Juli Disla Sanz

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
València (1976). Autor de textos teatrals i actor. Funda la companyia Combinats i comença a escriure el 1998. Algunes de les seues obres: "La sort" (2020), "Godot" (2020), "Brindis" (2019), "Carinyo" (2016), "Chicas Cocodrilo" (2016) Guanyadora I Torneig de Dramatúrgia Valenciana, "El hombre menguante" (2014), "La gent" (2012) finalista Premis Max Millor Autoria Revelació 2014, "Expuestos" (2011), "La ràbia que em fas" (2008), "Swimming pool" (2000) XXXVI Premi de Teatre Ciutat d’Alcoi i nominada als Premis Max 2005 com a millor text en català, "Conxín, l'elegida" (2002) Premi de Teatre Ciutat de València 2002, "A poqueta nit" (1998) Premi Micalet i Premio Ciudad de la Laguna, i la peça de teatre infantil "Castigats" (2000) Premi Xaro Vidal de Teatre Infantil. Participa de l'escriptura d'obres teatrals amb diversos autors, de la realització de peces curtes, adaptacions i versions. Participa a The Royal Court Residency de Londres l’any 2000, a Panorama Sur l’any 2010, obté una beca Iberescena a Mèxic l’any 2012 i realitza una residència artística a Valparaíso (Xile) l’any 2013.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 10 de 11
  • Obra
    Els nostres
    (2018) Disla Sanz, Juli; Tena, Begoña; Pardo, Patrícia; Puchades, Xavier
    Una dona contempla com una bomba li destrossa la casa i mata la seva filla. Decideix tornar a Europa fent un llarg camí on coneixerà una fotògrafa francesa que vol retratar la misèria. Quan arriben a la Costa de Líbia han de pagar a uns traficants sense escrúpols que els han promès a elles i a molts migrants més una barca. De nit, la barca arriba i tots els migrants hi pugen, però la fotògrafa és descoberta i retinguda pels traficants. Paral·lelament, un temporer explotat carrega contenidors en un vaixell que el durà a l'altra punta del món. El viatge comença i és obligat a fer tota mena de feines dins el gran vaixell. El temporer i la resta de mariners hi sobreviuen en condicions infrahumanes i fa mesos que no cobren, però hi han de continuar treballant. La barca on viatja la dona està a punt de naufragar i just en aquell moment es creua amb el vaixell on viatja el temporer, però el capità del vaixell no vol perdre temps i decideix no ajudar-los. La dona i l'adolescent sobreviuen i arriben al camp de refugiats de Grècia. La noia decideix emprendre un viatge perquè vol arribar a França, però a la primera frontera que vol travessar és assassinada per un home que vol impedir que els migrants entrin al seu país. La dona emprèn la llarga ruta dels Balcans i vol arribar a Alemanya, però acaba morint pel tret d'un soldat.
  • Obra
    Carinyo
    (2016) Disla Sanz, Juli
    La Mireia i en Sergio són parella i fa temps que viuen junts. Aquest temps que fa que dura la relació els ha dut a viure en un món de quotidianitat on ja no els sorprèn res l'un de l'altre. Sembla que la relació s'està acabant i tots dos discuteixen sobre aquest final. Apareixen els retrets d'en Sergio cap a la Mireia i el seu pessimisme. La Mireia intenta rebatre els arguments d'en Sergio, però aquest, com sempre, no l'escolta. I així la discussió avança en una barreja de tensió i manca d'esperança fins que, finalment, s'adonen que aquest saber-ho tot l'un de l'altre és precisament el que els pot salvar.
  • Obra
    L'imbècil
    (1998) Disla Sanz, Juli
    Una parella jove conversa dins d'un cotxe. Ell ho fa d'una manera obsessiva, contradient o censurant tot allò que ella replica. Així, després de fer-li por, aconsegueix que la noia esclati i l'insulti. L'insult, però, provoca en ell una reflexió pedant sobre l'etimologia d' "imbècil" que acaba descontrolant, encara més, la seva amiga.
  • Obra
    La sort
    (2020) Disla Sanz, Juli
    En Juli i en Jaume són parella i pares d'una criatura que han adoptat. Han vingut a explicar-nos el seu procés d'adopció, des del primer tràmit fins al dia d'avui. I ens parlen de la burocràcia, dels cursos de preparació, de la paperassa. I ens parlen també de les pors, de com és de diferent esperar i l'esperança. Ens parlen del dia que no ho van tenir clar i van decidir esperar més temps. De quan el Partit Popular guanya les eleccions i temen que es derogui la llei que permet adoptar a les famílies homoparentals. De les entrevistes amb les psicòlogues per saber el seu grau d'idoneïtat. Del dia que el seu fill va néixer sense que ells sabessin ni tan sols que existia. Del període d'acoblament. De la seva nova vida.
