Lluïsa Cunillé Salgado
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Badalona, 1961. Autora dramàtica. Formada als seminaris de dramatúrgia textual dirigits per Sanchis Sinisterra a la Sala Beckett, ha escrit més d'una vintena d'obres, la major part de les quals han estat editades, estrenades i premiades. Escriu tant en català com en castellà.
Nom
9 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 9 de 9
Obra Jòquer(1993) Cunillé Salgado, LluïsaCinc escenes juxtaposades sense relació argumental. "El taxi": Monòleg d'una dona adreçant-se a un desconegut que, com ella, espera un taxi (joc teatral: Els signes escènics -soroll de pluja, música de fons, llums de neó..- van desapareixent així que ella decideix ignorar-los. "Les nits d'hivern": Converses entre desconeguts en un bar. "Una illa": Monòleg d'un home que s'adreça a una nativa d'una illa on ha anat de vacances. "Jòquer": Dos homes i una dona es troben de nit en un banc, després que un terratrèmol hagi sacsejat les seves cases. "La gàbia": Monòleg d'un home que es tanca en una gàbia d'un zoo refugiant-se d'un lleó que s'ha escapat. A la gàbia ja hi ha una dona, que no li dirigeix la paraula mentre ell no para de xerrar. Finalment, ella obre la boca i se sent un rugit esfereïdor.Obra Circ(1994) Cunillé Salgado, LluïsaMonòlegs d'una dona, artista de circ. Primer una nena parla per telèfon amb un home a qui estima; després, parla amb ella mateixa enfilada a una corda de funambulista; més endavant, amb una maleta i un tamboret, es dirigeix a un suposat animal vell i ferotge; a continuació, fent el número de màgia, parla al públic; i, finalment, dialoga amb la seva pròpia veu en off, que l'ha fet desaparèixer i ara no la sap fer tornar. En l'intent, la veu també es perd.Obra Vianant(1995) Cunillé Salgado, LluïsaMonòleg d'un home al costat de la carretera, prop d'un abocador i una gasolinera. S'adreça a un altre home que ha arribat fa tres dies i li parla dels perills d'aquesta vida marginal, a l'espera que un cotxe els reculli: l'amenaça, li demana ajuda, li va explicant desordenadament la pròpia existència...Obra Et diré sempre la veritat(2002) Cunillé Salgado, LluïsaL'actor Lluís Homar reflexiona sobre el seu propi ofici fent un repàs de la seva trajectòria vital i professional, alhora que reprodueix fragments d'obres teatrals que serveixen com a recolzament del monòleg. Partint del vers de Salvador Espriu, "Et diré sempre la veritat", hi ha citacions, entre d'altres, de "Hamlet" de Shakespeare, de "El misàntrop" de Molière, del Manelic de "Terra baixa" d'Àngel Guimerà, o de "Solness, el constructor" d'Ibsen. A partir dels fragments citats i del propi text, es tracten temes com la relació de l'actor amb les companyies de teatre, la relació entre art i poder, la sinceritat amb un mateix, l'èxit i el fracàs o la relació entre actor i espectador.Obra La declaració(2024) Cunillé Salgado, LluïsaDos anys després d'entrar a la presó acusada de cremar diversos edificis de la ciutat en una sola nit i contravenint les recomanacions del seu advocat, Ella decideix declarar per primera vegada. Segons explica, tot va començar el dia que un desconegut es va tirar cinc litres de gasolina per sobre i es va cremar viu enmig de la plaça, mentre ella anava a fer la compra. Aquesta experiència va trasbalsar la seva rutina i l'esma amb què havia afrontat la vida fins llavors. El fet de veure que ningú feia res per escatir els motius d'aquella immolació la van dur a investigar per saber qui era el mort i què l'havia dut a suïcidar-se. Seguint la pista de l'home, va arribar al parc la nit dels incendis i, en veure el foc, va ser ella mateixa qui va trucar als serveis d’emergències. Aquest fet va ser el que va provocar que la policia l'acabés detenint com a principal sospitosa.Obra L'últim dia(2021) Cunillé Salgado, LluïsaUn jove de vint-i-cinc anys dina amb la seva mare, que li parla dels problemes econòmics que té a la perruqueria que regenta. Però a ell li sembla entendre alguna cosa més en les seves paraules i acaba comprenent que la seva mare li demana que decideixi d'una vegada qui i què vol ser. El noi marxa sense poder treure's aquesta idea del cap. Torna a casa, discuteix amb el seu germà, va al cine, passa a veure un vell amic, va a fer-se una foto de carnet i acaba coneixent una noia que sembla que vol lligar amb ell, però que li acaba robant el casc de la moto. Finalment, tot sol, sota la pluja i enmig de la nit, el noi pren una decisió sobre què vol fer amb la seva vida. Uns minuts després, però, té un accident amb la moto mentre condueix sense casc i el seu cap xoca contra el cantell de la vorera.Obra Berna(1994) Cunillé Salgado, LluïsaVuit situacions juxtaposades sense solució de continuïtat. Algunes estan emmarcades en una certa quotidianeïtat, d'altres ho estan en un ambient reconeixible però s'hi produeix algun fet extraordinari; finalment, hi ha escenes clarament metafòriques.Obra Compto cada passa meva sobre la terra(2023) Cunillé Salgado, LluïsaLa nit abans d'una operació cardíaca, un home parla amb el seu company d'habitació a l'hospital. L'home li explica que ha passat tota la vida treballant al quiosc familiar, primer amb el seu pare, quan aquest el regentava, i després amb la seva dona. Ara que ja s'apropa la jubilació, l'home s'adona de tot el que hauria pogut fer a la vida si hagués sigut més valent. Especialment, es retreu no haver sabut actuar en episodis que va observar des del quiosc, com quan hauria pogut denunciar dos polítics a qui va enxampar tancant un pacte corrupte o quan hauria pogut destapar un episodi de brutalitat policial. L'home també li confessa al seu company que no està sabent gestionar esdeveniments recents, com el fet d'haver descobert que la seva dona va enverinar el seu pare després que aquest l'hagués maltractat de forma mesquina durant tota la seva vida. Finalment, la medicació del preoperatori comença a fer efecte i l'home s'adorm.Obra La testimone : Text per a dansaCunillé Salgado, LluïsaL'obra està formada per cinc parts cada una de les quals gira al voltant d'un sentit. A "Gust", un cuc i el jo poètic busquen arribar fins al cor. "Olor" conté una descripció d'allò que una persona veu i olora mentre baixa en ascensor d'un desè pis a un soterrani, agafa el cotxe, condueix i se submergeix dins l'aigua. A "Tacte", algú es pregunta una sèrie de coses que només es poden saber pel tacte. A "Oïda", una persona descriu un final de festa major i el procés d'anar-se'n a dormir a través dels sorolls que percep. Finalment, a "Vista", algú, tot jugant a una variació de l'"1, 2, 3 pica paret", descriu què fa la gent quan va al cinema en parella.