Ramon Madaula

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Ramon Madaula (Sabadell, 1962) als 22 anys obté el graduat en interpretació a l'Institut del Teatre de Barcelona. Ha participat, com a personatge protagonista, en gairebé una trentena de muntatges teatrals, a gairebé tots els escenaris de Barcelona. Pel que fa a la televisió, ha col·laborat, en primers papers, en nou produccions, algunes d'elles tan conegudes com "Estació d'enllaç" o "Ventdelpla". També ha produit vuit projectes teatrals. Ha rebut diversos guardons: el premi Butaca l'any 2004 per la seva interpretació a l'obra "Calígula"; el premi Ciutat de Barcelona 2008 per "El Llibertí"; i el premi Gaudí 2014 per la seva participació a la pel·lícula "La por".
Nom

Filtres

2014 - 201912020 - 20251
Restablir filtres

Configuració

Autoría: Madaula, Ramon × Data d'inici: 2014 ×

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 2 de 2
  • Miniatura
    Obra
    Coses nostres
    (2013-11) Madaula, Ramon
    Joan Trias, director d'un teatre públic, se cita després d'un assaig amb Pere Romagosa, el crític teatral que li ha fet una mala crònica de la darrera estrena. El motiu de la trobada és la influència que Romagosa té en l'opinió pública i, especialment, en el conseller de cultura a l'hora de decidir si Trias renova el seu càrrec. Per aconseguir-ho, el director aconsegueix esbrinar que Romagosa ha escrit una obra de teatre i li ofereix estrenar-la si manté la seva posició. El crític, doncs, haurà de triar entre formar part activa de la família teatral, -amb tota la hipocresia que això comporta-, o bé mantenir-se fidel a les seves idees, fins i tot quan aquestes poden dificultar la relació laboral de la seva parella.
  • Miniatura
    Obra
    Loop
    (2024) Madaula, Ramon
    Una jove està a punt de marxar un any a Tasmània amb el seu xicot per treballar de tatuadora. Abans de sortir, entra a l’estudi del seu pare —escultor obsessionat amb un autoretrat en el qual treballa des de fa anys— per buscar una maleta. Allà, pare i filla inicien un diàleg amarg sobre la impulsivitat de la joventut i el control del món adult. Els retrets d’ella i les advertències d’ell es barregen amb records familiars que mostren com aquesta mateixa dinàmica s’ha repetit en generacions anteriors. Abans de marxar el pare li demana un petit tatuatge. Anys després, embarassada i de nou a l’estudi, la filla observa el bust del seu pare i promet al seu fill que el deixarà viure lliurement, sense repetir el patró rebut.