Catalina Florit
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
7 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 7 de 7
Obra Batec(2019) Florit, Catalina'Amèrica' explica la història d'una anciana tancada en una residència que, afectada per la demència, deixa volar la imaginació. Un matí, demana al zelador, el seu confident, que la prepari perquè està esperant que el seu promès vingui a demanar-li la mà. Es tracta d'un antic amor, un 'gentleman' americà, amb qui es va cartejar quan tenia vint anys. Una relació que es va estroncar quan el pare la va impel·lir a casar-se amb un altre home. 'Llum' se centra en la vida del Cosme i la seva mare, una mestressa de casa, vídua, que ha treballat de valent perquè el fill arribés a ser astrònom. El moment present s'encavalca amb 'flashbacks' del passat; en Cosme ha corregut cap a casa per explicar a la mare que s'ha descobert un forat negre. Ella, que hores abans ha conegut la notícia, s'ha ofegat, simbòlicament, dins la foscor de la cisterna. L'última peça, 'Homenatge', presenta l'Àgueda, una velleta tímida i encantadora que decideix arreglar-se i anar, en plena nit, al bar on acostuma a fer el cafè. El cambrer, astorat, observa un canvi d'hàbits evident: l'Àgueda beu conyac, s'ha tret el carnet de conduir, es posa a ballar i vol fer el seu primer petó. La repressió social i familiar ha pres moltes vivències a la protagonista, que decideix, finalment, rebel·lar-se.Obra Matrioshka(2018) Florit, CatalinaMatrioshka és una comunitat utòpica on no existeix el masclisme i la igualtat de gènere és absoluta. Un missatge provinent del passat alerta un grup de joves i el seu mestre que fora de Matrioshka les coses no funcionen de la mateixa manera. S'adonen que si viatgen en el temps i salven les figures de diverses dones que la història ha maltractat, podran canviar-ne el curs. Així, rescaten Helena de Troia, Cleòpatra, Lucrècia Borja, Maria Antonieta, Caterina la Gran i Anna Frank. Al final, el mestre confessa que ha orquestrat els viatges per fer-los obrir els ulls, i els joves entenen que Matrioshka era una invenció per aïllar-se del món real, on el masclisme és omnipresent i encara falta molt per assolir la igualtat de gènere.Obra RETRAT(S)(2021) Florit, CatalinaTres actrius ‒una de les quals és la pròpia autora‒ donen veu a testimonis de dones reals que els han confiat algunes de les seves vivències més íntimes. "La lucidesa", "La maternitat", "El control", "La dignitat", "La invisibilitat" i "La por" són els títols que encapçalen les històries d'aquestes dones, totes elles amb situacions personals ben diverses. Totes les intervencions, però, focalitzen en la salut mental i en capítols essencials de la vida dels personatges: els estudis, les primeres feines, l'embaràs, les inseguretats relacionades amb l'aspecte físic, la sobrecàrrega que generen les tasques domèstiques, la invisibilitat i l'abandó que es pateix durant la vellesa, entre altres. L'obra pren com a referència el llibre 'Women and Madness', de Phyllis Chesler, un estudi pioner a l'hora de vincular la psicologia femenina amb la societat.Obra Dones de palla(2015) Florit, CatalinaL'any 1963, l'actriu italiana Gina Lollobrigida passa un dies al poblet mallorquí de Can Picafort per rodar una escena de la pel·lícula 'La dona de palla' (1964). Tot i que ella i l'equip de rodatge s'estan poc temps a la zona, l'experiència queda gravada en la memòria dels habitants. Aquesta anècdota serveix de base per elaborar una peça de teatre documental en què es combinen les escenes inspirades en la filmació real de la pel·lícula i la gravació dels testimonis d'un grup d'ancianes que, dècades enrere, van viure aquell succés en primera persona. Petra, Amàlia, Francisca, Lina, Àngela, Joana, Margalida i Maria són els noms de les dones que expliquen la història, un grup d'ancianes que eren petites quan Can Picafort va rebre la visita de Gina Lollobrigida. Les seves veus, en tant que dones que van créixer durant la postguerra, s'enllacen a través de les vivències d'una nena de 12 anys. Totes elles responen al prototip femení que encarna la protagonista del film: dones lluitadores que no es rendeixen davant les adversitats.Obra Alexander Payne. Bar Nebraska(2014) Florit, CatalinaUna senyora gran i la seva neta entren en un bar de poble. La neta viu amb ella i també és la seva cuidadora. La senyora gran fa més de cinquanta anys que solia anar al bar a fer-la petar cada dia amb les amigues. Un dia se'n va anar del poble i no va tornar mai més, fins ara. Ha vingut acompanyada de la neta i té la il·lusió de retrobar les seves antigues amigues. No les troba, però la situació dona per confessar intimitats i la neta acaba descobrint que el seu avi biològic no era el marit de la seva àvia, sinó el propietari del bar.Obra RETRAT(2021) Florit, CatalinaLa protagonista, en certa manera, és la mateixa autora, Catalina Florit. Les diverses escenes de l'obra indaguen en els clarobscurs de la relació entre ella i la seva mare, que pateix una depressió crònica i atacs d'ansietat freqüents. A partir de la reflexió sobre el procés d'escriptura, el personatge principal s'endinsa en la pròpia psicologia i intenta entendre-la vinculant-la amb el paper que ha tingut la figura materna en la seva vida. Durant el procés de descoberta i autoconeixement, el 'jo' teatral conversa amb diversos personatges que, sense excepció, acaben convertint-se en la mare. Es tracta de la Psicòloga, el Pescador-Günter Grass, Phyllis Chesler, la Senyora amb paraigües, la Veïna amb paraigües o la Veïna amb gos. Els diàlegs retraten una dona turmentada per un vincle traumàtic amb la progenitora i una necessitat imperant d'alliberar-se de la càrrega que mantenir aquest contacte li suposa. Un debat constant entre l'amor, els llaços familiars, l'abús i la realització personal.Obra MONSTRES(2014) Florit, CatalinaAl·legoria esperançadora sobre els refugis mentals que nens i adults creen per sobreviure als conflictes interns i dubtes existencials. L'Uc, el protagonista, viu amb els avis i el pare en una cabana situada al bell mig del no-res. Abans de morir, la mare deixa unes paraules enregistrades a la gravadora; explica al fill que es transformarà en una balena i se n'anirà a viure a la neu. A l'Uc l'assalten constantment els records de la mare i confon els familiars, els avis i el pare, amb monstres, que representen les pors, els desitjos i els impulsos més amagats de la condició humana. Al principi tem i evita les criatures fantàstiques, però aviat els demanarà ajuda per arribar fins al mar, on espera trobar la mare, transfigurada en balena. Enmig del somni i del joc, l'Uc i els monstres viatjaran a un indret nòrdic i solitari. Allà derrotaran una fera temible i entendran que, al final, tots som bèsties. En tornar a la realitat, l'Uc, que haurà assolit la maduresa, es prepararà per anar a pescar per primera vegada amb el pare.