Marc Rosich
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
15 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 10 de 15
Obra Diana(2019) Rosich, MarcLa Sara i la Joana han fet "matx" en una aplicació per lligar i han quedat per trobar-se al pis de la Joana. No saben res l'una de l'altra, ni tan sols saben quin aspecte físic tenen. La Sara ja fa més de deu minuts que espera al replà i sap que la Joana és dins el pis, perquè ha sentit el seu mòbil, però no és fins que fa per marxar que la Joana obre la porta. La situació no acaba de fluir, i menys encara quan la Joana, encara del replà estant, explica a la Sara que la Lídia, la seva ex, fa poc que se n'ha anat amb el repartidor d'Amazon. Des de llavors, la Negra, la seva gata, no surt d'una habitació fosca, ja que s'enyora de la Lídia. Aleshores la Joana fa una proposta estrambòtica a la Sara aprofitant que és actriu: li demana que es posi unes peces de roba de la Lídia i que cridi a la gata perquè aquesta reaccioni i torni a fer-li cas. La Sara, d'entrada, s'hi nega. Però no acaba de marxar.Obra Duty Free(2006) Rosich, MarcCinc membres de la tripulació de cabina que treballen per la mateixa companyia aèria viatgen junts per tot el món. La Gretel, una de les auxiliars de vol, anhela ser la nova imatge de l'empresa ara que aquesta editarà un vídeo que apareixerà a tots els avions de la companyia. L'Ivan, el copilot, fa anys que s'ha separat de la seva dona i necessita demostrar constantment que és el mascle dominant allà on va. El Pedrito, un altre auxiliar de vol, compensa la seva inseguretat intentant lligar amb els comandants de vol de la companyia. La Gloria, la cap de les auxiliars, intenta mantenir l'ordre, la jerarquia i la seriositat, tot i que té en secret una relació amb la fotografia d'un model de publicitat. L'Steffi, l'auxiliar més jove, no acaba de saber per què s'ha ficat en aquesta feina. Després de viatges surrealistes i conflictes esbojarrats, els cinc tripulants descobriran que el seu món no és el que sembla i que els Duty Frees de tots els aeroports estan connectats per un portal dimensional.Obra De tritons i sirenes(2016) Rosich, MarcUn professor d'edat avançada explica que mai s'ha atrevit a mostrar-se com realment se sent, com realment és: una dona. Explica com de petit es veia obligat a dissimular la seva feminitat i com ha canviat tot, en positiu, tot i que les persones de la seva generació sovint continuen tancades a l'armari. El professor té converses amb M., una noia transsexual que representa les generacions joves que han pogut viure amb més llibertat. Amb tot, també topa amb la incomprensió de la seva filla. Finalment, el professor decideix fer el pas i, diguin el diguin, vestir-se de dona i presentar-se al món com a tal.Obra Limbo(2014) Rosich, MarcL'Albert, un noi transsexual que va néixer amb genitals femenins i van anomenar Berta, fa cua al control abans d'embarcar per fer un viatge i poder operar-se. La seva intenció és fer-se una fal·loplàstia que el converteixi en un noi al cent per cent. Al control té problemes: no es creuen que sigui un noi i l'humilien. Al lavabo del "duty free", on es retira per pensar què fer, l'Albert té converses amb si mateix, amb la seva antiga identitat -Berta-, i d'aquesta manera anem descobrint la seva història. Al final decideix que no vol operar-se, que no li cal modificar-se el cos per ser qui és, i que la societat l'hauria d'acceptar. Hi ajuda el fet que coneix una persona especial i s'entenen.Obra diana(2019) Rosich, MarcLa Sara i la Joana han contactat a través d’una aplicació de cites. La Sara arriba a casa de la Joana, que l’observa a través de l’espiell i posa a prova la seva paciència. Quan finalment li obre la porta, les dues noies tenen una conversa al replà sobre els diferents tipus d’errors i equívocs que es donen a la vida. Això ens descobreix l’obsessió que la Joana encara té amb la seva exparella, fins al punt que, amb el pretext de fer sortir el gat que compartien d’on s’amaga des que l’ex va marxar, li demana a la Sara que es vesteixi amb la roba de l'ex i la interpreti.Obra A tots els que heu vingut(2017) Rosich, MarcL'any 2014, enmig de l'esclat del cas Pujol, la Magda, una barcelonina benestant que fa un mes que és vídua, es troba al seu pis de l'Eixample amb l'Home, un indigent a qui Magda acull i demana que l'ajudi a escriure una carta a l'expresident de la