Lluïsa Cunillé Salgado
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Badalona, 1961. Autora dramàtica. Formada als seminaris de dramatúrgia textual dirigits per Sanchis Sinisterra a la Sala Beckett, ha escrit més d'una vintena d'obres, la major part de les quals han estat editades, estrenades i premiades. Escriu tant en català com en castellà.
Nom
53 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 10 de 53
Obra La vergonya(2011) Cunillé Salgado, LluïsaUna parella formada per una Dona Gran i un Home Gran parlen del passat. Ella, asseguda al costat d'una finestra, es retreu a si mateixa i al seu marit que no van ser capaços, anys enrere, d'enderrocar el govern. Ell argumenta que, com a mínim, van aconseguir avançar les eleccions, però ella considera que van ser uns covards. Dels antics companys de la parella, alguns no recorden o no volen recordar res del passat i d'altres estan malalts o ja són morts. El fill de la parella no els va a visitar mai i el pare decideix trucar-li. El fill respon que està molt enfeinat i que, quan pugui, hi anirà. Finalment, l'home va a preparar el sopar i la dona segueix asseguda, mirant per la finestra, mentre a la televisió de la sala s'hi emet una manifestació amb càrregues policials i una persona cremant a terra.Obra La venda(1994) Cunillé Salgado, LluïsaLa Glòria ensenya el seu pis a la Marta per vendre-l'hi. Però l'Eduard, un altre possible comprador, voldria partir el pis. Sorgeixen confidències. En l'última escena la Glòria i l'Eduard firmen els papers del tracte. Les tres escenes acaben amb un dels tres personatges que marxa i fa un petó al que es queda.Obra Cel(1995) Cunillé Salgado, LluïsaÀngels i Glòria es troben al final d'una carretera, prop d'un penya-segat, amb el cotxe espatllat. Les dues dones, que no es coneixien d'abans, passaran dos dies en aquest lloc explicant-se els problemes, discutint, baixant ara l'una ara l'altra a buscar ajuda i rebent la visita inesperada d'un director de cinema que baixa del cel.Obra ApocalipsiCunillé Salgado, LluïsaQuatre amics queden per sopar. Fa temps que no es veuen amb una de les components del grup, Marta. Quan ja estan a l'ascensor per dirigir-se al restaurant, aquesta els retreu que la tractin com si hagués canviat. Tots reconeixen l'estat de distanciament que angoixa Marta i el justifiquen segons el seu punt de vista. Marta s'ha deixat les claus del cotxe a casa i els deixa al vestíbul mentre ella puja a buscar-les. Durant l'espera al vestíbul, ens introduïm al món oníric del personatges a través de diferents episodis que protagonitzen cada un dels tres i en els que Marta també participa, en un segon terme. Aquests fragments de somni acaben per revelar-nos la identitat dels personatges que esperen, els acaben de conformar. Quan tornem a la realitat ens trobem altre cop amb Marta: ha pujat a dalt, és al terrat, no ens trobem dins de cap somni però ens en narra un: tirar-se al buit.Obra Boira(2014) Cunillé Salgado, LluïsaVint-i-cinc anys després de la caiguda del mur de Berlín, en una ciutat de l'Europa de l'est, un matrimoni format per una fotògrafa retirada que pateix fibromiàlgia, Ella, i un taxista, Ell, acullen a casa seva la Viatgera, una periodista a qui han cancel·lat el vol per culpa de la boira. Durant la matinada, el Fill del matrimoni arriba al pis i coincideix amb la Viatgera, que no pot dormir. El Fill li diu que, tot i que els seus pares no ho saben, és un jugador professional de pòquer i que està molt endeutat. Ella li diu que si vol guanyar diners ha de trucar a un número de telèfon que li dona i dir que sap on és ella. A continuació arriba, visiblement begut, el Veí de dalt, un astronauta retirat a qui el Fill s'acaba emportant a dormir. Ja al matí, la Viatgera marxa cap a l'aeroport. Ell també marxa de casa i Ella es queda sola, maquillant-se, mentre recita els agraïments per un premi que va obtenir anys enrere per una fotografia feta el dia que va començar a caure el mur.Obra La festa(1993) Cunillé Salgado, LluïsaDurant una festa, un home i una dona que s'han conegut aquella nit, es refugien en una habitació de la casa per fer l'amor; gairebé sense adonar-se'n, imaginen entre tots dos una altra parella que els observa, i van descrivint la seva relació d'odi i d'amor.Obra El gat negreCunillé Salgado, LluïsaEn una ciutat alemanya a mitjan anys 30, en plena puixança del nazisme, quatre personatges desarrelats i desesperançats coincideixen a la pensió “El gat negre”: una dispesera que ha decidit fugir del país, tot i que a la pensió hi ha les úniques persones a les quals té estima; una cartera jueva que obre les cartes d’altres i no en troba ni una d’amor; un pianista que somnia cançons i les oblida en despertar-se; i un enllustrador que crema la casa dels seus somnis per tal que ningú no pugui cremar-la abans. Els tres últims personatges posen mata-rates a les seves begudes, farts de la vida que menen, però finalment no s’atreveixen a beure-se-les. És la dispesera que ha decidit fugir i intentar començar una nova vida lluny d’aquí qui, sense saber-ho, beurà el vi d’una de les copes enverinades.Obra Berna(1994) Cunillé Salgado, LluïsaVuit situacions juxtaposades sense solució de continuïtat. Algunes estan emmarcades en una certa quotidianeïtat, d'altres ho estan en un ambient reconeixible però s'hi produeix algun fet extraordinari; finalment, hi ha escenes clarament metafòriques.Obra Dotze treballsCunillé Salgado, LluïsaUna tarda d'un diumenge de tardor, en un jardí a prop d'una estació de trens, dues dones estan assegudes en un mateix banc. Al començament sembla que no es coneixen i que els costa comunicar-se, però a poc a poc aniran compartint experiències: els somnis, el tabac, històries possibles a partir d'un nom gravat en un banc, etc. També reprodueixen petites escenes de la realitat de cadascuna, cosa que els permet conèixer-se més. Al final, les dues dones s'aixequen i van a fer un passeig.Obra Saló Primavera(2007) Cunillé Salgado, Lluïsa; Zarzoso, PacoEl Saló Primavera és una sala de ball decadent que al llarg dels anys havia sigut, entre altres coses, un prostíbul, la seu d'un partit anarquista, un hospital de guerra i un bingo. Un expresidiari conversa amb una Clienta, antiga reina de ball del saló, i li diu que ha de parlar amb la Mestressa del local, ja que necessita una feina de porter que ha vist anunciada al diari. La Mestressa, per mirar de reflotar un negoci en clara decadència, anuncia la nova inauguració del Saló Primavera per Carnaval. Acudeixen a la cita la Clienta i l'Alcalde en funcions, interessats en el futur del saló, a més del Porter, la Cambrera i la pròpia Mestressa del local. Després d'un viatge temporal delirant a través de les diferents èpoques del local, els cinc personatges acaben abandonant el saló, que finalment serà derrocat i, en el seu lloc, s'hi construirà un grata-cels.