Josep Lluís Sirera Turó

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
València, 1954. Llicenciat en filologia hispànica. Autor de diverses obres de crítica i recerca sobre teatre, a més d'obres dramàtiques co-escrites amb el seu germà Rodolf. També ha escrit guions de televisió per a Canal 9.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 10 de 14
  • Obra
    El capvespre del tròpic
    (1977) Sirera Turó, Josep Lluís; Sirera Turó, Rodolf
    El 1895, mentre la tensió a les colònies es va intensificant, el contraban s'estén arreu. A Puig d'Antella, un regidor republicà s'enriqueix gràcies a la venda de tabac cubà de contraban. El tinent de la Guàrdia Civil fa la vista grossa, però a la vegada investiga la possible relació entre el contraban i un convent veí. Un dia arriba al poble el nou comandant de la Guàrdia Civil, i poc després, el tinent és assassinat. Un any després, Joaquim Carbonell és detingut arran d'aquesta mort, trobat culpable, i enviat a fer treballs forçats. A la llarga, el regidor descobreix que el seu tabac prové del convent i que el seu conreu és promogut pel comandant de la Guàrdia Civil. Tot i la seva voluntat de denunciar aquesta estafa, aviat s'adona que no pot fer-hi res perquè ell hi està tan emmerdat com els altres. La tornada d'en Joaquim el 1902 no produirà cap canvi, ja que la seva voluntat de descobrir la veritat només farà que el matin sense que ningú, ni el seu amic regidor faci res per impedir-ho.
  • Obra
    Silenci de negra
    (2000) Sirera Turó, Josep Lluís; Sirera Turó, Rodolf
    El 1943 el compositor Philippe Batellier accepta dirigir l’Orquestra del Marne que promou el general Petain, fet que posa en contra seva el seu fill Patrick, membre actiu de la resistència. També n’havia sigut membre la seva xicota Hélène, però des de la victòria nazi es mostra molt prudent. Un dia, s’encarrega a Philippe un concert a París en el qual assistirà Goebbels. Bernard Loubet, el primer violí de l’orquestra, proposa acabar el concert amb La Marsellesa, acte que seria altament revolucionari. Tot i l’oposició de Philippe i d’André Rouaud, l’administrador de l’orquestra, Bernard decideix tirar endavant el pla amb l’ajuda de Patrick. Algú, però, els denuncia, i tots dos són detinguts abans del concert i, poc després, afusellats. Després de l’alliberament nacional, el poble linxa André perquè el creu culpable d’aquestes morts. Tres anys més tard, el 1947, Philippe, qui ara viu amb Hélène, rep la visita del fill d’André, Marcel. Ve a venjar-se, ja que sospita que va ser ell qui va denunciar Bernard i el seu propi fill. La conversa, però, portarà a descobrir que la veritable autora de la denúncia va ser Hélène: tot i que feia veure que era procliu al col·laboracionisme, formava part de la resistència, i a vegades va ser necessari sacrificar vides insignificants per salvar-ne de més importants.
  • Obra
    La ciutat perduda
    (1990) Sirera Turó, Josep Lluís; Sirera Turó, Rodolf
    Un vell escriptor a l'exili guanya un important premi de novel·la en una ciutat de províncies. Un crític literari i locutor d'un programa radiofònic sobre literatura fa una entrevista a l'escriptor i inicia una relació amb ell. El crític fa estudis sobre l'obra de l'escriptor i s'encarrega de la publicació dels seus textos nous. L'escriptor s'instal·la en una residència d'ancians on rep les visites del crític. En una d'aquestes trobades es descobrirà la falsa identitat de l'escriptor i la manca d'escrúpols del crític que ha utilitzat material de l'escriptor per signar-lo com a propi.
  • Obra
    Cavalls de mar
    (1986) Sirera Turó, Josep Lluís; Sirera Turó, Rodolf
    En una mansió anomenada Hippocampos (Cavalls de mar), a la Malva-Rosa valenciana, vivim la transició de la dictadura de Primo de Rivera a la II República, sota el prisma de la família Vallenquino, propietària de la mansió. A través de la seva relació amb amics i milicians, descobrim el grau de privilegi de què gaudeix l'alta burgesia, fins i tot en l'austeritat que comporta la postguerra.
