Lluïsa Cunillé Salgado

Badalona, 1961. Autora dramàtica. Formada als seminaris de dramatúrgia textual dirigits per Sanchis Sinisterra a la Sala Beckett, ha escrit més d'una vintena d'obres, la major part de les quals han estat editades, estrenades i premiades. Escriu tant en català com en castellà.

Més informació sobre l'autor.

Pàgina completa de l'ítem

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 10 de 22

Occisió
(2001) Cunillé Salgado, Lluïsa
Un diumenge a la nit, en un hotel de muntanya aïllat s'hi allotja una única hoste, H. La propietària de l'hotel, D, li demana que s'allotgi en un dels altres hotels de la zona, ja que no vol tenir l'establiment obert durant tota la setmana només per a una persona. H s'hi nega i argumenta que allà hi està bé i que no vol marxar. Cada nit, al llarg de la setmana, H i D es troben a la sala de l'hotel i comenten els seus plans diaris. El divendres a la nit, arriba A dient que ha atropellat un cérvol enmig de la carretera i demana una escopeta per rematar-lo, ja que l'animal està molt malferit. D desconfia de l'home i li demania que marxi. A, un antic intern d'un sanatori proper, acusa a D de mentir i insisteix en la necessitat de matar el cérvol. Finalment, i després de moments d'incertesa i tensió, la propietària dispara l'escopeta contra A, que acaba morint l'endemà.
Una tarda
(2001) Cunillé Salgado, Lluïsa
Una dona i un home, asseguts en una taula, comenten la carta que ella està escrivint per indicació d'ell. L'Home fa tres anys que viu fora del seu país i la missiva va dirigida a la seva parella, a qui escriu mensualment i sempre a través de la Dona. Ella suggereix a l'Home que li demanin a la destinatària que el vingui a visitar i ell respon que a la seva parella no li agrada viatjar. A continuació, la Dona li proposa que ell la vagi a veure durant les vacances i l'Home respon que no sap quins dies i torns de vacances tindrà. Finalment, l'Home diu que, a la carta, li vol dir a la destinatària que ha conegut a algú altre. La Dona no ho veu clar i li diu que és millor dir-li més endavant i amb delicadesa.
L'estany on els ànecs eren més bells que els cignes
(2000) Cunillé Salgado, Lluïsa
En un bar ple de taules sense recollir hi van passant diferents personatges que esperen el cambrer, que mai arriba. L'acció es desenvolupa entre el bar i els lavabos, en imatges que es van intercalant mitjançant la il·luminació i la obscuritat d'un i altre espai. La Dona manca fa un dibuix a la Clienta i li explica que una vegada va fer un retrat al rei i que posteriorment va perdre el braç en un accident. El Vell 1 i el Vell 2 van al lavabo i s'hi queden tancats. Posteriorment, el Vell 2 desapareix i en lloc seu apareixen, de manera successiva, l'Home, el Jove i el Nan, que acaba sortint per la finestra del lavabo. La Noia s'interessa pel piano tancat que hi ha al bar i vol saber si necessiten algú que el toqui. Acaba baixant al magatzem a parlar amb l'amo del bar perquè li faci una prova. Al final de tot, i després de l'aparició de tota la tirallonga de personatges, el bar està buit i per la trapa del magatzem apareix una Vella que obre la tapa del piano.
El gat negre
Cunillé Salgado, Lluïsa
En una ciutat alemanya a mitjan anys 30, en plena puixança del nazisme, quatre personatges desarrelats i desesperançats coincideixen a la pensió “El gat negre”: una dispesera que ha decidit fugir del país, tot i que a la pensió hi ha les úniques persones a les quals té estima; una cartera jueva que obre les cartes d’altres i no en troba ni una d’amor; un pianista que somnia cançons i les oblida en despertar-se; i un enllustrador que crema la casa dels seus somnis per tal que ningú no pugui cremar-la abans. Els tres últims personatges posen mata-rates a les seves begudes, farts de la vida que menen, però finalment no s’atreveixen a beure-se-les. És la dispesera que ha decidit fugir i intentar començar una nova vida lluny d’aquí qui, sense saber-ho, beurà el vi d’una de les copes enverinades.
La nit
(2006) Cunillé Salgado, Lluïsa
En un magatzem de cotxes accidentats hi treballa, al torn de nit, Ella, una secretària que rep tres visites imaginàries. En primer lloc, es troba amb la Dona, que entra a treballar al magatzem per substituir-la i la desafia plantejant-li un duel en el qual cada una ha de jugar amb les seves pròpies armes per mirar de guanyar la batalla laboral. A continuació, entra el Fill d'Ella, un soldat desaparegut a la guerra i desballestat, que pren totes les decisions tirant una moneda enlaire, i parla a la seva mare de quan era petit i de les seves experiències a la guerra. Posteriorment entra l'Home, el cap d'Ella, que confessa a la seva empleada que l'estima i li demana que es prengui el temps necessari per dir-li si ella també l'estima a ell i, si és possible, que li doni el seu amor i la seva confiança.
