Jordi Oriol

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Barcelona, 1979. Actor, autor i director de teatre. Ha escrit (i dirigit) una vintena d’espectacles teatrals, com: "La mala dicció" (Teatre Lliure, Festival Grec 2021), "Europa Bull" (Temporada Alta, 2019), "ESQUERDES PARRACS ENDERROCS" (TNC, 2017) amb Carles Santos, "L’Empestat" (Temporada Alta, 2015), "SAFARI Pitarra" (TNC, 2014), "Memòria Plena" (Teatre Lliure, 2014), "Muda muda" (Temporada Alta, 2013), "Home-Natja" (Temporada Alta, 2010), "Un tal ímpetu vital" (Teatre Lliure, 2009), "El títol no mata" (Grec Festival, 2008), "Ara estem d’acord estem d’acord" (Teatre Lliure, 2008), "OB-sessions" (Sala Beckett, 2008), "La caiguda d’Amlet" (Temporada Alta, 2007), entre altres. Com a actor: ha treballat sota la direcció de Julio Manrique, Àlex Rigola, Ciro Zorzoli, Xavier Albertí, Carlota Subirós, Ramon Simó, Magda Puyo, Oriol Broggi, Jordi Casanovas, Pau Miró, Pau Carrió, Roger Bernat, Alex Serrano... També ha participat en pel·lícules i en diverses sèries de televisió. El 2007 funda el col·lectiu artístic Indi Gest amb qui crea els seus espectacles. 2007 – Premi Extraordinari de l’Institut del Teatre de Barcelona i Premi inJUVE pel seu espectacle “OB-sessions”. 2011 – Premi FAD - Sebastià Gasch: Aplaudiment a la creació emergent. 2013 – Guanya el III Torneig de dramatúrgia catalana al Festival Temporada Alta amb el seu text “Muda muda”. 2017 – Premi BBVA de Teatre per “L’Empestat”. 2019 – Premi Quim Masó 2018 amb “Europa Bull”. 2020 – 4 Premis de la Crítica per “Europa Bull”: Millor direcció + Millor dramatúrgia. 2020 – 7 nominacions als Premis Butaca pel seu espectacle “Europa Bull”. Entre els quals Millor espectacle, Millor direcció i Millor text.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 10 de 21
  • Obra
    L'empestat
    (2015) Oriol, Jordi
    Ivan i Gabriel són els noms que adopten els personatges shakespearians Caliban i Ariel ara que s'han quedat sols a l'illa de Pròspero. Ivan explica a Gabriel la dificultat que comporta haver après la paraula entesa com a inhibició i determini del món que l'envolta, ja que no hi pot tornar a accedir lliurement, sinó que s'hi ha de relacionar des de l'intel·lecte. Quan Gabriel ofereix a Ivan el llibre de conjurs de Pròspero i descobreixen que està en blanc, Ivan s'adonarà de les possibilitats creadores del mateix llenguatge que l'ha empestat.
  • Obra
    OB-sessions
    (2007) Oriol, Jordi
    En Pere és fabricant de gelats i té una vida aparentment perfecta; és pare de família, té un càrrec important i gaudeix de la feina i també del temps lliure. Un dia, quan arriba el moment de presentar davant de la junta directiva de l'empresa la seva nova creació (un gelat que a ulls de tothom té forma de pastanaga), l'ordre habitual de les coses es trenca: l'inconscient es desperta amb fúria i tot sembla perdre el sentit. La incertesa va acompanyada d'un trastorn obsessiu-compulsiu que desencadena una parafàsia sil·làbica. Per intentar fer desaparèixer la fòbia, en Pere anirà regularment al psicòleg i intentarà encaixar les peces de la vida. A mesura que avanci el tractament, el pacient cada vegada es distanciarà més de la família i de la realitat a què estava acostumat fins a arribar a l'explosió dramàtica final. Els músics en tot moment marcaran el ritme de la peça i separaran els dos espais escènics, el del dia a dia i el de les obsessions.
  • Obra
    ConcurSANT Jordi
    (2015) Oriol, Jordi
    La Pili, la Mati, la Lucy i la Dina són quatre concursants d'un programa de telerealitat que s'inspira en la llegenda de Sant Jordi i que es grava en un castell. Cada dia una de les noies, que actuen com a princeses, és devorada pel drac, i la que quedi guanyadora rebrà una rosa d'or i robí com a premi. Una nit s'origina un incendi al plató i totes fugen convençudes que una d'elles intenta assassinar les altres per evitar ser eliminada. Pel camí van coincidint i acaben totes dins del mateix cotxe. Al final, la Dina, que és la responsable del foc, resulta que és una transsexual que anteriorment havia estat en Jordi, examant de la Mati, que, de tot això, no en sap res. Aquell vespre, la Dina decideix deixar d'actuar com una princesa, empoderar-se i fer pinya amb les seves companyes per fer volar pels aires la cova del drac, on sembla que s'amaguen els monstres particulars de cadascú.
