Ramon Moix

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Nom

Filtres

1974 - 19802
Restablir filtres

Configuració

Data de finalització: 1980 × Data d'inici: 1974 ×

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 2 de 2
  • Miniatura
    Obra
    Quan la ràdio parlava de Franco : o, vides de plexiglàs
    (1979) Benet i Jornet, Josep Maria; Moix, Ramon
    L’obra ens presenta la vida d’uns personatges que comparteixen escala des de la primera postguerra fins l’any de la mort del General Franco. Un episodi de la història recent se’ns explica a partir de diferents recorreguts vitals: una dona que sacrifica la seva felicitat per la dels seus germans, un homosexual que es va ferir ell mateix a la cama per tal de deslliurar-se del front, una dona casada amb el propietari de l’edifici enamorada d’un jove revolucionari o una “solterona” sempre pendent de les vides dels seus veïns, entre d’altres.
  • No hi ha miniatura disponible
    Obra
    Tartan dels micos contra l'estreta de l'ensanxe : Fantasia de la ceba, molt poc brechtiana, realitzada en Terenciscope i unes pinzellades de technicol
    (1972) Moix, Ramon
    Tot seguint els consells d’un programa radiofònic de confidències femenines, la Montserrat, una senyora barcelonina, ha anat a la selva africana a buscar el seu marit, un prohom català que s’hi havia desplaçat anys enrere per estudiar els costums d’una cultura minoritària. A la Montserrat l’acompanya el Ventura, un notari que la festeja. En arribar-hi es troben el Tartan, un salvatge educat per les feres que parla en bell catalanesc, que els explica que el marit d’ella va ensenyar-li a parlar i llegir els clàssics catalans abans de morir. Assumint la viduïtat, la Montserrat confessa una vida sexual reprimida i es llença a braços del notari. Però en una acció desafortunada, el notari assassina la goril·la mare de Tartan i, en venjança, Tartan mata el notari. Així que la Montserrat decideix endur-se el salvatge roussonià cap a Barcelona, però al cap de poc d’arribar li criden l’atenció perquè tot Barcelona malparla d’aquesta unió impura. La Montserrat es redimeix, educa Tartan sota els costums catalans i transforma aquell salvatge apassionat en un burgès, més preocupat per la rendibilitat del negoci que per les “maladies de l’amour”.