Lluïsa Cunillé Salgado
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Badalona, 1961. Autora dramàtica. Formada als seminaris de dramatúrgia textual dirigits per Sanchis Sinisterra a la Sala Beckett, ha escrit més d'una vintena d'obres, la major part de les quals han estat editades, estrenades i premiades. Escriu tant en català com en castellà.
Nom
57 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 10 de 57
Obra Cel(1995) Cunillé Salgado, LluïsaÀngels i Glòria es troben al final d'una carretera, prop d'un penya-segat, amb el cotxe espatllat. Les dues dones, que no es coneixien d'abans, passaran dos dies en aquest lloc explicant-se els problemes, discutint, baixant ara l'una ara l'altra a buscar ajuda i rebent la visita inesperada d'un director de cinema que baixa del cel.Obra ApocalipsiCunillé Salgado, LluïsaQuatre amics queden per sopar. Fa temps que no es veuen amb una de les components del grup, Marta. Quan ja estan a l'ascensor per dirigir-se al restaurant, aquesta els retreu que la tractin com si hagués canviat. Tots reconeixen l'estat de distanciament que angoixa Marta i el justifiquen segons el seu punt de vista. Marta s'ha deixat les claus del cotxe a casa i els deixa al vestíbul mentre ella puja a buscar-les. Durant l'espera al vestíbul, ens introduïm al món oníric del personatges a través de diferents episodis que protagonitzen cada un dels tres i en els que Marta també participa, en un segon terme. Aquests fragments de somni acaben per revelar-nos la identitat dels personatges que esperen, els acaben de conformar. Quan tornem a la realitat ens trobem altre cop amb Marta: ha pujat a dalt, és al terrat, no ens trobem dins de cap somni però ens en narra un: tirar-se al buit.Obra Boira(2014) Cunillé Salgado, LluïsaVint-i-cinc anys després de la caiguda del mur de Berlín, en una ciutat de l'Europa de l'est, un matrimoni format per una fotògrafa retirada que pateix fibromiàlgia, Ella, i un taxista, Ell, acullen a casa seva la Viatgera, una periodista a qui han cancel·lat el vol per culpa de la boira. Durant la matinada, el Fill del matrimoni arriba al pis i coincideix amb la Viatgera, que no pot dormir. El Fill li diu que, tot i que els seus pares no ho saben, és un jugador professional de pòquer i que està molt endeutat. Ella li diu que si vol guanyar diners ha de trucar a un número de telèfon que li dona i dir que sap on és ella. A continuació arriba, visiblement begut, el Veí de dalt, un astronauta retirat a qui el Fill s'acaba emportant a dormir. Ja al matí, la Viatgera marxa cap a l'aeroport. Ell també marxa de casa i Ella es queda sola, maquillant-se, mentre recita els agraïments per un premi que va obtenir anys enrere per una fotografia feta el dia que va començar a caure el mur.Obra Occisió(2001) Cunillé Salgado, LluïsaUn diumenge a la nit, en un hotel de muntanya aïllat s'hi allotja una única hoste, H. La propietària de l'hotel, D, li demana que s'allotgi en un dels altres hotels de la zona, ja que no vol tenir l'establiment obert durant tota la setmana només per a una persona. H s'hi nega i argumenta que allà hi està bé i que no vol marxar. Cada nit, al llarg de la setmana, H i D es troben a la sala de l'hotel i comenten els seus plans diaris. El divendres a la nit, arriba A dient que ha atropellat un cérvol enmig de la carretera i demana una escopeta per rematar-lo, ja que l'animal està molt malferit. D desconfia de l'home i li demania que marxi. A, un antic intern d'un sanatori proper, acusa a D de mentir i insisteix en la necessitat de matar el cérvol. Finalment, i després de moments d'incertesa i tensió, la propietària dispara l'escopeta contra A, que acaba morint l'endemà.Obra Sud(2016) Cunillé Salgado, LluïsaEn un solar urbà a mig conrear, el Pare, que es troba a l'atur, cultiva un hort que no és propietat seva, i el Fill li diu que marxa a treballar a Holanda com a cambrer perquè a Alemanya, on treballava abans, no li pagaven prou bé. El Pare fa temps que va perdre l'antiga feina que tenia i està separat de la mare del Fill. El noi, que va estudiar magisteri, volta constantment d'un país a un altre per guanyar-se la vida. El Pare aconsella i insisteix al Fill que, a la nova feina que farà a Holanda, no accepti unes males condicions laborals. Després de la conversa, el Fill marxa cap a l'aeroport i s'acomiada del Pare, que comença a cavar un forat a terra.Obra El parc(2018) Cunillé