  • Obra
    La gent
    (2012) Disla Sanz, Juli; Pérez, Jaume
    Un grup de persones, que en general no es coneixen entre elles si bé formen part d'un mateix col·lectiu, assisteix a una reunió en la qual cal consensuar una postura comuna com a delegació territorial davant d'una nova normativa que s'imposa des del servei central. Durant la llarga trobada, en la qual hi haurà moments de distensió i de crispació, cada assistent evidenciarà les seves reticències i les seves filiacions, fins al punt d'acusar-se d'infiltrats, de revolucionaris o d'haver de reconèixer que s'han equivocat de reunió.
  • Obra
    Godot
    (2020-02-04) Disla Sanz, Juli; Pérez, Jaume
    Al teatre la representació de "Tot Esperant Godot" està a punt de començar. Alguns espectadors parlen entre ells, d'altres callen. La megafonia avisa de l'inici imminent, però l'obra no comença. El públic s'inquieta i a la platea comencen a passar coses. Una parella discuteix cada vegada més fort per alguna cosa que acaba de passar, alguns espectadors comenten l'obra inquiets perquè no comença, a algú li sona el telèfon, dos amics parlen de la cita que ha tingut un d'ells, hi ha gent que surt i torna a entrar, gent que pregunta al personal de sala, persones que tussen, que riuen, que aplaudeixen per veure si passa alguna cosa. A l'escenari, sense que hi aparegui ningú, l'espai evoluciona tímidament. Un teló que s'obre i n'apareix un altre darrere, una llum encegadora que fa aparèixer una tela. Sempre sembla que alguna cosa estigui a punt de començar, però no passa res. A la platea les converses dels espectadors van creixent. Alguns demanen silenci, però no fan més que provocar un augment del xivarri. La indignació comença a créixer entre la major part del públic, tot i que alguns espectadors defensen la proposta. La discussió puja de to, tothom sembla incòmode enmig del caos que s'està apoderant de la platea. Un espectador puja a l'escenari i comença a recitar fragments de l'obra original, però el personal de sala el convida a baixar. Finalment un pèndol apareix a l'escenari. La gent comença a marxar.
  • Obra
    Dormir
    Disla Sanz, Juli
    En Miquel s’ha pres unes pastilles per dormir cansat d’esperar quelcom -no sap què- que no arriba mai i fart de la rutina de sempre. Quan arriba en Raül per sortir de marxa, en Miquel no es desperta, i en Raül s’emprenya perquè si no surten, no podrà veure la xiqueta que li agrada. Una estona més tard, però, arriba l’Isaïes, qui suggereix que en Miquel, més que adormit, està mort. S’espanten i es planyen en adonar-se d’allò que degut a la mort de l’amic no podran fer. Desesperat, l’Isaïes comença a sacsejar en Miquel, qui finalment es desperta tot esverat demanant-los que no cridin tant.
  • Obra
    La suerte
    (2020) Disla Sanz, Juli
    A partir de la llei aprovada pel govern espanyol de Zapatero que permet el matrimoni entre persones del mateix sexe, una parella homosexual es planteja la possibilitat d'adoptar una criatura. Explicant-ho en primera persona, Juli i Jaume repassen els fets i les implicacions emocionals d'un procés burocràtic llarg i complex en el qual no només hauran de fer front als estereotips de gènere i d'identitat sexual més reaccionaris, sinó que hauran d'aprendre a esperar i a estimar sota la pressió d'una política canviant i d'un aparell funcionarial atent a les seves paraules.
  • Obra
    La ràbia que em fas
    (2008) Disla Sanz, Juli
    Després d'un sopar d'empresa, un grup de companys de feina se'n van a prendre alguna cosa a un local de copes i aprofiten els lavabos del bar per sincerar-se entre ells i amb ells mateixos. Amb l'angoixa de fons d'un nou projecte empresarial, Ramon, Samuel, Eva, Maria i Víctor reflexionaran sobre les seves vides privades i la mediocritat professional en què s'han instal·lat mentre la nit avança i, de retruc, també la beguda.
  • Obra
    A poqueta nit
    (1998) Disla Sanz, Juli
    Un home i una dona joves es troben als vespres quan baixen al carrer per llançar la bossa de deixalles al contenidor. El primer encontre és propiciat per l'home que vol conéixer la jove que ha estat espiant tantes vegades. Als segúents encontres, un dels dos - ara ella, ara ell - sorprén l'altre, que sembla defugir la trobada, per recuperar un moment breu d'intimitat ben especial i una xarrada sense cap compromís. Fins i tot els dies que no passa el camió de les escombraries tots dos es busquen. Però mai no passa res que faci avançar la seva relació i es per això que un vespre posen fi a les trobades.