Lluïsa Cunillé Salgado
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Badalona, 1961. Autora dramàtica. Formada als seminaris de dramatúrgia textual dirigits per Sanchis Sinisterra a la Sala Beckett, ha escrit més d'una vintena d'obres, la major part de les quals han estat editades, estrenades i premiades. Escriu tant en català com en castellà.
Nom
37 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 10 de 37
Obra Cel(1995) Cunillé Salgado, LluïsaÀngels i Glòria es troben al final d'una carretera, prop d'un penya-segat, amb el cotxe espatllat. Les dues dones, que no es coneixien d'abans, passaran dos dies en aquest lloc explicant-se els problemes, discutint, baixant ara l'una ara l'altra a buscar ajuda i rebent la visita inesperada d'un director de cinema que baixa del cel.Obra ApocalipsiCunillé Salgado, LluïsaQuatre amics queden per sopar. Fa temps que no es veuen amb una de les components del grup, Marta. Quan ja estan a l'ascensor per dirigir-se al restaurant, aquesta els retreu que la tractin com si hagués canviat. Tots reconeixen l'estat de distanciament que angoixa Marta i el justifiquen segons el seu punt de vista. Marta s'ha deixat les claus del cotxe a casa i els deixa al vestíbul mentre ella puja a buscar-les. Durant l'espera al vestíbul, ens introduïm al món oníric del personatges a través de diferents episodis que protagonitzen cada un dels tres i en els que Marta també participa, en un segon terme. Aquests fragments de somni acaben per revelar-nos la identitat dels personatges que esperen, els acaben de conformar. Quan tornem a la realitat ens trobem altre cop amb Marta: ha pujat a dalt, és al terrat, no ens trobem dins de cap somni però ens en narra un: tirar-se al buit.Obra Occisió(2001) Cunillé Salgado, LluïsaUn diumenge a la nit, en un hotel de muntanya aïllat s'hi allotja una única hoste, H. La propietària de l'hotel, D, li demana que s'allotgi en un dels altres hotels de la zona, ja que no vol tenir l'establiment obert durant tota la setmana només per a una persona. H s'hi nega i argumenta que allà hi està bé i que no vol marxar. Cada nit, al llarg de la setmana, H i D es troben a la sala de l'hotel i comenten els seus plans diaris. El divendres a la nit, arriba A dient que ha atropellat un cérvol enmig de la carretera i demana una escopeta per rematar-lo, ja que l'animal està molt malferit. D desconfia de l'home i li demania que marxi. A, un antic intern d'un sanatori proper, acusa a D de mentir i insisteix en la necessitat de matar el cérvol. Finalment, i després de moments d'incertesa i tensió, la propietària dispara l'escopeta contra A, que acaba morint l'endemà.Obra Una tarda(2001) Cunillé Salgado, LluïsaUna dona i un home, asseguts en una taula, comenten la carta que ella està escrivint per indicació d'ell. L'Home fa tres anys que viu fora del seu país i la missiva va dirigida a la seva parella, a qui escriu mensualment i sempre a través de la Dona. Ella suggereix a l'Home que li demanin a la destinatària que el vingui a visitar i ell respon que a la seva parella no li agrada viatjar. A continuació, la Dona li proposa que ell la vagi a veure durant les vacances i l'Home respon que no sap quins dies i torns de vacances tindrà. Finalment, l'Home diu que, a la carta, li vol dir a la destinatària que ha conegut a algú altre. La Dona no ho veu clar i li diu que és millor dir-li més endavant i amb delicadesa.Obra Rodeo(1992) Cunillé Salgado, LluïsaPresenciem tres escenes d'un dia en una oficina. En cap moment no s'arriba a aclarir quin és l'enigmàtic negoci, probablement relacionat amb cadàvers (pompes fúnebres?), que es duu a terme en aquesta oficina. La recepcionista rep la visita del seu germà, de dos clients, d'una dona i d'un amic, fins que finalment arriba el pare, amo de l'oficina, que aparentment no pot quedar mai abandonada. En les diverses converses, es barregen els temes quotidians i els petits esdeveniments puntuals amb la insinuació casual dels somnis i projectes dels personatges, sense establir un fil argumental cohesionador. L'únic element de lligam és la situació espacio-temporal, doblement fragmentada: les tres escenes se suceeixen sense solució de continuïtat, i l'espai es manté igual però canviant el punt de vista: a cada nova escena l'oficina ha girat noranta graus sobre si mateixa, de manera que el públic en té una nova visió.Obra El dúo