Lluïsa Cunillé Salgado
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Badalona, 1961. Autora dramàtica. Formada als seminaris de dramatúrgia textual dirigits per Sanchis Sinisterra a la Sala Beckett, ha escrit més d'una vintena d'obres, la major part de les quals han estat editades, estrenades i premiades. Escriu tant en català com en castellà.
Nom
13 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 10 de 13
Obra La festa(1993) Cunillé Salgado, LluïsaDurant una festa, un home i una dona que s'han conegut aquella nit, es refugien en una habitació de la casa per fer l'amor; gairebé sense adonar-se'n, imaginen entre tots dos una altra parella que els observa, i van descrivint la seva relació d'odi i d'amor.Obra Berna(1994) Cunillé Salgado, LluïsaVuit situacions juxtaposades sense solució de continuïtat. Algunes estan emmarcades en una certa quotidianeïtat, d'altres ho estan en un ambient reconeixible però s'hi produeix algun fet extraordinari; finalment, hi ha escenes clarament metafòriques.Obra Dotze treballsCunillé Salgado, LluïsaUna tarda d'un diumenge de tardor, en un jardí a prop d'una estació de trens, dues dones estan assegudes en un mateix banc. Al començament sembla que no es coneixen i que els costa comunicar-se, però a poc a poc aniran compartint experiències: els somnis, el tabac, històries possibles a partir d'un nom gravat en un banc, etc. També reprodueixen petites escenes de la realitat de cadascuna, cosa que els permet conèixer-se més. Al final, les dues dones s'aixequen i van a fer un passeig.Obra El instanteCunillé Salgado, LluïsaLes quatre escenes en les quals està dividida l'obra mostren quatre situacions que viu la Marta en un sol dia, caracteritzades per un hermetisme que crea tota una sèrie d'interrogants en l'espectador. En la primera, la Marta i el seu home Eduardo esmorzen a casa mentre parlen d'una festa de disfresses, fins que l'Eduardo comença a trobar-se malament, vomita, i cau en rodó sobre la taula (és mort?, es pregunta l'espectador). En la segona escena, la Marta ha anat a ensenyar un solar al Hombre Mayor, que el vol comprar, però el seu soci no arriba i es veuen obligats a esperar-lo. Al final, un avió els dispara una ràfaga de metralladora i el Hombre Mayor resta a terra estirat (és mort?). En la tercera escena, la Marta és un bar amb el Hombre Joven (el soci del Hombre Mayor?). Conversen tranquil·lament, i a poc a poc, van adquirint una confiança que abans no tenien. Finalment, en la quarta escena, la Marta surt a una terrassa durant la festa de disfresses i es troba una amiga, la Julia. La Marta no ha ballat amb ningú, però ara ho fa amb la Julia. Després, mirant avall, la Julia li comenta que només faria falta un moment, però que no ha tingut valor. A continuació comença a despullar-se, però quan la Marta diu que no pot, es vesteix i totes dues surten agafades de la mà.Obra La venda(1994) Cunillé Salgado, LluïsaLa Glòria ensenya el seu pis a la Marta per vendre-l'hi. Però l'Eduard, un altre possible comprador, voldria partir el pis. Sorgeixen confidències. En l'última escena la Glòria i l'Eduard firmen els papers del tracte. Les tres escenes acaben amb un dels tres personatges que marxa i fa un petó al que es queda.Obra ApocalipsiCunillé Salgado, LluïsaQuatre amics queden per sopar. Fa temps que no es veuen amb una de les components del grup, Marta. Quan ja estan a l'ascensor per dirigir-se al restaurant, aquesta els retreu que la tractin com si hagués canviat. Tots reconeixen l'estat de distanciament que angoixa Marta i el justifiquen segons el seu punt de vista. Marta s'ha deixat les claus del cotxe a casa i els deixa al vestíbul mentre ella puja a buscar-les. Durant l'espera al vestíbul, ens introduïm al món oníric del personatges a través de diferents episodis que protagonitzen cada un dels tres i en els que Marta també participa, en un segon