Jordi Oriol

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Barcelona, 1979. Actor, autor i director de teatre. Ha escrit (i dirigit) una vintena d’espectacles teatrals, com: "La mala dicció" (Teatre Lliure, Festival Grec 2021), "Europa Bull" (Temporada Alta, 2019), "ESQUERDES PARRACS ENDERROCS" (TNC, 2017) amb Carles Santos, "L’Empestat" (Temporada Alta, 2015), "SAFARI Pitarra" (TNC, 2014), "Memòria Plena" (Teatre Lliure, 2014), "Muda muda" (Temporada Alta, 2013), "Home-Natja" (Temporada Alta, 2010), "Un tal ímpetu vital" (Teatre Lliure, 2009), "El títol no mata" (Grec Festival, 2008), "Ara estem d’acord estem d’acord" (Teatre Lliure, 2008), "OB-sessions" (Sala Beckett, 2008), "La caiguda d’Amlet" (Temporada Alta, 2007), entre altres. Com a actor: ha treballat sota la direcció de Julio Manrique, Àlex Rigola, Ciro Zorzoli, Xavier Albertí, Carlota Subirós, Ramon Simó, Magda Puyo, Oriol Broggi, Jordi Casanovas, Pau Miró, Pau Carrió, Roger Bernat, Alex Serrano... També ha participat en pel·lícules i en diverses sèries de televisió. El 2007 funda el col·lectiu artístic Indi Gest amb qui crea els seus espectacles. 2007 – Premi Extraordinari de l’Institut del Teatre de Barcelona i Premi inJUVE pel seu espectacle “OB-sessions”. 2011 – Premi FAD - Sebastià Gasch: Aplaudiment a la creació emergent. 2013 – Guanya el III Torneig de dramatúrgia catalana al Festival Temporada Alta amb el seu text “Muda muda”. 2017 – Premi BBVA de Teatre per “L’Empestat”. 2019 – Premi Quim Masó 2018 amb “Europa Bull”. 2020 – 4 Premis de la Crítica per “Europa Bull”: Millor direcció + Millor dramatúrgia. 2020 – 7 nominacions als Premis Butaca pel seu espectacle “Europa Bull”. Entre els quals Millor espectacle, Millor direcció i Millor text.
Nom

Filtres

2015 - 201912020 - 20231
Restablir filtres

Configuració

Paraules clau: Monòleg ×

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 2 de 2
  • Miniatura
    Obra
    Sísif fa no fa
    (2023) Oriol, Jordi
    A punt per començar l'espectacle, hi ha una errada tècnica que precipita el final. Davant d'això, l'intèrpret comença un monòleg mentre els tècnics intenten restablir l'ordre per poder començar de nou. Quan tot està a punt, accidentalment l'intèrpret activa els engranatges que es van concatenant durant la peça i mentre tot passa quan no hauria de passar (o potser sí) reflexiona sobre el nostre encaix dins la societat, el paper de l'art, els inicis els finals i el viatge en si. Incapaç de copsar el món, com un Sísif contemporani, continua arrossegant les pedres (a les sabates) i veient-se obligat a recomençar de nou una vegada i una altra.
  • Miniatura
    Obra
    La caiguda d'Amlet (o La caiguda de l'ac)
    (2007) Oriol, Jordi
    El monòleg, ple de jocs verbals i sonors i de ginys lingüístics, desenvolupa l'instant en què Hamlet es reclou dins la seva closca de nou i pren consciència d'ell mateix. En aquest espai mental, el protagonista s'adona que el llenguatge li permet d'expressar el seu pensament i, alhora, una certa originalitat gràcies a la qual pot escapar dels sistemes que l'envolten i que l'han aïllat i precipitat endins d'ell mateix.