de la Africana(2007) Cunillé Salgado, Lluïsa; Albertí Gallart, Xavier; Cunillé Salgado, Lluïsa; Albertí Gallart, XavierA la sala del palau de la Governació de la regió remota de Nueva Peñaranda, a l'Amèrica Central, la companyia barcelonina de sarsuela La Santa Espina, ofereix, en privat, l'espectacle "El dúo de la Africana" a la Governadora per tal que els concedeixi el permís per actuar en públic al teatre de la Municipalidad. La companyia, que ha actuat per Espanya, Europa i l'Orient, vol fer l'espectacle a Amèrica per primera vegada i l'Empresari, director i responsable de la companyia, demana a la Governadora que els concedeixi el permís aquella mateixa nit. Aleshores l'Empresari passa a representar a l'empresari Querubini de la sarsuela i es desenvolupa l'actuació teatral i musical. Al final de la, el palau és ocupat pel Movimiento Revolucionario para la Liberación de Nueva Peñaranda, i la companyia i la Governadora fugen.Obra Il·lusionistes(2003) Cunillé Salgado, LluïsaUn mag (Alfredo), una faquir i cantant que no té cor i que sempre està esperant (Àgata), i una escapista escriptora i somnàmbula (Alícia) són tres germans il·lusionistes i desencantats amb la seva realitat. El Mag i la Faquir realitzen un espectacle en una sala de festes i hi va molt poca gent perquè tothom està pendent dels Jocs Olímpics que se celebren durant aquells mateixos dies a la ciutat. L'Escapista, per aconseguir el seu somni d'estar sempre lluny de tot, no para de viatjar constantment i sempre viu en hotels. El Mag, que aspira a conèixer el President de França, roba la torxa de l'Estadi Olímpic per demostrar que la màgia pot servir per alguna causa noble. Quan l'Escapista acaba marxant de nou, s'acomiaden fent petons a l'aire i, finalment, i altre cop en escena, realitzen el número de "la metamorfosi", durant el qual els tres germans, encadenats, acaben apareixent al lloc de l'altre. En representar l'espectacle, ningú del públic aplaudeix.Obra Aquel aire infinito(2002) Cunillé Salgado, LluïsaA la terrassa d'un bar dels afores d'una ciutat, Ella i Ell conversen i reflexionen. Ell, que representa un Ulisses contemporani, és un enginyer estranger que espera l'arribada de la seva dona i del seu fill, que encara viuen al seu país d'origen. Ella representa quatre personatges diferents de la mitologia grega. En primer lloc és Electra, que acaba d'assistir a l'enterrament de la seva mare, a qui odiava. A continuació, Ella es mira en un petit mirall i aleshores passa a ser Fedra, que li demana a Ell que no marxi, li diu que l'estima i, finalment, l'acaba denunciant falsament a la policia dient que l'home l'ha assaltat amb una navalla. Posteriorment, Ella és Medea, que acaba de sortir de la presó després de passar-hi disset anys per haver matat els seus fills. Finalment, Ella, ara Antígona, és la germana d'un terrorista assassinat per la policia i, per aquest motiu, sempre està vigilada. Després de l'explosió d'una bomba que hi ha hagut a prop d'on són, arriba la policia. Ell fuig i Ella es queda i, ja fosc, se senten trets.Obra L'afer(1993) Cunillé Salgado, LluïsaUn home, que ha estat contractat per vigilar una dona, conversa alternadament amb ella i amb el seu client, el marit d'ella. L'última escena és la trobada de la dona i el seu marit, que deixen l'home estirat a terra.Obra L'estany on els ànecs eren més bells que els cignes(2000) Cunillé Salgado, LluïsaEn un bar ple de taules sense recollir hi van passant diferents personatges que esperen el cambrer, que mai arriba. L'acció es desenvolupa entre el bar i els lavabos, en imatges que es van intercalant mitjançant la il·luminació i la obscuritat d'un i altre espai. La Dona manca fa un dibuix a la Clienta i li explica que una vegada va fer un retrat al rei i que posteriorment va perdre el braç en un accident. El Vell 1 i el Vell 2 van al lavabo i s'hi queden tancats. Posteriorment, el Vell 2 desapareix i en lloc seu apareixen, de manera successiva, l'Home, el Jove i el Nan, que acaba sortint per la finestra del lavabo. La Noia s'interessa pel piano tancat que hi ha al bar i vol saber si necessiten algú que el toqui. Acaba baixant al magatzem a parlar amb l'amo del bar perquè li faci una prova. Al final de tot, i després de l'aparició de tota la tirallonga de personatges, el bar està buit i per la trapa del magatzem apareix una Vella que obre la tapa del piano.