Marc de la Varga

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Llicenciat en Comunicació Audiovisual per la Universitat Ramon Llull i Màster en Guió de Cinema i TV. Completa la seva formació com a director de teatre i dramaturg a l’Obrador Internacional de la Sala Beckett participant en els tallers impartits per en Sergi Belbel, Alberto Conejero o Andrés Lima, entre d’altres. Combina la feina de guionista amb la de dramaturg. Ha dirigit i escrit diverses obres de teatre representades tant a Barcelona com a Madrid, entre les quals destaquen “El niño de la tele” (Sala Flyhard, Aquitània Teatre, Teatros Luchana); “Xarnegos” (Almeria Teatre i Off del Teatre Romea); “Tras la puerta”, representada primer en un espai no convencional (Hotel Acevi Villarroel) i posteriorment adaptada a una sala de teatre (Teatro del Barrio), "Em dic Josep" (Sala Flyhard) i Goteras (Teatro Bellas Artes). El 2022 és finalista del Premi Frederic Roda de Teatre amb el seu text “Goteres”.
Nom

Filtres

20161
Restablir filtres

Configuració

Autoría: de la Varga, Marc × Paraules clau: Pares / fills ×

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 3 de 3
  • Miniatura
    Obra
    Goteres
    (2019) de la Varga, Marc
    En Toni és a casa seva i s'adona que li han sortit unes goteres al sostre del menjador i que comença a caure aigua provinent del pis de dalt. Alarmat, puja al pis superior, on un home gran li obre la porta. El veí li demana ajuda per aturar la fuita i eixugar l'aigua que inunda el pis. Mentre recullen l'aigua, els dos homes conversen i, a través dels detalls que s'expliquen de les seves vides, s'adonen que tots dos són la mateixa persona en moments diferents de la seva vida. En Toni, en adonar-se que de gran serà un guionista fracassat que treballa de vigilant en un pàrquing i que viu sol, intenta canviar coses del seu present per veure si el seu futur canvia. Cada cop que modifica alguna cosa —truca la seva parella per tornar amb ella, abandona la sèrie en què està treballant o fa les maletes per deixar-ho tot i marxar al camp— la seva versió en el futur és diferent, però mai és la versió perfecta que ell anhelava. En adonar-se'n, decideix deixar d'intentar canviar el futur i prova de comportar-se de manera diferent en el present.
  • Miniatura
    Obra
    Xarnegos
    (2015) de la Varga, Marc
    La Marisa ha dut el seu pare, en Manolo, a una teràpia de grup que utilitza el psicodrama perquè els participants facin servir el teatre per expressar i analitzar el que els passa. La Marisa està molt preocupada perquè el seu pare, que va néixer a Extremadura i va migrar a Catalunya de molt jove, ara diu que només se sent català, i ha canviat molts dels seus hàbits i aficions. Abans, per exemple, escoltava artistes com Manolo Escobar i ara només escolta Lluís Llach. En Manolo, per la seva banda, vol que la seva filla el deixi tranquil i que no l'obligui a anar-se'n a viure amb ella a Saragossa, on la Marisa viu amb el seu marit. A través de la teràpia psicodramàtica, la Marisa i en Manolo descobreixen que l'origen de tot el que els separa és la mort de la Carmen, la dona d'en Manolo i mare de la Marisa. Gràcies als exercicis que proposa en Ricardo —el terapeuta—, pare i filla comencen a comprendre els comportaments de l'un i de l'altra, la qual cosa els permet inaugurar una nova etapa en la seva relació.
  • Miniatura
    Obra
    El niño de la tele
    (2016) de la Varga, Marc; Ramírez, Rubén
    El Rubén és un home de poc més de trenta anys que treballa de fuster. Mentre munta una escenografia a la Sala Flyhard de Barcelona, comença a imaginar que el teatre està ple de gent que ha vingut a veure el seu espectacle per sentir la història de la seva vida. El Rubén explica com, quan tenia nou anys, va començar a imitar personatges famosos que sentia a la ràdio del taller de fusteria on treballava el seu pare. Després que un amic de la família sentís les seves imitacions i el convidés a actuar a un bar de Santa Coloma de Gramenet, el Rubén va començar una carrera artística fulgurant que el va dur en pocs mesos a actuar als programes de televisió més vistos d'Espanya. Tot i les dificultats per mantenir amistats i els problemes de convivència familiar causats per la seva nova vida, el Rubén era feliç i li agradava la seva feina. Però, pocs anys després, les ràdios i les productores televisives van deixar de trucar-li i va haver de posar-se a treballar a la fusteria del seu pare. Després d'haver intentat reprendre puntualment la seva activitat com a imitador i d'haver iniciat una carrera professional en un altre àmbit que tampoc no va funcionar, el Rubén ha acabat acceptant la seva vida actual. Finalment, quan el seu pare li demana la caixa d'eines, el Rubén torna a la realitat inicial i continua amb la seva feina muntant l'escenografia al teatre.