Generalitat. A la carta, Magda exposa els sentiments contradictoris que està experimentant després de les recents declaracions del polític, que han fet trontollar tot el seu món. Quan l'Home marxa a portar la carta a l'expresident, es reuneixen al pis, l'Àgata, germana de la Magda, la Sandra i la Clara, filles de la vídua, i la Jana, la neta. Preocupades per la presència de l'Home, les quatre dones discuteixen, entre altres coses, sobre com procedir enfront d'aquella situació. En tornar al pis, l'Home manifesta amb contundència que no té cap intenció de marxar i, a partir d'unes paraules que pronuncia, la Sandra s'adona que l'Home és un antic i admirat company d'universitat de la Clara. Enmig dels preparatius per anar a la manifestació de l'11 de setembre, la Magda rep la resposta, que esperava amb ànsia, de l'expresident. Amb tot, quan s'adona que qui ha escrit la carta en realitat no és Jordi Pujol, sinó l'Home, Magda mor.Obra Em parlen!Rosich, MarcEll i Ella són dos amants que fa pocs dies que es coneixen. Estan caminant entre els passadissos d'una biblioteca, Ella va amb els ulls embenats i Ell, que vol fer-li una sorpresa, la guia. Ella diu que sent veus i, quan es treu la bena dels ulls i s'adona que es troba en una biblioteca, comença a buscar la sortida de manera desesperada. Ell li diu que l'ha portat allà perquè volia que Ella li recomanés una obra. Ella, que es dedicava al periodisme literari i ho ha hagut de deixar a causa d'un empatx de lectura, li explica que el problema que té és que els llibres li parlen. Ell diu que, temps enrere, també va haver de deixar els llibres, i li demana que n'hi recomani un. Aleshores, Ella li embena els ulls i, entre insinuacions sensuals, es perden pels passadissos per triar el llibre que s'enduran a casa.Obra A mí no me escribió Tennessee Williams (porque no me conocía)(2016) Rosich, MarcUna senyora madura viu sota un pont. Ens informa que menja poc i malament, només té alguna llauna de foie gras i ni tan sols té pa, o només alguns rosegons secs. Es fa evident que és molt pobra i viu en la indigència compartint espai amb les rates. Ens confessa que el seu somni era ser actriu, actuar en una obra de Tennessee Williams, cantar... en definitiva ser algú dins del món de l'espectacle. Al llarg de l'obra canta, interpreta fragments de Tennessee Williams i de 'Memorias de África' i ens va desgranant els seus somnis i les seves frustracions.Obra Car Wash (tren de rentat)Rosich, MarcL'Íngrid ha heretat una benzinera amb túnel de rentat situada a l'extraradi de Barcelona. Hi treballa amb la Irene i amb el seu pare, Damián. A Damián l'acaben de prejubilar de la SEAT i a l'Íngrid l'han acomiadat de la mateixa empresa automobilística i per això ha decidit invertir els diners de les indemnitzacions en aquesta solitària estació de servei. El tren de rentat no funciona i la Irene i el Damián intenten arreglar-lo sense èxit. De sobte, arriba un SEAT León on hi van el Luís, antiga parella de l'Íngrid que intenta subsistir fent carreres de cotxes, i la Sira, actual parella del Luís. En veure que el Luís i l'Íngrid s'estan a punt de fer un petó, la Sira marxa amb el cotxe del Luís i s'acaba estimbant contra un mur. Finalment, l'Aurora, una misteriosa agent immobiliària que vol ensenyar un pis a l'Íngrid, acabarà posant en funcionament el tren de rentat.Obra Rive Gauche(2011) Rosich, MarcL'any 1936, Adrienne Monnier, francesa i fundadora de la llibreria "La Maison des Amis des Livres" i Sylvia Beach, nord-americana i fundadora de la llibreria "Shakespeare and Company", viuen plegades al pis d'Adrienne. Sylvia prepara la maleta per anar de visita al seu país d'orígen amb motiu de l'aniversari del seu pare. A continuació hi ha un salt temporal i l'any 1917, les dues amigues es coneixen a la llibreria d'Adrienne, on Sylvia entra, fascinada, per primera vegada. A partir d'aquell moment, estableixen una relació d'amistat molt íntima i intensa. El 1922 es publica "Ulisses", de James Joyce. Sylvia és l'editora de l'obra i Adrienne en prepara una versió en francès. Amb tot, Adrienne, farta de la dependència que Sylvia ha desenvolupat cap a l'escriptor, escriu una carta a Joyce insultant-lo i amenaçant-lo. Quan Sylvia torna del seu viatge a Amèrica, retreu a Adrienne que hagués escrit aquella carta sense el seu consentiment. Finalment, les dues amigues, tot i mantenir l'amistat, deixen de viure juntes.