Josep Lluís Sirera Turó

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
València, 1954. Llicenciat en filologia hispànica. Autor de diverses obres de crítica i recerca sobre teatre, a més d'obres dramàtiques co-escrites amb el seu germà Rodolf. També ha escrit guions de televisió per a Canal 9.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 3 de 3
  • Obra
    Homenatge a Florentí Montfort
    (1971) Sirera Turó, Josep Lluís; Sirera Turó, Rodolf
    L’obra està organitzada en forma d’acte d’homenatge al valencià Florentí Montfort i Bustamante, personatge inexistent però prototip de l’intel·lectual conservador que al llarg de la Renaixença valenciana impulsà una literatura folklòrica al voltant de la taronja, l’Horta i la barraca, que a partir de llavors van passar a definir el País Valencià. Aquesta intel·lectualitat va impossibilitar qualsevol mena d’anàlisi realista de la situació al País Valencià, donant lloc, com diuen els autors, a la “dolça, idíl·lica, increïblement falsificada visió del que som, hem estat i serem els valencians”. Després dels discursos del president de l’Associació per a la Defensa dels Valors Tradicionals de la Nostra Terra, organitzadora de l’acte, i de Crisòstom Laparra i Caudart, glossador de la figura i obra de l’homenatjat, es llegeixen alguns dels poemes més representatius de Florentí Montfort, com ara “Tarongers en primavera” i “A la dona valenciana”, i es representa la seva obra més aconseguida, “Oh, dolça barraqueta valenciana!”, que explica la fidelitat d’una família a la terra, a la taronja i a la barraca valencianes.
  • Obra
    El brunzir de les abelles
    (1975) Sirera Turó, Josep Lluís; Sirera Turó, Rodolf
    El 1868 Tomàs retorna a la Pobla del Bisbe després d’una llarga estada a Madrid per agafar les regnes del negoci familiar, una cereria. Tomàs arriba amb un amic, en Mateu, i amb unes idees republicanes i liberals que l’enfronten ben aviat amb la seva mare Roser, Mossèn Cabrera, i l’alcalde Josep Tàpies, monàrquics i conservadors. Amb la Revolució Gloriosa i la fugida d’Isabel II, Tomàs veu possible començar a aplicar les mesures necessàries per modernitzar el País Valencià des del punt de vista econòmic: impulsar la industrialització per sobre de la tradicional economia agrícola. A poc a poc, però, Tomàs i Mateu passaran a representar dues postures oposades: la moderació de la burgesia progressista vs. l’anarquisme i la defensa del moviment cantonalista dels obrers. El fracàs de la Primera República farà fugir Mateu i provocarà un viratge cap al conservadorisme de la burgesia que Tomàs representa, canvi que es manifestarà amb el casament de Tomàs i la filla de Tàpies, Remei, castellanoparlant i desconeixedora de la realitat del país, i que marcarà el posterior desenvolupament del País Valencià.
  • Obra
    El còlera dels déus
    (1976) Sirera Turó, Josep Lluís; Sirera Turó, Rodolf
    El 1885 Alcúdia del Xúquer sembla restar al marge del còlera que s'estén per tot el País Valencià. Al poble, les relacions entre Ventura Alavano, republicà i director del setmanari local "El Eco del Júcar", i l'alcalde s'estan deteriorant. L'alcalde decideix no tocar el clavegueram del poble, que hauria de canviar-se per fer més difícil la possible arribada del còlera, embutxacar-se part dels diners que estalviarà, i detenir el doctor, que de fa temps escriu articles en contra seva i que aquell mateix dia mor d'un tret a la presó, tot i que l'alcalde aconsegueix fer-ho passar per un atac de cor. Al mateix temps, els primers símptomes del còlera semblen arribar al poble. Al final, quan Alavano és a punt de denunciar tots els tripijocs de l'alcalde al diari, aquest l'amenaça amb fer-lo fora, ja que s'ha fet amb les dues terceres parts de les accions. Alavano, resignat, accepta col·laborar amb ell.