Lluïsa Cunillé Salgado
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Badalona, 1961. Autora dramàtica. Formada als seminaris de dramatúrgia textual dirigits per Sanchis Sinisterra a la Sala Beckett, ha escrit més d'una vintena d'obres, la major part de les quals han estat editades, estrenades i premiades. Escriu tant en català com en castellà.
Nom
5 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 5 de 5
Obra La festa(1993) Cunillé Salgado, LluïsaDurant una festa, un home i una dona que s'han conegut aquella nit, es refugien en una habitació de la casa per fer l'amor; gairebé sense adonar-se'n, imaginen entre tots dos una altra parella que els observa, i van descrivint la seva relació d'odi i d'amor.Obra Berna(1994) Cunillé Salgado, LluïsaVuit situacions juxtaposades sense solució de continuïtat. Algunes estan emmarcades en una certa quotidianeïtat, d'altres ho estan en un ambient reconeixible però s'hi produeix algun fet extraordinari; finalment, hi ha escenes clarament metafòriques.Obra Dotze treballsCunillé Salgado, LluïsaUna tarda d'un diumenge de tardor, en un jardí a prop d'una estació de trens, dues dones estan assegudes en un mateix banc. Al començament sembla que no es coneixen i que els costa comunicar-se, però a poc a poc aniran compartint experiències: els somnis, el tabac, històries possibles a partir d'un nom gravat en un banc, etc. També reprodueixen petites escenes de la realitat de cadascuna, cosa que els permet conèixer-se més. Al final, les dues dones s'aixequen i van a fer un passeig.Obra El instanteCunillé Salgado, LluïsaLes quatre escenes en les quals està dividida l'obra mostren quatre situacions que viu la Marta en un sol dia, caracteritzades per un hermetisme que crea tota una sèrie d'interrogants en l'espectador. En la primera, la Marta i el seu home Eduardo esmorzen a casa mentre parlen d'una festa de disfresses, fins que l'Eduardo comença a trobar-se malament, vomita, i cau en rodó sobre la taula (és mort?, es pregunta l'espectador). En la segona escena, la Marta ha anat a ensenyar un solar al Hombre Mayor, que el vol comprar, però el seu soci no arriba i es veuen obligats a esperar-lo. Al final, un avió els dispara una ràfaga de metralladora i el Hombre Mayor resta a terra estirat (és mort?). En la tercera escena, la Marta és un bar amb el Hombre Joven (el soci del Hombre Mayor?). Conversen tranquil·lament, i a poc a poc, van adquirint una confiança que abans no tenien. Finalment, en la quarta escena, la Marta surt a una terrassa durant la festa de disfresses i es troba una amiga, la Julia. La Marta no ha ballat amb ningú, però ara ho fa amb la Julia. Després, mirant avall, la Julia li comenta que només faria falta un moment, però que no ha tingut valor. A continuació comença a despullar-se, però quan la Marta diu que no pot, es vesteix i totes dues surten agafades de la mà.Obra Rodeo(1992) Cunillé Salgado, LluïsaPresenciem tres escenes d'un dia en una oficina. En cap moment no s'arriba a aclarir quin és l'enigmàtic negoci, probablement relacionat amb cadàvers (pompes fúnebres?), que es duu a terme en aquesta oficina. La recepcionista rep la visita del seu germà, de dos clients, d'una dona i d'un amic, fins que finalment arriba el pare, amo de l'oficina, que aparentment no pot quedar mai abandonada. En les diverses converses, es barregen els temes quotidians i els petits esdeveniments puntuals amb la insinuació casual dels somnis i projectes dels personatges, sense establir un fil argumental cohesionador. L'únic element de lligam és la situació espacio-temporal, doblement fragmentada: les tres escenes se suceeixen sense solució de continuïtat, i l'espai es manté igual però canviant el punt de vista: a cada nova escena l'oficina ha girat noranta graus sobre si mateixa, de manera que el públic en té una nova visió.