  • Obra
    La partida
    (1989) Sirera Turó, Josep Lluís; Sirera Turó, Rodolf
    A les acaballes de la Guerra Civil Espanyola un jove autor assaja un drama romàntic amb una companyia d'Alacant. L'obra gira entorn de la figura heroïca de seu rebesavi en lluita contra la Restauració Borbònica. A partir de la coincidència de nom de tots dos i de la situació, s'estableix un progressiu paral·lelisme d'accions i personatges en diversos graus de realitat i ficció, fins a la fusió amb l'afusellament de l'autor. Al final, el seu avi comença la lectura d'una segona obra que coincideix amb l'inici del text dels Sirera, tot i que les acotacions estan en castellà.
  • Obra
    Benedicat
    (2005-08) Sirera Turó, Josep Lluís; Sirera Turó, Rodolf
    El capellà Renzo Montale desperta moribund al llit d'un hospital a Roma i es veu obligat a recordar els esdeveniments que va viure a Croàcia amb el pare Antun Radic, al qual l'Església Catòlica té la intenció de beatitzar. Montale, que va ser-hi enviat com a capellà castrense, rememora ara el seu passat per descobrir la profunda manipulació de què se serveix la institució, tot reflexionant sobre les decisions polítiques que determinen el curs de milers de vides civils i, especialment, sobre la finalitat de la fe.
  • Obra
    El dia que Bertolt Brecht va morir a Finlàndia
    (2003-11) Sirera Turó, Josep Lluís; Sirera Turó, Rodolf
    En plena fugida cap a la Unió Soviètica des de Finlàndia, el dramaturg Bertolt Brecht cau inconscient en un aiguamoll i és recollit per Mirjami, una camperola. Arran d'aquesta coneixença, Brecht es qüestiona quin és el sentit del teatre que escriu mentre repassa els seus textos i els conflictes de la seva trajectòria professional. Alhora, reflexiona sobre la seva vida privada a partir de la correspondència epistolar que manté amb Mirjami, que va quedar-ne embarassada en aquella trobada.
  • Obra
    El còlera dels déus
    (1976) Sirera Turó, Josep Lluís; Sirera Turó, Rodolf
    El 1885 Alcúdia del Xúquer sembla restar al marge del còlera que s'estén per tot el País Valencià. Al poble, les relacions entre Ventura Alavano, republicà i director del setmanari local "El Eco del Júcar", i l'alcalde s'estan deteriorant. L'alcalde decideix no tocar el clavegueram del poble, que hauria de canviar-se per fer més difícil la possible arribada del còlera, embutxacar-se part dels diners que estalviarà, i detenir el doctor, que de fa temps escriu articles en contra seva i que aquell mateix dia mor d'un tret a la presó, tot i que l'alcalde aconsegueix fer-ho passar per un atac de cor. Al mateix temps, els primers símptomes del còlera semblen arribar al poble. Al final, quan Alavano és a punt de denunciar tots els tripijocs de l'alcalde al diari, aquest l'amenaça amb fer-lo fora, ja que s'ha fet amb les dues terceres parts de les accions. Alavano, resignat, accepta col·laborar amb ell.
  • Obra
    Dinamarca
    (2019-02) Sirera Turó, Josep Lluís; Sirera Turó, Rodolf
    L'obra ressegueix els darrers esdeveniments de les vides del pastor luterà Kristen Nielsen i la seva filla Solvej Vinter, actriu, durant els anys de l'ocupació alemanya de Dinamarca. Amb una estructura d'anades i vingudes temporals, estructurades segons la necessitat de comprendre quines són les decisions que han portat els personatges a cada situació, el text estableix un paral·lelisme entre el drama familiar generat pels abusos sexuals i la situació política del país, subjugat fins al punt que formar-ne part condiciona el comportament dels personatges, les seves relacions i la seva transcendència.
  • Obra
    A l'Edén me'n vull anar : o el judici celestial d'El Virgo de Vicenteta
    (1981) Sirera Turó, Josep Lluís; Sirera Turó, Rodolf
    Després d'un període inicial d'estada al purgatori, la Cort Celestial revisa l'expedient de l'escriptor satíric Bernat i Baldoví, per decidir el seu pas a l'Edén. Abans però, dos àngels són enviats a la terra per comprovar la moralitat de la seva obra "El virgo de Vicenteta". Involuntàriament, Bernat i Baldoví els enganya mostrant-los una versió censurada de la peça i així pot accedir definitivament al paradís.