Josep Pere Peyró Cladera

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Palma de Mallorca, 1959. Autor, adaptador, director, actor i traductor de teatre. Ha publicat i estrenat diverses obres teatrals. Format a la Sala Beckett de Barcelona, ha treballat de professor d’interpretació i dramatúrgia a nombroses universitats i escoles de dins i fora de Catalunya. Com a autor i director, destaquen 'Jocs d’artifici' (1987), 'La trobada' (1994), 'Quan els paisatges de Cartier-Bresson' (1995), 'Una pluja irlandesa' (1995), 'Deserts' (1996), 'Maleïts' (1998), 'Les gavines' (2001), 'Les portes del cel' (2004) o 'La tanca' (2007). Moltes d’elles han estat traduïdes i representades a altres llengües. Al llarg de la seva trajectòria també ha rebut nombrosos premis, entre els quals destaquen el Premi de la Crítica de Barcelona per 'Deserts', el Premi de la Crítica del Festival Internacional de Xile per 'Una lluvia irlandesa' o el Premi de la Crítica Serra d’Or per 'Les portes del cel'. Fundador de la desapareguda companyia "Morel Teatre", de la "Companyia Josep-Pere Peyró" i membre del Laboratori Actoral del Teatro Fronterizo.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 10 de 21
  • Obra
    Maleïts
    (1993) Peyró Cladera, Josep Pere
    Vuit estudiants en un pis compartit (primera part) i el seu retrobament després de quinze anys (segona part).
  • Obra
    Pega'm
    (2008) Peyró Cladera, Josep Pere
    Una parella acabada de casar manté una conversa molt tensa, que en poca estona passa del desig a la rancúnia, de l'amor a l'odi, i un altre cop de tornada al desig i a l'amor. Afloren tensions amb les respectives famílies i amb les perspectives de futur de la parella. L'home sembla que està obsessionat amb la música, fins al punt que prefereix assajar amb la seva tuba abans que estar per la núvia. Ella, al seu torn, sembla gaudir d'un cert joc pervers on, de tant en tant, li diu al marit «Pega'm». Finalment sembla que estan condemnats a no entendre's, però igualment es desitgen.
  • Obra
    Nina
    (1995) Peyró Cladera, Josep Pere
    Una estudiant d'interpretació entra en el món de la pornografia per necessitats econòmiques.
  • Obra
    Les portes del cel
    (2002) Peyró Cladera, Josep Pere
    La peça és un mosaic de 9 escenes que combina el tràgic viatge cap a Europa, dins un contenidor de mercaderies, del personatge fictici Mohamed Hajjami, que el 1998 paga onze mil cinc-cents dirhams per anar a Marsella, amb monòlegs breus, cants i poemes. En paral·lel, la veu narradora introdueix una figura anònima, un terrorista, que s'arma amb una armilla explosiva. L'atemptat que comet és la causa de la mort de Mohamed. Tant l'un com l'altre es queden a les portes d'Europa, que per a molts d'ells és el cel a la terra. La columna vertebral de la història és el terrible desesper que impulsa als emigrants a emprendre travessies perilloses i tot sovint mortals per fugir de la pobresa dels països d'origen, així com les polítiques migratòries que els obliguen a arriscar-se d'aquesta manera.
  • Obra
    Per què? 1 / Per què? 2
    (1998) Peyró Cladera, Josep Pere
    És de nit i l'Eduard i la Marta no poden dormir perquè la seva filla Júlia els ha fet una pregunta que els ha desconcertat: per què el pare té penis i la mare no? Convençuts que de la seva resposta en depèn el futur benestar sexual de la nena comencen a buscar informació. L'endemà, durant el procés de cerca, afloren molts temes reprimits; es descobreix que l'Eduard se n'ha anat al llit amb la Maria, una de les germanes de la Marta. Mentre intenten explicar-li a la nena com funciona la reproducció humana, es discuteixen, i cada paraula és més gruixuda que l'anterior. Finalment, culpen la Júlia de la baralla i resten convençuts no només que són uns pares excel·lents, sinó també que la suposada rebel·lia que gasta la filla és fruit de l'educació liberal que rep a l'escola pública.
  • Obra
    La mirada
    (1993) Peyró Cladera, Josep Pere
    Un home, ajudat per un altre personatge, es justifica davant d'algú a qui només veiem els ulls.
  • Obra
    Pega'm
    (1998) Peyró Cladera, Josep Pere
    Una parella que s'acaba de casar conversa sobre com ha anat el dia de la cerimònia i el seu futur com a matrimoni. Ella, tot d'un plegat, demana al seu company que la pegui. Ell, que és músic, fa l'orni i segueix parlant de la importància de la seva feina i de la transcendència de la nit que estan vivint. De cop, una allau de retrets mutus i de dures crítiques i menyspreus a les famílies de l'altre es barreja amb mostres de tendresa acaramel·lades. Es plantegen divorciar-se i fins i tot llancen els anells. Finalment, ell la pega i ella, complaguda, li demana que ho segueixi fent. Un quadre de les incongruències, el patiment i l'autodestrucció a què a voltes aboca l'amor.
  • Obra
    Quan els paisatges de Cartier-Bresson
    (1992) Peyró Cladera, Josep Pere
    Un home intenta saber si la dona que estima li ha estat infidel amb el seu millor amic.
  • Obra
    La vida lluny dels poetes
    (1994) Peyró Cladera, Josep Pere
    L'acció de l'obra transcorre l'any 1935 a un poble del litoral mallorquí. La família fictícia Bachmayer ha hagut de marxar d’Alemanya després de la fi de la Primera Guerra Mundial a causa de les penúries econòmiques. Un dia reben la visita de dos personatges històrics: el coronel de l'exèrcit alemany i doctor en química Hans Schulz, actualment conegut com a «Doctor Mort», i Franz Ziereis, jove comandant de les SS. A partir d'aquest punt, els fets que tenen lloc durant el 1935 s'intercalen amb uns altres de la tardor del 2007. En aquest passat més pròxim, dos personatges nous ‒l’Autor i l’Intrús‒ debaten sobre el comportament dels alemanys i la corrupció que perverteix les societats, tant les actuals com les passades.
  • Obra
    Les gavines
    (2001) Peyró Cladera, Josep Pere
    Quatre persones es troben en un plató de gravació: Lluís Prenafeta, director de cinema i intel·lectual empedreït, i Sandra May, Mònika Power i Eduard Vint Centímetres, tots ells actors de pel·lícules pornogràfiques de categoria. El director, molt culte i un xic pretensiós, es nega a fer un producte casolà i carnal sense valor artístic, però la resta de membres no veuen amb bons ulls que el nucli de la trama sigui la trobada d'Antígona i Hamlet a la consulta de la psicoterapeuta que comparteixen. Enmig de la baralla arriba la Nina, una emigrant il·legal que procedeix de Guinea Equatorial. Des de la seva arribada, les intertextualitats amb 'La gavina', d'Anton Txékhov, es fan explícites. Nina simbolitza la bellesa tendra i la innocència corrompuda per la salvatgia del món que la rodeja.