Lluïsa Cunillé Salgado

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Badalona, 1961. Autora dramàtica. Formada als seminaris de dramatúrgia textual dirigits per Sanchis Sinisterra a la Sala Beckett, ha escrit més d'una vintena d'obres, la major part de les quals han estat editades, estrenades i premiades. Escriu tant en català com en castellà.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 6 de 6
  • Obra
    Jòquer
    (1993) Cunillé Salgado, Lluïsa
    Cinc escenes juxtaposades sense relació argumental. "El taxi": Monòleg d'una dona adreçant-se a un desconegut que, com ella, espera un taxi (joc teatral: Els signes escènics -soroll de pluja, música de fons, llums de neó..- van desapareixent així que ella decideix ignorar-los. "Les nits d'hivern": Converses entre desconeguts en un bar. "Una illa": Monòleg d'un home que s'adreça a una nativa d'una illa on ha anat de vacances. "Jòquer": Dos homes i una dona es troben de nit en un banc, després que un terratrèmol hagi sacsejat les seves cases. "La gàbia": Monòleg d'un home que es tanca en una gàbia d'un zoo refugiant-se d'un lleó que s'ha escapat. A la gàbia ja hi ha una dona, que no li dirigeix la paraula mentre ell no para de xerrar. Finalment, ella obre la boca i se sent un rugit esfereïdor.
  • Obra
    Circ
    (1994) Cunillé Salgado, Lluïsa
    Monòlegs d'una dona, artista de circ. Primer una nena parla per telèfon amb un home a qui estima; després, parla amb ella mateixa enfilada a una corda de funambulista; més endavant, amb una maleta i un tamboret, es dirigeix a un suposat animal vell i ferotge; a continuació, fent el número de màgia, parla al públic; i, finalment, dialoga amb la seva pròpia veu en off, que l'ha fet desaparèixer i ara no la sap fer tornar. En l'intent, la veu també es perd.
  • Obra
    Vianant
    (1995) Cunillé Salgado, Lluïsa
    Monòleg d'un home al costat de la carretera, prop d'un abocador i una gasolinera. S'adreça a un altre home que ha arribat fa tres dies i li parla dels perills d'aquesta vida marginal, a l'espera que un cotxe els reculli: l'amenaça, li demana ajuda, li va explicant desordenadament la pròpia existència...
  • Obra
    Et diré sempre la veritat
    (2002) Cunillé Salgado, Lluïsa
    L'actor Lluís Homar reflexiona sobre el seu propi ofici fent un repàs de la seva trajectòria vital i professional, alhora que reprodueix fragments d'obres teatrals que serveixen com a recolzament del monòleg. Partint del vers de Salvador Espriu, "Et diré sempre la veritat", hi ha citacions, entre d'altres, de "Hamlet" de Shakespeare, de "El misàntrop" de Molière, del Manelic de "Terra baixa" d'Àngel Guimerà, o de "Solness, el constructor" d'Ibsen. A partir dels fragments citats i del propi text, es tracten temes com la relació de l'actor amb les companyies de teatre, la relació entre art i poder, la sinceritat amb un mateix, l'èxit i el fracàs o la relació entre actor i espectador.
  • Obra
    Berna
    (1994) Cunillé Salgado, Lluïsa
    Vuit situacions juxtaposades sense solució de continuïtat. Algunes estan emmarcades en una certa quotidianeïtat, d'altres ho estan en un ambient reconeixible però s'hi produeix algun fet extraordinari; finalment, hi ha escenes clarament metafòriques.
  • Obra
    La testimone : Text per a dansa
    Cunillé Salgado, Lluïsa
    L'obra està formada per cinc parts cada una de les quals gira al voltant d'un sentit. A "Gust", un cuc i el jo poètic busquen arribar fins al cor. "Olor" conté una descripció d'allò que una persona veu i olora mentre baixa en ascensor d'un desè pis a un soterrani, agafa el cotxe, condueix i se submergeix dins l'aigua. A "Tacte", algú es pregunta una sèrie de coses que només es poden saber pel tacte. A "Oïda", una persona descriu un final de festa major i el procés d'anar-se'n a dormir a través dels sorolls que percep. Finalment, a "Vista", algú, tot jugant a una variació de l'"1, 2, 3 pica paret", descriu què fa la gent quan va al cinema en parella.