terme. Aquests fragments de somni acaben per revelar-nos la identitat dels personatges que esperen, els acaben de conformar. Quan tornem a la realitat ens trobem altre cop amb Marta: ha pujat a dalt, és al terrat, no ens trobem dins de cap somni però ens en narra un: tirar-se al buit.Obra Rodeo(1992) Cunillé Salgado, LluïsaPresenciem tres escenes d'un dia en una oficina. En cap moment no s'arriba a aclarir quin és l'enigmàtic negoci, probablement relacionat amb cadàvers (pompes fúnebres?), que es duu a terme en aquesta oficina. La recepcionista rep la visita del seu germà, de dos clients, d'una dona i d'un amic, fins que finalment arriba el pare, amo de l'oficina, que aparentment no pot quedar mai abandonada. En les diverses converses, es barregen els temes quotidians i els petits esdeveniments puntuals amb la insinuació casual dels somnis i projectes dels personatges, sense establir un fil argumental cohesionador. L'únic element de lligam és la situació espacio-temporal, doblement fragmentada: les tres escenes se suceeixen sense solució de continuïtat, i l'espai es manté igual però canviant el punt de vista: a cada nova escena l'oficina ha girat noranta graus sobre si mateixa, de manera que el públic en té una nova visió.Obra Mediatriz de un escaleno(1991) Cunillé Salgado, LluïsaEnmig d'una habitació triangular, un home està assegut en una taula i mira la carta d'un menú. Pels laterals apareixen l'Anciana i l'Ancià, que conversen de manera enigmàtica, sobre diversos fets que aparentment tenen relació amb l'home que, mentre menja en silenci, no els sent en cap moment. Primer parlen sobre una carta que prové del nord d'Àfrica. A continuació, l'home menja un plat de sopa, i l'Ancià i l'Anciana parlen sobre un lloc de feina que l'individu al qual fan referència ha deixat. Tot seguit, l'home menja un plat de peix i l'Anciana explica que un editor amb qui ha parlat li ha dit que no publicarà un text que l'home ha escrit. Després, l'home menja un plat de carn i l'Ancià comenta que ha parlat amb el marit d'una dona que es pensaven que era la parella de l'individu en qüestió. Mentre l'home menja les postres, l'Anciana i l'Ancià comenten que l'home no té ni amics, ni parella, ni parents, ni feina, ni aptituds literàries. Finalment, l'home pren cafè i els dos ancians prenen conyac i parlen sobre l'amabilitat i condescendència de l'home, amb qui ella ha conversat. L'home demana el compte al cambrer i li diu que, aquella nit, no vol conyac.Obra Desde los interiores siempre contrariados de tan calados por el desapego(1997) Cunillé Salgado, Lluïsa; Cunillé Salgado, LluïsaA la recepció d'un hotel, Ella demana la clau de la seva habitació al Recepcionista i que, en cas que la truquin, li passi la trucada. Sona el telèfon i Ella pregunta si la trucada és per a ella. El Recepcionista li diu que no, que és una trucada de l'aeroport. A continuació, a la terrassa d'un bar, Ell, que duu una càmera de fotos penjant, està assegut en una taula i quan la Cambrera li porta un cafè, Ell li pregunta si té un diari i ella li respon que no. Tot seguit, Ell demana a la Cambrera si el pot fotografiar, ella li diu que sí i li fa la foto. Aleshores, Ell li demana si vol que la fotografiï a ella i la Cambrera respon que no li agrada que li facin fotos. Ell pregunta a quina hora tanca un museu que hi ha a la vora i la Cambrera li diu que, com que és dilluns, està tancat. Finalment, ella s'ofereix per anar a comprar-li el diari amb el canvi del cafè.Obra Accident(1994) Cunillé Salgado, LluïsaUn home visita a l' hospital un altre home, a qui han atropellat. La víctima de l'accident li ofereix feina en un magatzem. Es tracta de vigilar de nit una remesa de ventiladors que l'accidentat ha comprat per vendre'ls a l'estiu. Es desenvolupa la relació entre ells dos fins que el segon té un accident i es tornen a trobar conversant a l'hospital.