Salgado, LluïsaL'Home 2 observa amb neguit com el seu fill de nou anys juga amb uns altres nens prop d’una font. S’asseu a un banc al costat de l'Home 1 que li explica que té un fill de vuit anys amb el que sovint van a aquell parc, però que avui el seu fill no hi és perquè ha marxat a les seves primeres colònies. Els dos pares continuen la conversa parlant de les seves feines i dels seus fills, fins que una trucada de telèfon que ha rebut l'Home 2 interromp la conversa. Quan una segona trucada torna a interrompre la conversa, l’Home 2 s’adona que l’Home 1 ha marxat i li explica a l’interlocutor telefònic que acaba de conèixer un home estrany que li ha volgut fer creure que tenia un fill.Obra Una tarda(2001) Cunillé Salgado, LluïsaUna dona i un home, asseguts en una taula, comenten la carta que ella està escrivint per indicació d'ell. L'Home fa tres anys que viu fora del seu país i la missiva va dirigida a la seva parella, a qui escriu mensualment i sempre a través de la Dona. Ella suggereix a l'Home que li demanin a la destinatària que el vingui a visitar i ell respon que a la seva parella no li agrada viatjar. A continuació, la Dona li proposa que ell la vagi a veure durant les vacances i l'Home respon que no sap quins dies i torns de vacances tindrà. Finalment, l'Home diu que, a la carta, li vol dir a la destinatària que ha conegut a algú altre. La Dona no ho veu clar i li diu que és millor dir-li més endavant i amb delicadesa.Obra Rodeo(1992) Cunillé Salgado, LluïsaPresenciem tres escenes d'un dia en una oficina. En cap moment no s'arriba a aclarir quin és l'enigmàtic negoci, probablement relacionat amb cadàvers (pompes fúnebres?), que es duu a terme en aquesta oficina. La recepcionista rep la visita del seu germà, de dos clients, d'una dona i d'un amic, fins que finalment arriba el pare, amo de l'oficina, que aparentment no pot quedar mai abandonada. En les diverses converses, es barregen els temes quotidians i els petits esdeveniments puntuals amb la insinuació casual dels somnis i projectes dels personatges, sense establir un fil argumental cohesionador. L'únic element de lligam és la situació espacio-temporal, doblement fragmentada: les tres escenes se suceeixen sense solució de continuïtat, i l'espai es manté igual però canviant el punt de vista: a cada nova escena l'oficina ha girat noranta graus sobre si mateixa, de manera que el públic en té una nova visió.Obra El dúo de la Africana(2007) Cunillé Salgado, Lluïsa; Albertí Gallart, Xavier; Cunillé Salgado, Lluïsa; Albertí Gallart, XavierA la sala del palau de la Governació de la regió remota de Nueva Peñaranda, a l'Amèrica Central, la companyia barcelonina de sarsuela La Santa Espina, ofereix, en privat, l'espectacle "El dúo de la Africana" a la Governadora per tal que els concedeixi el permís per actuar en públic al teatre de la Municipalidad. La companyia, que ha actuat per Espanya, Europa i l'Orient, vol fer l'espectacle a Amèrica per primera vegada i l'Empresari, director i responsable de la companyia, demana a la Governadora que els concedeixi el permís aquella mateixa nit. Aleshores l'Empresari passa a representar a l'empresari Querubini de la sarsuela i es desenvolupa l'actuació teatral i musical. Al final de la, el palau és ocupat pel Movimiento Revolucionario para la Liberación de Nueva Peñaranda, i la companyia i la Governadora fugen.Obra Il·lusionistes(2003) Cunillé Salgado, LluïsaUn mag (Alfredo), una faquir i cantant que no té cor i que sempre està esperant (Àgata), i una escapista escriptora i somnàmbula (Alícia) són tres germans il·lusionistes i desencantats amb la seva realitat. El Mag i la Faquir realitzen un espectacle en una sala de festes i hi va molt poca gent perquè tothom està pendent dels Jocs Olímpics que se celebren durant aquells mateixos dies a la ciutat. L'Escapista, per aconseguir el seu somni d'estar sempre lluny de tot, no para de viatjar constantment i sempre viu en hotels. El Mag, que aspira a conèixer el President de França, roba la torxa de l'Estadi Olímpic per demostrar que la màgia pot servir per alguna causa noble. Quan l'Escapista acaba marxant de nou, s'acomiaden fent petons a l'aire i, finalment, i altre cop en escena, realitzen el número de "la metamorfosi", durant el qual els tres germans, encadenats, acaben apareixent al lloc de l'altre. En representar l'espectacle, ningú del públic aplaudeix.