Lluïsa Cunillé Salgado
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Badalona, 1961. Autora dramàtica. Formada als seminaris de dramatúrgia textual dirigits per Sanchis Sinisterra a la Sala Beckett, ha escrit més d'una vintena d'obres, la major part de les quals han estat editades, estrenades i premiades. Escriu tant en català com en castellà.
Nom
5 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 5 de 5
Obra Desde los interiores siempre contrariados de tan calados por el desapego(1997) Cunillé Salgado, Lluïsa; Cunillé Salgado, LluïsaA la recepció d'un hotel, Ella demana la clau de la seva habitació al Recepcionista i que, en cas que la truquin, li passi la trucada. Sona el telèfon i Ella pregunta si la trucada és per a ella. El Recepcionista li diu que no, que és una trucada de l'aeroport. A continuació, a la terrassa d'un bar, Ell, que duu una càmera de fotos penjant, està assegut en una taula i quan la Cambrera li porta un cafè, Ell li pregunta si té un diari i ella li respon que no. Tot seguit, Ell demana a la Cambrera si el pot fotografiar, ella li diu que sí i li fa la foto. Aleshores, Ell li demana si vol que la fotografiï a ella i la Cambrera respon que no li agrada que li facin fotos. Ell pregunta a quina hora tanca un museu que hi ha a la vora i la Cambrera li diu que, com que és dilluns, està tancat. Finalment, ella s'ofereix per anar a comprar-li el diari amb el canvi del cafè.Obra Privado(1996) Cunillé Salgado, LluïsaUn home entra a una habitació d'hotel on hi ha una dona adormida. És metge i ha vingut per reconèixer-la avisat pels de l'hotel perquè dormia massa. La dona ha pres pastilles per dormir. Mantenen una conversa on ell intenta vendre-li un cotxe i un apartament del seu germà que és taxista però que li van retirar la llicència. Arriba un amic d'ella i, per tal d'evitar que la dona hagi de donar explicacions, el metge li diu a l'amic que és taxista i que ha vingut a portar-li el bolso que es va deixar en el seu taxi la nit anterior. També li acaba explicant que no té llicència per la qual cosa vol vendre's el cotxe i que té un apartament cara al mar. El lector no acaba de saber quina és la veritable identitat de l'home.Obra Dotze treballsCunillé Salgado, LluïsaUna tarda d'un diumenge de tardor, en un jardí a prop d'una estació de trens, dues dones estan assegudes en un mateix banc. Al començament sembla que no es coneixen i que els costa comunicar-se, però a poc a poc aniran compartint experiències: els somnis, el tabac, històries possibles a partir d'un nom gravat en un banc, etc. També reprodueixen petites escenes de la realitat de cadascuna, cosa que els permet conèixer-se més. Al final, les dues dones s'aixequen i van a fer un passeig.Obra El instanteCunillé Salgado, LluïsaLes quatre escenes en les quals està dividida l'obra mostren quatre situacions que viu la Marta en un sol dia, caracteritzades per un hermetisme que crea tota una sèrie d'interrogants en l'espectador. En la primera, la Marta i el seu home Eduardo esmorzen a casa mentre parlen d'una festa de disfresses, fins que l'Eduardo comença a trobar-se malament, vomita, i cau en rodó sobre la taula (és mort?, es pregunta l'espectador). En la segona escena, la Marta ha anat a ensenyar un solar al Hombre Mayor, que el vol comprar, però el seu soci no arriba i es veuen obligats a esperar-lo. Al final, un avió els dispara una ràfaga de metralladora i el Hombre Mayor resta a terra estirat (és mort?). En la tercera escena, la Marta és un bar amb el Hombre Joven (el soci del Hombre Mayor?). Conversen tranquil·lament, i a poc a poc, van adquirint una confiança que abans no tenien. Finalment, en la quarta escena, la Marta surt a una terrassa durant la festa de disfresses i es troba una amiga, la Julia. La Marta no ha ballat amb ningú, però ara ho fa amb la Julia. Després, mirant avall, la Julia li comenta que només faria falta un moment, però que no ha tingut valor. A continuació comença a despullar-se, però quan la Marta diu que no pot, es vesteix i totes dues surten agafades de la mà.Obra Mediatriz de un escaleno(1991) Cunillé Salgado, LluïsaEnmig d'una habitació triangular, un home està assegut en una taula i mira la carta d'un menú. Pels laterals apareixen l'Anciana i l'Ancià, que conversen de manera enigmàtica, sobre diversos fets que aparentment tenen relació amb l'home que, mentre menja en silenci, no els sent en cap moment. Primer parlen sobre una carta que prové del nord d'Àfrica. A continuació, l'home menja un plat de sopa, i l'Ancià i l'Anciana parlen sobre un lloc de feina que l'individu al qual fan referència ha deixat. Tot seguit, l'home menja un plat de peix i l'Anciana explica que un editor amb qui ha parlat li ha dit que no publicarà un text que l'home ha escrit. Després, l'home menja un plat de carn i l'Ancià comenta que ha parlat amb el marit d'una dona que es pensaven que era la parella de l'individu en qüestió. Mentre l'home menja les postres, l'Anciana i l'Ancià comenten que l'home no té ni amics, ni parella, ni parents, ni feina, ni aptituds literàries. Finalment, l'home pren cafè i els dos ancians prenen conyac i parlen sobre l'amabilitat i condescendència de l'home, amb qui ella ha conversat. L'home demana el compte al cambrer i li diu que, aquella nit, no vol conyac.