Lluïsa Cunillé Salgado
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Badalona, 1961. Autora dramàtica. Formada als seminaris de dramatúrgia textual dirigits per Sanchis Sinisterra a la Sala Beckett, ha escrit més d'una vintena d'obres, la major part de les quals han estat editades, estrenades i premiades. Escriu tant en català com en castellà.
Nom
6 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 6 de 6
Obra Estación(2004) Cunillé Salgado, LluïsaEn una estació de tren, l'Home està assegut en un banc. Arriba la Dona, amb dues maletes, i s'asseu al costat d'ell. L'Home va allà algunes tardes a passar l'estona veient com marxen i arriben els trens i els passatgers. La Dona ha anat a l'estació sense cap destí concret, disposada a començar de zero i decidir allà mateix cap a on anirà. Ella demana a l'Home que l'ajudi a triar una destinació i ell li respon que no sap què dir i que ho hauria de pensar. La Dona li diu que si necessita temps per pensar-ho, ella pot esperar a marxar l'endemà. L'Home li respon que l'endemà no podrà anar a l'estació i ella li dóna les gràcies i li diu que ja ho pensarà sola. Finalment s'acomiaden, l'Home marxa i la Dona es queda asseguda al banc.Obra Dictadura(2010) Cunillé Salgado, LluïsaEn un pis, la Mestressa, el Llibert, la Secretària, Un de Rubí, l'Embarassada, el Fill, l'Exmossèn i l'Estudiant miren a la televisió l'actuació de Raphael durant el Festival de Benidorm del 1962. De sobte, se'n va la llum. La Mestressa de la casa fa pagar a la resta per veure la televisió i, en marxar la llum, l'Embarassada i la Secretària li reclamen que els torni els diners. Després d'un seguit de diàlegs que mostren realitats de l'època com la presència a Barcelona de la Sisena Flota nord-americana, l'Embarassada —una prostituta que no sap de qui és el fill que espera—, amenaça amb llençar-se per la finestra. De la seva faldilla surt una llum blanca que, finalment, també s'acaba apagant.Obra La vergonya(2011) Cunillé Salgado, LluïsaUna parella formada per una Dona Gran i un Home Gran parlen del passat. Ella, asseguda al costat d'una finestra, es retreu a si mateixa i al seu marit que no van ser capaços, anys enrere, d'enderrocar el govern. Ell argumenta que, com a mínim, van aconseguir avançar les eleccions, però ella considera que van ser uns covards. Dels antics companys de la parella, alguns no recorden o no volen recordar res del passat i d'altres estan malalts o ja són morts. El fill de la parella no els va a visitar mai i el pare decideix trucar-li. El fill respon que està molt enfeinat i que, quan pugui, hi anirà. Finalment, l'home va a preparar el sopar i la dona segueix asseguda, mirant per la finestra, mentre a la televisió de la sala s'hi emet una manifestació amb càrregues policials i una persona cremant a terra.Obra El parc(2018) Cunillé Salgado, LluïsaL'Home 2 observa amb neguit com el seu fill de nou anys juga amb uns altres nens prop d’una font. S’asseu a un banc al costat de l'Home 1 que li explica que té un fill de vuit anys amb el que sovint van a aquell parc, però que avui el seu fill no hi és perquè ha marxat a les seves primeres colònies. Els dos pares continuen la conversa parlant de les seves feines i dels seus fills, fins que una trucada de telèfon que ha rebut l'Home 2 interromp la conversa. Quan una segona trucada torna a interrompre la conversa, l’Home 2 s’adona que l’Home 1 ha marxat i li explica a l’interlocutor telefònic que acaba de conèixer un home estrany que li ha volgut fer creure que tenia un fill.Obra Una tarda(2001) Cunillé Salgado, LluïsaUna dona i un home, asseguts en una taula, comenten la carta que ella està escrivint per indicació d'ell. L'Home fa tres anys que viu fora del seu país i la missiva va dirigida a la seva parella, a qui escriu mensualment i sempre a través de la Dona. Ella suggereix a l'Home que li demanin a la destinatària que el vingui a visitar i ell respon que a la seva parella no li agrada viatjar. A continuació, la Dona li proposa que ell la vagi a veure durant les vacances i l'Home respon que no sap quins dies i torns de vacances tindrà. Finalment, l'Home diu que, a la carta, li vol dir a la destinatària que ha conegut a algú altre. La Dona no ho veu clar i li diu que és millor dir-li més endavant i amb delicadesa.Obra Confessions(2011) Cunillé Salgado, LluïsaEn un cotxe accidentat, hi ha un Home, una Dona i un Noi (pare, mare i fill) morts. En una pantalla de plasma situada a la part del darrere del seient del pilot s'hi veu un "reality show". Al programa hi participen l'Home, la Dona i el Noi, que apareixen asseguts en un plató i una Veu en off els fa comentaris i preguntes i els dóna indicacions sobre què han de fer en cada moment. El Noi es queixa perquè no el deixen sortir del plató, es pregunta què han signat i què hi fan allà, i demana a la mare que marxin. La Dona, atrapada, li replica que no sap a on podrien anar. Posteriorment, l'Home i la Dona es queixen perquè els molesta la llum del plató i el Noi, en canvi, demana a la Veu en off més i més llum. Enfront d'aquesta petició, la llum del plató augmenta fins que els tres es tapen la cara i, finalment, es talla l'emissió.