Josep Pere Peyró Cladera

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Palma de Mallorca, 1959. Autor, adaptador, director, actor i traductor de teatre. Ha publicat i estrenat diverses obres teatrals. Format a la Sala Beckett de Barcelona, ha treballat de professor d’interpretació i dramatúrgia a nombroses universitats i escoles de dins i fora de Catalunya. Com a autor i director, destaquen 'Jocs d’artifici' (1987), 'La trobada' (1994), 'Quan els paisatges de Cartier-Bresson' (1995), 'Una pluja irlandesa' (1995), 'Deserts' (1996), 'Maleïts' (1998), 'Les gavines' (2001), 'Les portes del cel' (2004) o 'La tanca' (2007). Moltes d’elles han estat traduïdes i representades a altres llengües. Al llarg de la seva trajectòria també ha rebut nombrosos premis, entre els quals destaquen el Premi de la Crítica de Barcelona per 'Deserts', el Premi de la Crítica del Festival Internacional de Xile per 'Una lluvia irlandesa' o el Premi de la Crítica Serra d’Or per 'Les portes del cel'. Fundador de la desapareguda companyia "Morel Teatre", de la "Companyia Josep-Pere Peyró" i membre del Laboratori Actoral del Teatro Fronterizo.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 2 de 2
  • Obra
    Pega'm
    (1998) Peyró Cladera, Josep Pere
    Una parella que s'acaba de casar conversa sobre com ha anat el dia de la cerimònia i el seu futur com a matrimoni. Ella, tot d'un plegat, demana al seu company que la pegui. Ell, que és músic, fa l'orni i segueix parlant de la importància de la seva feina i de la transcendència de la nit que estan vivint. De cop, una allau de retrets mutus i de dures crítiques i menyspreus a les famílies de l'altre es barreja amb mostres de tendresa acaramel·lades. Es plantegen divorciar-se i fins i tot llancen els anells. Finalment, ell la pega i ella, complaguda, li demana que ho segueixi fent. Un quadre de les incongruències, el patiment i l'autodestrucció a què a voltes aboca l'amor.
  • Obra
    Pega'm
    (2008) Peyró Cladera, Josep Pere
    Una parella acabada de casar manté una conversa molt tensa, que en poca estona passa del desig a la rancúnia, de l'amor a l'odi, i un altre cop de tornada al desig i a l'amor. Afloren tensions amb les respectives famílies i amb les perspectives de futur de la parella. L'home sembla que està obsessionat amb la música, fins al punt que prefereix assajar amb la seva tuba abans que estar per la núvia. Ella, al seu torn, sembla gaudir d'un cert joc pervers on, de tant en tant, li diu al marit «Pega'm». Finalment sembla que estan condemnats a no entendre's, però igualment es desitgen.