Juli Disla Sanz

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
València (1976). Autor de textos teatrals i actor. Funda la companyia Combinats i comença a escriure el 1998. Algunes de les seues obres: "La sort" (2020), "Godot" (2020), "Brindis" (2019), "Carinyo" (2016), "Chicas Cocodrilo" (2016) Guanyadora I Torneig de Dramatúrgia Valenciana, "El hombre menguante" (2014), "La gent" (2012) finalista Premis Max Millor Autoria Revelació 2014, "Expuestos" (2011), "La ràbia que em fas" (2008), "Swimming pool" (2000) XXXVI Premi de Teatre Ciutat d’Alcoi i nominada als Premis Max 2005 com a millor text en català, "Conxín, l'elegida" (2002) Premi de Teatre Ciutat de València 2002, "A poqueta nit" (1998) Premi Micalet i Premio Ciudad de la Laguna, i la peça de teatre infantil "Castigats" (2000) Premi Xaro Vidal de Teatre Infantil. Participa de l'escriptura d'obres teatrals amb diversos autors, de la realització de peces curtes, adaptacions i versions. Participa a The Royal Court Residency de Londres l’any 2000, a Panorama Sur l’any 2010, obté una beca Iberescena a Mèxic l’any 2012 i realitza una residència artística a Valparaíso (Xile) l’any 2013.
Nom

Filtres

20012
Restablir filtres

Configuració

Paraules clau: Amistat ×

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 6 de 6
  • Miniatura
    Obra
    Castigats
    (2000) Disla Sanz, Juli
    La Tana, la Tina i en Tino són tres nens que un dia els seus pares castiguen: la Tana, perquè sempre s’embruta; la Tina, perquè ho vol mirar i olorar tot; i en Tino, perquè no li agrada mai res de menjar. Els tanquen a l’habitació dels càstigs, on es troben malgrat viure en tres cases diferents. De cop se’ls apareix en Tirant Tumpet, una espècie d’home del sac que els espanta, els torna a separar, i fa que es trobin amb els càstigs respectius: la Tina amb en Moltsulls i la Mirona, qui no paren de mirar; la Tana amb la Super-taca i en Super-cagalló, bruts com ells sols; i en Tino amb en Furga, sec de no menjar, i Miss Boca, que s’alimenta d’aire. Malgrat tot, no aconsegueixen fer canviar els tres nens, i els seus pares els perdonen sense que hagin canviat gens.
  • Miniatura
    Obra
    Swimming pool
    (2000) Disla Sanz, Juli
    B i C són germans/es que tenen problemes amb les seves respectives parelles. Un dia de tardor, mentre neteja una piscina de les fulles acumulades, A diu a B que el millor seria deixar-ho córrer, ja que no l’estima. B li demana una segona oportunitat, però A no hi accedeix. D’altra banda, D avisa a C que l’estima molt però que troba que C no fa res per mantenir aquest amor: mai l’abraça, mai l’invita a cap dinar familiar, etc. Mesos més tard, quan estan a punt de tornar a omplir la piscina de cara a l’estiu, A accedeix a donar una segona oportunitat a B, tot i que setmanes més tard reconeix que, si bé vol mantenir l’amistat, no vol ser la seva parella. Per la seva banda, C ha fet un esforç per anar mostrant l’amor que sent per D, fins al punt que l’invita a un dinar familiar en el qual els seus pares, en contra del que esperava, l’accepten de bon grat.
  • No hi ha miniatura disponible
    Obra
    Dormir
    Disla Sanz, Juli
    En Miquel s’ha pres unes pastilles per dormir cansat d’esperar quelcom -no sap què- que no arriba mai i fart de la rutina de sempre. Quan arriba en Raül per sortir de marxa, en Miquel no es desperta, i en Raül s’emprenya perquè si no surten, no podrà veure la xiqueta que li agrada. Una estona més tard, però, arriba l’Isaïes, qui suggereix que en Miquel, més que adormit, està mort. S’espanten i es planyen en adonar-se d’allò que degut a la mort de l’amic no podran fer. Desesperat, l’Isaïes comença a sacsejar en Miquel, qui finalment es desperta tot esverat demanant-los que no cridin tant.
  • Miniatura
    Obra
    Brindis
    (2019) Disla Sanz, Juli; Pérez, Jaume
    Quatre amics munten una festa a la qual els espectadors estan convidats lliurement a participar i també a alterar el curs de l'espectacle. En aquest espai de distensió, els quatre organitzadors aprofiten per sincerar-se entre ells davant dels assistents, que figuren coneguts dels protagonistes, i entomar sense transcendència -però tampoc sense frivolitat- els conflictes que els defineixen i que podrien ridiculitzar-los, si no fos per l'ambient de confiança i de desinhibició en què es troben.
  • Miniatura
    Obra
    A poqueta nit
    (1998) Disla Sanz, Juli
    Un home i una dona joves es troben als vespres quan baixen al carrer per llançar la bossa de deixalles al contenidor. El primer encontre és propiciat per l'home que vol conéixer la jove que ha estat espiant tantes vegades. Als segúents encontres, un dels dos - ara ella, ara ell - sorprén l'altre, que sembla defugir la trobada, per recuperar un moment breu d'intimitat ben especial i una xarrada sense cap compromís. Fins i tot els dies que no passa el camió de les escombraries tots dos es busquen. Però mai no passa res que faci avançar la seva relació i es per això que un vespre posen fi a les trobades.
  • Miniatura
    Obra
    Veure'ns
    (2022) Disla Sanz, Juli
    L'Àngel i en Juli havien sigut molt amics, però ara fa molt temps que no es veuen. L'Àngel i en Juli assagen un retrobament en el qual són a casa d'en Juli i intenten fer que la trobada sigui el més còmode possible. L'Àngel parla del passat, en Juli se sent culpable per no recordar tantes coses. En Juli parla de fer-se gran i l'Àngel li fa veure que ha deixat de fumar. Tota l'estona combaten la por de no tenir res a dir-se. Surten, van a menjar fora i es posen al dia: les famílies, les feines. Passen les hores i alternen converses més profundes amb records trivials, fins que la conversa s'esgota i l'Àngel proposa deixar-ho aquí. Arriba el moment en què apareix la frase que sabien que algú dels dos diria: ens hem de tornar a veure, que no passi tant de temps. Però saben que no es tornaran a veure. I s'ho diuen. Aleshores decideixen anar a prendre l'última copa a un karaoke. Allà hi veuen colles de joves de l'edat que tenien ells quan eren amics. Al final marxen cadascú a casa seva. Segurament no es tornaran a veure. Però de tant en tant se'n recordaran.