és de diferent esperar i l'esperança. Ens parlen del dia que no ho van tenir clar i van decidir esperar més temps. De quan el Partit Popular guanya les eleccions i temen que es derogui la llei que permet adoptar a les famílies homoparentals. De les entrevistes amb les psicòlogues per saber el seu grau d'idoneïtat. Del dia que el seu fill va néixer sense que ells sabessin ni tan sols que existia. Del període d'acoblament. De la seva nova vida.