  • Obra
    Un tal ímpetu vital
    (2009) Oriol, Jordi
    Després de la ruptura amb la seva parella, Eva torna a casa dels seus pares i s'hi troba amb el seu germà Jep, un científic que s'ha quedat a l'atur. Quan els pares moren en caure un meteorit, els seus avis els confessen que els seus pares eren en realitat germans i que ells dos són fills de l'incest. Davant d'aquesta crisi vital i d'una plaga de mosques sorgida del meteorit que ha caigut a la Terra, els dos germans hauran de prendre partit i decidir com encaren la seva existència: Jep investigarà, entre masturbació i masturbació, un remei per a la plaga i Eva trobarà en el sexe la solució a la seva crisi i així poder tenir un fill.
  • Obra
    Rei Liró (versió tergiversada d'El rei Lear de Shakespeare)
    (2020) Oriol, Jordi
    Un narrador que també interpreta el paper del bufó explica els esdeveniments principals de la tragèdia del rei Lear escrita per William Shakespeare a través d'un recorregut virtual per pantalles de Photoshop, Skype o Youtube, tot posant èmfasi en la imaginació que suposa tota representació teatral, en la qual es crea la convenció que actor i personatge són un mateix.
  • Obra
    Europa Bull
    (2019) Oriol, Jordi
    Arran de la notícia que la vaca Penka ha sigut condemnada a mort per travessar sense adonar-se una frontera, el conjunt de la diplomàcia europea es reuneix per resoldre la qüestió i decideix de celebrar públicament una efemèride rellevant per a la construcció d'Europa. La reunió, però, és contínuament interrompuda per les opinions del personal de sala i de neteja de la institució, pels intèrprets que recreen en un parc temàtic els personatges històrics de la mitologia fundacional europea, i per la celebració dels cent anys d'una dona que s'està en una residència d'avis.
  • Obra
    La flor del cul, o la clau del paradís
    (2007) Oriol, Jordi
    Ella i Ell es coneixen en una festa d'aniversari i decideixen anar-se'n junts. Al replà del pis, que és el d'una amiga d'Ella, no poden obrir la porta de cap manera; la noia té un manyoc de claus, però han begut tant que no troben la correcta. Mentre riuen i fan broma, un dels veïns, l'Home, arriba de passejar el Noi, el seu gos, i intercanvien amb ell algunes paraules. Al cap d'una estona, mentre es fan un petó, el noi trobarà la clau que els permetrà d'entrar, finalment, al paradís. Durant tota l'estona el Narrador és l'encarregat de marcar el ritme en què se succeeixen i s'acoblen les escenes amb l'ajuda del so d'una campana.
  • Obra
    Estúpida història d'un estúpid
    (2007) Oriol, Jordi
    Partint dels esquemes dels contes populars, el personatge del Narrador introdueix i desgrana la intensa i turbulenta història d'amor entre un príncep i una princesa, que representen un home i una dona qualssevol. La veu ressegueix ‒amb una barreja de teoria científica i lirisme‒ totes les etapes del vincle amorós: des de l'embruix i l'obsessió inicials, passant per la serenor, el benestar i el trencament que deriva en depressió. Quan el jove, sol i malalt d'amor, està a punt d'exhalar l'últim alè, pren la paraula una granota que li exigeix amb ímpetu un petó per tal de convertir-se en un formós príncep blau. Una història d'amor particular que trenca els tòpics i s'acosta, de la mà de la sàtira i la paròdia, a moltes vivències reals.
  • Obra
    Fabracedari
    (2016) Oriol, Jordi
    Tot dirigint-se a l'audiència, l'intèrpret llegeix del Diccionari General de la Llengua Catalana i per ordre alfabètic paraules de les lletres A, B, C, D, E i F per reivindicar la llengua catalana i el seu ús, compromès i censurat políticament, alhora que repassa breument la biografia de Pompeu Fabra.
  • Obra
    La caiguda d'Amlet (o La caiguda de l'ac)
    (2007) Oriol, Jordi
    El monòleg, ple de jocs verbals i sonors i de ginys lingüístics, desenvolupa l'instant en què Hamlet es reclou dins la seva closca de nou i pren consciència d'ell mateix. En aquest espai mental, el protagonista s'adona que el llenguatge li permet d'expressar el seu pensament i, alhora, una certa originalitat gràcies a la qual pot escapar dels sistemes que l'envolten i que l'han aïllat i precipitat endins d'ell mateix.