Jordi Oriol

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Barcelona, 1979. Actor, autor i director de teatre. Ha escrit (i dirigit) una vintena d’espectacles teatrals, com: "La mala dicció" (Teatre Lliure, Festival Grec 2021), "Europa Bull" (Temporada Alta, 2019), "ESQUERDES PARRACS ENDERROCS" (TNC, 2017) amb Carles Santos, "L’Empestat" (Temporada Alta, 2015), "SAFARI Pitarra" (TNC, 2014), "Memòria Plena" (Teatre Lliure, 2014), "Muda muda" (Temporada Alta, 2013), "Home-Natja" (Temporada Alta, 2010), "Un tal ímpetu vital" (Teatre Lliure, 2009), "El títol no mata" (Grec Festival, 2008), "Ara estem d’acord estem d’acord" (Teatre Lliure, 2008), "OB-sessions" (Sala Beckett, 2008), "La caiguda d’Amlet" (Temporada Alta, 2007), entre altres. Com a actor: ha treballat sota la direcció de Julio Manrique, Àlex Rigola, Ciro Zorzoli, Xavier Albertí, Carlota Subirós, Ramon Simó, Magda Puyo, Oriol Broggi, Jordi Casanovas, Pau Miró, Pau Carrió, Roger Bernat, Alex Serrano... També ha participat en pel·lícules i en diverses sèries de televisió. El 2007 funda el col·lectiu artístic Indi Gest amb qui crea els seus espectacles. 2007 – Premi Extraordinari de l’Institut del Teatre de Barcelona i Premi inJUVE pel seu espectacle “OB-sessions”. 2011 – Premi FAD - Sebastià Gasch: Aplaudiment a la creació emergent. 2013 – Guanya el III Torneig de dramatúrgia catalana al Festival Temporada Alta amb el seu text “Muda muda”. 2017 – Premi BBVA de Teatre per “L’Empestat”. 2019 – Premi Quim Masó 2018 amb “Europa Bull”. 2020 – 4 Premis de la Crítica per “Europa Bull”: Millor direcció + Millor dramatúrgia. 2020 – 7 nominacions als Premis Butaca pel seu espectacle “Europa Bull”. Entre els quals Millor espectacle, Millor direcció i Millor text.
Nom

Filtres

20217
Restablir filtres

Configuració

Data d'inici: 2009 × Paraules clau: Teatre breu ×

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 7 de 7
  • Miniatura
    Obra
    Memòria plena
    (2014) Oriol, Jordi
    La Maria Rosa ha anat a dinar al restaurant Ca la Marga amb la seva germana Maria Lluïsa i la seva amiga Maria Cinta per celebrar el dia del seu sant. La Cinta, que és cleptòmana, s'ha endut del local un centre de flors i l'ha amagat a la bossa de la Rosa. Dins de l'objecte decoratiu hi havia una cinta que estava gravant la conversa de les senyores que menjaven al costat i, quan es descobreix el robatori, els que han orquestrat l'espionatge reclamen que se'ls retorni el material i contracten uns sicaris per recuperar-lo. La Rosa, en lloc de desfer el malentès, s'aprofita de la situació per aconseguir els diners que necessita per salvar la seva gosseta, la Txispa, i la situació s'embolica cada cop més. Tots els esdeveniments s'expliquen per mitjà de les trucades que intercanvien els personatges: la Rosa; la Lluïsa; la Cinta; el Miquel, el fill de la Rosa; la Nora, exdona del Miquel; els sicaris; el cap de sala de Ca la Marga; la veterinària que tracta la gossa, i els comercials telefònics.
  • Miniatura
    Obra
    Bla, bla, blanc
    (2013) Oriol, Jordi
    A troba una carta adreçada a B i l'hi confessa que l'ha llegida. Es tracta, però, d'una carta en blanc i B imagina que és una carta d'amor i plena de nous horitzons. A, en canvi, suposa que qui l'envia pot haver-se sentit amenaçat de fer-ho altrament que no fos en blanc. Davant d'aquesta contundència, B demana a A si hi ha res que li calgués compartir, i s'intueix que B també ha trobat una carta adreçada a A. Així l'escena continuaria amb els papers intercanviats.
  • Miniatura
    Obra
    Lo desconfort
    (2016) Oriol, Jordi
    Un intèrpret amb una llarga barba blanca parla com el mateix Ramon Llull, i reflexiona per què se celebra l'aniversari de la seva mort precisament en dimarts 13. Recorda que la raó principal del fet de commemorar-lo no és ni la seva il·luminació, ni els versos trobadorescos escrits en occità, ni tan sols la composició de tota la seva Art, sinó el fet que va escriure en llengua catalana, la qual cosa va ser possible perquè quan va patir un naufragi va ser acollit pel territori en què va tenir lloc l'accident.
  • Miniatura
    Obra
    La flor del cul, o la clau del paradís
    (2007) Oriol, Jordi
    Ella i Ell es coneixen en una festa d'aniversari i decideixen anar-se'n junts. Al replà del pis, que és el d'una amiga d'Ella, no poden obrir la porta de cap manera; la noia té un manyoc de claus, però han begut tant que no troben la correcta. Mentre riuen i fan broma, un dels veïns, l'Home, arriba de passejar el Noi, el seu gos, i intercanvien amb ell algunes paraules. Al cap d'una estona, mentre es fan un petó, el noi trobarà la clau que els permetrà d'entrar, finalment, al paradís. Durant tota l'estona el Narrador és l'encarregat de marcar el ritme en què se succeeixen i s'acoblen les escenes amb l'ajuda del so d'una campana.
  • Miniatura
    Obra
    Estúpida història d'un estúpid
    (2007) Oriol, Jordi
    Partint dels esquemes dels contes populars, el personatge del Narrador introdueix i desgrana la intensa i turbulenta història d'amor entre un príncep i una princesa, que representen un home i una dona qualssevol. La veu ressegueix ‒amb una barreja de teoria científica i lirisme‒ totes les etapes del vincle amorós: des de l'embruix i l'obsessió inicials, passant per la serenor, el benestar i el trencament que deriva en depressió. Quan el jove, sol i malalt d'amor, està a punt d'exhalar l'últim alè, pren la paraula una granota que li exigeix amb ímpetu un petó per tal de convertir-se en un formós príncep blau. Una història d'amor particular que trenca els tòpics i s'acosta, de la mà de la sàtira i la paròdia, a moltes vivències reals.
  • Miniatura
    Obra
    La cua del sentit
    (2010) Oriol, Jordi
    Rudi i Jan fan cua i, mentre esperen, Rudi explica un acudit sobre Déu que Jan interpreta d'una manera existencial fins al punt que decideix deixar la cua. Davant d'aquesta tria, Rudi li recorda que, per més companys que hagin sigut, si se'n va no podrà tornar a menys que accepti un xantatge. Al mateix temps, un comissari entrevista la senyora Ngaba en un camp de refugiats amb preguntes categòriques que no accepten cap matís, i que condicionen l'entrada de la senyora Ngaba al país.
  • Miniatura
    Obra
    Fabracedari
    (2016) Oriol, Jordi
    Tot dirigint-se a l'audiència, l'intèrpret llegeix del Diccionari General de la Llengua Catalana i per ordre alfabètic paraules de les lletres A, B, C, D, E i F per reivindicar la llengua catalana i el seu ús, compromès i censurat políticament, alhora que repassa breument la biografia de Pompeu Fabra.