Passatge Gutenberg
Cunillé Salgado, Lluïsa
L'obra està formada per dues escenes. A la primera, la Dona 2 ha anat a portar una perruca a la Dona 1, que l'acaba de comprar. Assegudes davant de la finestra, parlen de petits detalls de la vida de cadascuna. La Dona 1 descobreix que la Dona 2 és analfabeta i li explica que ella es dedica a escriure cartes, per la qual cosa li diu que si mai en necessita escriure una no dubti a dir-li-ho. La Dona 2 ho aprofita per dictar-li una carta per al propietari del pis on viu tot queixant-se de les condicions de l'habitatge. A la segona escena, la Dona 1 endevina la carta que li demana la Dona 3, que és muda. Aquesta escriu al seu amant per dir-li que l'estima i demanar-li que torni.
Après moi, le déluge
(2007) Cunillé Salgado, Lluïsa
Un home de negocis occidental que treballa per a una empresa que es dedica a l'explotació de coltan i una intèrpret que parla quinze idiomes, es troben en una habitació d'hotel a Kinshasa, la capital de l'actual República Democràtica del Congo. Ella, que viu i treballa a l'hotel, fa d'intèrpret entre l'home de negocis i un home d'un poble del nord del país que vol convèncer l'occidental perquè s'emporti el seu fill a Europa, li doni feina i, així el tregui de la misèria. A partir de la conversa, l'intèrpret explica les atrocitats que el fill va cometre quan era petit i fou segrestat per una guerrilla que el va obligar a lluitar i a matar. Quan l'home de negocis finalment accepta els serveis del fill, l'altre home, a qui no veiem en cap moment i sempre per boca de l'intèrpret, li diu que, en realitat, el seu fill és mort des dels tres anys i que el que realment pretén és que algú, a part d'ell mateix, el trobi a faltar.
Et diré sempre la veritat
(2002) Cunillé Salgado, Lluïsa
L'actor Lluís Homar reflexiona sobre el seu propi ofici fent un repàs de la seva trajectòria vital i professional, alhora que reprodueix fragments d'obres teatrals que serveixen com a recolzament del monòleg. Partint del vers de Salvador Espriu, "Et diré sempre la veritat", hi ha citacions, entre d'altres, de "Hamlet" de Shakespeare, de "El misàntrop" de Molière, del Manelic de "Terra baixa" d'Àngel Guimerà, o de "Solness, el constructor" d'Ibsen. A partir dels fragments citats i del propi text, es tracten temes com la relació de l'actor amb les companyies de teatre, la relació entre art i poder, la sinceritat amb un mateix, l'èxit i el fracàs o la relació entre actor i espectador.
El dúo de la Africana
(2007) Cunillé Salgado, Lluïsa; Albertí Gallart, Xavier; Cunillé Salgado, Lluïsa; Albertí Gallart, Xavier
A la sala del palau de la Governació de la regió remota de Nueva Peñaranda, a l'Amèrica Central, la companyia barcelonina de sarsuela La Santa Espina, ofereix, en privat, l'espectacle "El dúo de la Africana" a la Governadora per tal que els concedeixi el permís per actuar en públic al teatre de la Municipalidad. La companyia, que ha actuat per Espanya, Europa i l'Orient, vol fer l'espectacle a Amèrica per primera vegada i l'Empresari, director i responsable de la companyia, demana a la Governadora que els concedeixi el permís aquella mateixa nit. Aleshores l'Empresari passa a representar a l'empresari Querubini de la sarsuela i es desenvolupa l'actuació teatral i musical. Al final de la, el palau és ocupat pel Movimiento Revolucionario para la Liberación de Nueva Peñaranda, i la companyia i la Governadora fugen.
Il·lusionistes
(2003) Cunillé Salgado, Lluïsa
Un mag (Alfredo), una faquir i cantant que no té cor i que sempre està esperant (Àgata), i una escapista escriptora i somnàmbula (Alícia) són tres germans il·lusionistes i desencantats amb la seva realitat. El Mag i la Faquir realitzen un espectacle en una sala de festes i hi va molt poca gent perquè tothom està pendent dels Jocs Olímpics que se celebren durant aquells mateixos dies a la ciutat. L'Escapista, per aconseguir el seu somni d'estar sempre lluny de tot, no para de viatjar constantment i sempre viu en hotels. El Mag, que aspira a conèixer el President de França, roba la torxa de l'Estadi Olímpic per demostrar que la màgia pot servir per alguna causa noble. Quan l'Escapista acaba marxant de nou, s'acomiaden fent petons a l'aire i, finalment, i altre cop en escena, realitzen el número de "la metamorfosi", durant el qual els tres germans, encadenats, acaben apareixent al lloc de l'altre. En representar l'espectacle, ningú del públic aplaudeix.

Lluïsa Cunillé Salgado

Adreça de correu electrònic

Data de naixement

Nom

Filtres

Autor

Paraules clau

Data

Accés Obert

Tipus d'ítem

Configuració

Ordenar per

Resultats per pàgina

Resultats de la cerca