Lluïsa Cunillé Salgado

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Badalona, 1961. Autora dramàtica. Formada als seminaris de dramatúrgia textual dirigits per Sanchis Sinisterra a la Sala Beckett, ha escrit més d'una vintena d'obres, la major part de les quals han estat editades, estrenades i premiades. Escriu tant en català com en castellà.
Nom

Filtres

2017 - 201932020 - 20242
Restablir filtres

Configuració

Data d'inici: 2010 × Paraules clau: Pares / fills ×

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 5 de 5
  • Miniatura
    Obra
    La ruta
    (2020) Cunillé Salgado, Lluïsa
    L'Eduard i en Carles s'allotgen en una casa que el pare de l'Eduard té al camp, enmig del no-res. L'Eduard necessita uns dies de tranquil·litat per acabar de preparar un projecte i en Carles, malgrat conèixer-lo poc, ha accedit a acompanyar-lo. Un dia, a en Carles se li trenquen uns binocles del pare de l'Eduard i li demana en secret a en Víctor, un veí de la zona, si el pot ajudar a reparar-los. Al cap d'uns mesos, quan el seu pare mor, l'Eduard torna a la casa per buidar-la. Per fer-ho, li demana ajuda a en Víctor. Aquest aprofita per dur-li els binocles reparats, ja que en Carles mai va passar a recollir-los. Quan l'Eduard es queda sol davant els binocles, s'adona que, en el fons, sap ben poca cosa del seu pare i decideix trucar a la seva mare per fer-li algunes preguntes.
  • Miniatura
    Obra
    La vergonya
    (2011) Cunillé Salgado, Lluïsa
    Una parella formada per una Dona Gran i un Home Gran parlen del passat. Ella, asseguda al costat d'una finestra, es retreu a si mateixa i al seu marit que no van ser capaços, anys enrere, d'enderrocar el govern. Ell argumenta que, com a mínim, van aconseguir avançar les eleccions, però ella considera que van ser uns covards. Dels antics companys de la parella, alguns no recorden o no volen recordar res del passat i d'altres estan malalts o ja són morts. El fill de la parella no els va a visitar mai i el pare decideix trucar-li. El fill respon que està molt enfeinat i que, quan pugui, hi anirà. Finalment, l'home va a preparar el sopar i la dona segueix asseguda, mirant per la finestra, mentre a la televisió de la sala s'hi emet una manifestació amb càrregues policials i una persona cremant a terra.
  • Miniatura
    Obra
    Sud
    (2016) Cunillé Salgado, Lluïsa
    En un solar urbà a mig conrear, el Pare, que es troba a l'atur, cultiva un hort que no és propietat seva, i el Fill li diu que marxa a treballar a Holanda com a cambrer perquè a Alemanya, on treballava abans, no li pagaven prou bé. El Pare fa temps que va perdre l'antiga feina que tenia i està separat de la mare del Fill. El noi, que va estudiar magisteri, volta constantment d'un país a un altre per guanyar-se la vida. El Pare aconsella i insisteix al Fill que, a la nova feina que farà a Holanda, no accepti unes males condicions laborals. Després de la conversa, el Fill marxa cap a l'aeroport i s'acomiada del Pare, que comença a cavar un forat a terra.
  • Miniatura
    Obra
    Compto cada passa meva sobre la terra
    (2023) Cunillé Salgado, Lluïsa
    La nit abans d'una operació cardíaca, un home parla amb el seu company d'habitació a l'hospital. L'home li explica que ha passat tota la vida treballant al quiosc familiar, primer amb el seu pare, quan aquest el regentava, i després amb la seva dona. Ara que ja s'apropa la jubilació, l'home s'adona de tot el que hauria pogut fer a la vida si hagués sigut més valent. Especialment, es retreu no haver sabut actuar en episodis que va observar des del quiosc, com quan hauria pogut denunciar dos polítics a qui va enxampar tancant un pacte corrupte o quan hauria pogut destapar un episodi de brutalitat policial. L'home també li confessa al seu company que no està sabent gestionar esdeveniments recents, com el fet d'haver descobert que la seva dona va enverinar el seu pare després que aquest l'hagués maltractat de forma mesquina durant tota la seva vida. Finalment, la medicació del preoperatori comença a fer efecte i l'home s'adorm.
  • Miniatura
    Obra
    Dinamarca
    (2014) Cunillé Salgado, Lluïsa
    Una mare de setanta-cinc anys rep de mans del seu fill de cinquanta una carta que el seu segon ex-marit (i també oncle del fill) li adreça des de l’asil en què es troba. Amb aquest detonant i a partir del fet d’abillar-se per anar-lo a veure, mare i fill reflexionen al voltant d’aquelles tries que fem i amb les quals cadascú es construeix com a individu avui, a la pretesa societat del benestar.