Ramon Madaula

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Ramon Madaula (Sabadell, 1962) als 22 anys obté el graduat en interpretació a l'Institut del Teatre de Barcelona. Ha participat, com a personatge protagonista, en gairebé una trentena de muntatges teatrals, a gairebé tots els escenaris de Barcelona. Pel que fa a la televisió, ha col·laborat, en primers papers, en nou produccions, algunes d'elles tan conegudes com "Estació d'enllaç" o "Ventdelpla". També ha produit vuit projectes teatrals. Ha rebut diversos guardons: el premi Butaca l'any 2004 per la seva interpretació a l'obra "Calígula"; el premi Ciutat de Barcelona 2008 per "El Llibertí"; i el premi Gaudí 2014 per la seva participació a la pel·lícula "La por".
Nom

Filtres

Restablir filtres

Configuració

Accés obert: false × Paraules clau: Família ×

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 4 de 4
  • Miniatura
    Obra
    Adossats
    (2017-11) Madaula, Ramon
    És la diada de Sant Jordi i la Carme posa a punt la casa mentre espera que tota la família arribi per dinar i, amb ells, els seus problemes: en Jordi, el seu home, està frustrat perquè no aconsegueix promocionar-se a la feina; en Joan, el seu cunyat, ha de superar la ruptura amb la dona i el fracàs de la seva darrera peça d'art; en Jordi, el seu sogre, depèn de la Deisy, la cuidadora mulata; i en Jordi, el seu fill, dorm després d'una nit de festa. Tot esclata, però, quan el marit de la Carme, tip de la màquina tallagespa dels veïns adossats, agafa l'antiga escopeta del sogre i dispara al veí. Aquest fet obligarà la família a seure i parlar, per fi, de què tenen en comú i de fins a quin punt necessiten ser a prop els uns dels altres.
  • Miniatura
    Obra
    L'electe
    (2017) Madaula, Ramon
    El dia del discurs d'investidura, al President electe li apareix un molest tic al nas cada vegada que repassa el discurs. Davant d'aquesta alarma, i perquè les ganyotes que fa són exagerades, el gabinet del President decideix trucar a la millor psiquiatra de Barcelona per fer una teràpia tot just unes hores abans del discurs. Gràcies a la conversa, el President aconsegueix superar els traumes familiars que l'havien portat a deixar de creure en ell mateix i a desenvolupar una megalomania sistematitzada, fins al punt de reconèixer que no es va votar a les eleccions.
  • Miniatura
    Obra
    Els Brugarol
    (2020) Madaula, Ramon
    Quan l'Antoni Brugarol es queda sol amb el seu gendre Pablo aprofita per comentar-li un fet del qual s'ha assabentat: no està d'acord que la seva filla Anna es canviï l'ordre dels cognoms i que, així, el llinatge dels Brugarol es perdi, ara que l'Anna està embarassada. Aprofitant que una empresa xinesa ha fet una oferta per comprar la fàbrica de sistemes electrònics dels Brugarol i que Pablo estudia enginyeria, l'Antoni li proposarà un pacte: si l'Anna no inverteix els cognoms, l'Antoni no es vendrà la fàbrica i en Pablo en serà el responsable. El noi ho discuteix amb l'Anna i, quan finalment es confessen l'un a l'altra el que pensen d'ells mateixos i de la seva coherència, decideixen que en Pablo es quedarà la fàbrica i l'Anna no invertirà els cognoms sempre que el fill es digui en primer lloc Brugarol, com la mare. Anys més tard, però, tots dos quedaran perplexos quan el seu fill decideixi batejar el seu net amb el cognom de la mare xinesa. Ara sí que es perdrà el llinatge Brugarol: els xinesos no tenen segon cognom.
  • Miniatura
    Obra
    Els Buonaparte
    (2023-09) Madaula, Ramon
    El capvespre del 5 de novembre de 1808 Napoleó Buonaparte i el seu germà Josep, en aquell moment rei d’Espanya, es troben als afores de Vitòria. Els acompanya Rustam, el mameluc de Napoleó. Conversen sobre la guerra a Espanya que ha fet fugir Josep de Madrid a correcuita, així com dels plans de Napoleó per acabar amb l’absolutisme a Europa i dur-hi la revolució. Napoleó intenta convèncer el seu germà que es mantingui al tron espanyol per tal de continuar eixamplant el domini dels Buonaparte, però Josep està fart de ser la riota dels espanyols. Mentre sopen, es plantegen què és la llibertat de l’individu. Més tard, Josep diu a Napoleó que tornarà a Madrid quan tingui la certesa que el seu germà l’estima i que l’ha fet rei perquè realment creu en ell. Això desferma la ira de l’emperador, que abandona la casa durant uns minuts. Finalment, Rustam fa entendre a Josep que el seu germà el necessita i aconsegueix que accepti l’empresa de regnar a Espanya.