Josep Pere Peyró Cladera

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Palma de Mallorca, 1959. Autor, adaptador, director, actor i traductor de teatre. Ha publicat i estrenat diverses obres teatrals. Format a la Sala Beckett de Barcelona, ha treballat de professor d’interpretació i dramatúrgia a nombroses universitats i escoles de dins i fora de Catalunya. Com a autor i director, destaquen 'Jocs d’artifici' (1987), 'La trobada' (1994), 'Quan els paisatges de Cartier-Bresson' (1995), 'Una pluja irlandesa' (1995), 'Deserts' (1996), 'Maleïts' (1998), 'Les gavines' (2001), 'Les portes del cel' (2004) o 'La tanca' (2007). Moltes d’elles han estat traduïdes i representades a altres llengües. Al llarg de la seva trajectòria també ha rebut nombrosos premis, entre els quals destaquen el Premi de la Crítica de Barcelona per 'Deserts', el Premi de la Crítica del Festival Internacional de Xile per 'Una lluvia irlandesa' o el Premi de la Crítica Serra d’Or per 'Les portes del cel'. Fundador de la desapareguda companyia "Morel Teatre", de la "Companyia Josep-Pere Peyró" i membre del Laboratori Actoral del Teatro Fronterizo.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 10 de 15
  • Obra
    Pàgines blanques
    Peyró Cladera, Josep Pere
    L'obra consisteix en un llistat de noms seguit d'un número telefònic en el qual destaquen l'absència de noms d'origen català i l'abundància de noms d'origen castellà i àrab.
  • Obra
    Per què? 1 / Per què? 2
    (1998) Peyró Cladera, Josep Pere
    És de nit i l'Eduard i la Marta no poden dormir perquè la seva filla Júlia els ha fet una pregunta que els ha desconcertat: per què el pare té penis i la mare no? Convençuts que de la seva resposta en depèn el futur benestar sexual de la nena comencen a buscar informació. L'endemà, durant el procés de cerca, afloren molts temes reprimits; es descobreix que l'Eduard se n'ha anat al llit amb la Maria, una de les germanes de la Marta. Mentre intenten explicar-li a la nena com funciona la reproducció humana, es discuteixen, i cada paraula és més gruixuda que l'anterior. Finalment, culpen la Júlia de la baralla i resten convençuts no només que són uns pares excel·lents, sinó també que la suposada rebel·lia que gasta la filla és fruit de l'educació liberal que rep a l'escola pública.
  • Obra
    Per què? (1)
    (1998) Peyró Cladera, Josep Pere
    Un pare i una mare discuteixen sobre l’educació de la seva filla, que amb cinc anys ja diu paraules com “penis” (quan les nenes de la seva edat diuen totes polla, simplement) o “tautologia”, que ni ells mateixos saben què vol dir. Però discutint, discutint, la conversa deriva cap a les banyes que ell li posa a ella i la cosa acaba amb la mare perseguint el pare amb unes tisores a la mà per tal de tallar-li el penis. O la polla, tant és.
  • Obra
    Les gavines
    (2001) Peyró Cladera, Josep Pere
    Quatre persones es troben en un plató de gravació: Lluís Prenafeta, director de cinema i intel·lectual empedreït, i Sandra May, Mònika Power i Eduard Vint Centímetres, tots ells actors de pel·lícules pornogràfiques de categoria. El director, molt culte i un xic pretensiós, es nega a fer un producte casolà i carnal sense valor artístic, però la resta de membres no veuen amb bons ulls que el nucli de la trama sigui la trobada d'Antígona i Hamlet a la consulta de la psicoterapeuta que comparteixen. Enmig de la baralla arriba la Nina, una emigrant il·legal que procedeix de Guinea Equatorial. Des de la seva arribada, les intertextualitats amb 'La gavina', d'Anton Txékhov, es fan explícites. Nina simbolitza la bellesa tendra i la innocència corrompuda per la salvatgia del món que la rodeja.
  • Obra
    La tanca
    (2006) Peyró Cladera, Josep Pere
    Conjunt de 14 escenes breus que expliquen la història de la Naoemé, una dona embarassada que viu en la pobresa i emprèn un llarg i perillós viatge cap a Europa per donar un futur millor al fill, ajudar la mare i trobar el marit desaparegut. Malauradament, durant el trajecte és explotada per diverses figures que s'aprofiten de la vulnerabilitat de les persones que es troben en situacions extremes com la seva: el bruixot del poblat, comercials de la zona, traficants de persones i guardes fronterers.
  • Obra
    Deserts
    (1989) Peyró Cladera, Josep Pere
    Un matrimoni intenta solucionar els seus problemes econòmics recollint a casa seva un antic conegut, que havia estat un brillant empresari i que ha passat els deu últims anys en un manicomi. La presència de l'hoste capgira la vida del matrimoni. Així, mentre que la dona evoluciona de la por a la confiança, el marit evoluciona de la seguretat a la por. El boig està obsessionat amb la religió: diu que se li ha aparegut la Verge. Passa l'estona mirant el vídeo de la pel·lícula "2001, una odisea en el espacio".
  • Obra
    La mirada
    (1993) Peyró Cladera, Josep Pere
    Un home, ajudat per un altre personatge, es justifica davant d'algú a qui només veiem els ulls.
  • Obra
    Pega'm
    (1998) Peyró Cladera, Josep Pere
    Una parella que s'acaba de casar conversa sobre com ha anat el dia de la cerimònia i el seu futur com a matrimoni. Ella, tot d'un plegat, demana al seu company que la pegui. Ell, que és músic, fa l'orni i segueix parlant de la importància de la seva feina i de la transcendència de la nit que estan vivint. De cop, una allau de retrets mutus i de dures crítiques i menyspreus a les famílies de l'altre es barreja amb mostres de tendresa acaramel·lades. Es plantegen divorciar-se i fins i tot llancen els anells. Finalment, ell la pega i ella, complaguda, li demana que ho segueixi fent. Un quadre de les incongruències, el patiment i l'autodestrucció a què a voltes aboca l'amor.
  • Obra
    Quan els paisatges de Cartier-Bresson
    (1992) Peyró Cladera, Josep Pere
    Un home intenta saber si la dona que estima li ha estat infidel amb el seu millor amic.
  • Obra
    Per què? (2)
    (1998) Peyró Cladera, Josep Pere
    Un pare i una mare parlen amb la seva filla, tot intentant explicar-li el món. Cadascú ho fa a la seva manera, però la nena (que no surt a escena) no para de preguntar el per què de totes les coses i els pares van perdent a poc a poc els estreps, fins que acaben castigant-la. I és que darrera de tota la conversa planejava una mala maror latent, fruit d’una infidelitat conjugal recentment revelada.